Pre-colonial indigenous people and plants in the Cerrado: phytoliths and starch from Lapa do Santo and Lapa do Boquete (Central Brazil)

Abstract

Al Brasil central, les pobles del període de l’Holocè Inicial van dependre extensament de les plantes per a la seva dieta, amb una transició cap al cultiu entre l’Holocè Mitjà i l’Holocè Tardà. El cultiu podria haver impulsat la producció de ceràmica, que va aparèixer amb la introducció de plantes domesticades a l’Holocè Tardà. No obstant això, la transició de la recol·lecció al cultiu encara no és del tot clara. Per aclarir aquests canvis, aquest estudi analitza fitòlits i grans de midó provinents de sediments de Lapa do Santo i Lapa do Boquete, i en aquest darrer cas també de restes lítiques i ceràmiques. Els resultats mostren que, a l’Holocè Inicial, ambdós jaciments reflecteixen un ús ampli i generalista de plantes, incloent gramínies, herbes, arbres llenyosos i palmeres. A Lapa do Santo, plantes silvestres com Manihot sp. (iuca) i Maranta arundinacea (arrel de maranta) suggereixen formes primerenques de gestió de plantes. L’Holocè Mitjà marca un canvi cap a un ús i gestió més dirigida de les plantes, amb un augment de la presència de palmeres en ambdós jaciments. A Lapa do Boquete, apareixen Manihot sp. i Zea mays (blat de moro), cosa que suggereix la pràctica d’horticultura. L’evidència de Manihot sp. a Lapa do Santo i de Zea mays a Lapa do Boquete és anterior als registres coneguts d’aquestes plantes fins ara al Brasil central. A l’Holocè Tardà, plantes domesticades com Ipomoea batatas (moniato) ja estan presents. Les eines lítiques es van utilitzar per tallar, raspar i ratllar plantes amb midó. En aquest mateix període, el blat de moro, el moniato, les herbes i les gramínies es van processar en recipients ceràmics mitjançant la mòlta, la fermentació i el torrat. Els resultats suggereixen formes primerenques incipients de gestió de plantes a l’Holocè Inicial i horticultura a l’Holocè Mitjà, mostrant un ús i gestió mil·lenària de les plantes silvestres del Cerrado al Brasil central.

En el centro de Brasil, los pueblos del Holoceno Temprano dependieron extensamente de las plantas para su dieta, con una transición hacia el cultivo entre el Holoceno Medio y el Holoceno Tardío. El cultivo pudo haber impulsado la producción de cerámica, que surgió junto con la introducción de plantas domesticadas en el Holoceno Tardío. Sin embargo, la transición de la recolección al cultivo sigue sin estar completamente clara. Para aclarar estos cambios, este estudio analiza fitolitos y granos de almidón en sedimentos de Lapa do Santo y Lapa do Boquete, y en este último sitio también en artefactos líticos y cerámicos. Los resultados muestran que, en el Holoceno Temprano, ambos sitios presentan un uso amplio y generalista de plantas, incluyendo gramíneas, hierbas, árboles leñosos y palmas. En Lapa do Santo, plantas silvestres como Manihot sp. (yuca) y Maranta arundinacea (maranta) sugieren formas tempranas de manejo de plantas. El Holoceno Medio marca un cambio hacia un uso y manejo más intensivo, con un aumento en la presencia de palmas en ambos sitios. En Lapa do Boquete, aparecen Manihot sp. y Zea mays (maíz), lo que sugiere la práctica de horticultura. La presencia de Manihot sp. en Lapa do Santo y Zea mays en Lapa do Boquete antecede a los registros conocidos de estas plantas hasta ahora en el centro de Brasil. En el Holoceno Tardío, se documentan plantas domesticadas como Ipomoea batatas (batata dulce). Las herramientas líticas fueron utilizadas para cortar, raspar y rallar plantas ricas en almidón. En este mismo periodo, el maíz, la batata dulce, las hierbas y las gramíneas fueron procesadas en cerámica mediante molienda, fermentación y tostado. Los resultados sugieren formas incipientes de manejo de plantas en el Holoceno Temprano y horticultura en el Holoceno Medio, evidenciando un uso y manejo milenario de plantas silvestres del Cerrado en el centro de Brasil.

In Central Brazil, Early Holocene people extensively relied on plants for their diet, with a shift to cultivation in the transition from the Middle Holocene to the Late Holocene. Cultivation may have driven ceramic production, which emerged with the introduction of domesticated plants in the Late Holocene. However, the transition from foraging to cultivation remains unclear. To clarify these changes, this study examines phytoliths and starch grains from sediments at Lapa do Santo and Lapa do Boquete, and from this site also from lithics and pottery artifacts. The results showed that in the Early Holocene, both sites exhibit broad and generalist plant use, with grasses, herbs, woody trees, and palms. At Lapa do Santo, wild plants such as Manihot sp. (cassava) and Maranta arundinacea (arrowroot) suggest earlier forms of plant management. The Middle Holocene marks a shift towards plant use and management, with the increase of palms at both sites. At Lapa do Boquete, Manihot sp. and Zea mays (maize) appear suggesting horticulture. The evidence of Manihot sp. at Lapa do Santo and Zea mays at Lapa do Boquete predates the known presence of these plants so far in Central Brazil. By the Late Holocene, domesticated plants including Ipomoea batatas (sweet potato) become present. Lithics were used to cut, scrape, and grate starchy plants. By the Late Holocene, maize, sweet potato, herbs, and grasses were processed in pottery through grinding, fermenting, and toasting. Results suggest incipient earlier forms of plant management in the Early Holocene and horticulture in the Middle Holocene, showing millenary plant use and management of wild Cerrado plants in Central Brazil.