The Role of L2 Speaking Anxiety in L2 Speaking Fluency, Pronunciation Accuracy and Comprehensibility in Instructed English

Abstract

[eng] Socio-psychological factors such as Foreign Language Anxiety (FLA) are an important source of individual differences in foreign language acquisition of (Horwitz et al., 1986). FLA is known to hinder language achievement by impairing learners’ ability to perform in a FL class successfully (Baran-Łucarz, 2022; Horwitz et al., 1986; MacIntyre, 2017; Teimouri et al., 2019), and negatively interacting with cognitive processes underlying speaking, such as attention control (Kormos, 2015). Despite extensive previous research on FLA, L2 speaking anxiety (defined as the feeling of nervousness when speaking the target FL) and the reason for its fluctuations have been under-researched, even in instructed FL classrooms where learners report speaking-oriented activities, especially oral presentations, to be highly anxiety-evoking (Tóth, 2017; Price, 1991; Young, 1990). Furthermore, few studies have examined the effects of task type and context, and the role of L2 speaking anxiety on L2 speaking fluency (e.g., Mora et al., 2023), comprehensibility, accentedness, and lexical and structural complexity. Moreover, proficiency and cognitive factors such as working memory and attention also contribute to individual differences in foreign language acquisition (Mora, 2022). However, it remains an under-researched empirical question whether higher proficiency, high working memory capacity and more efficient attention control provide an advantage to anxious learners when performing speaking tasks, resulting in more fluent speaking performance. FLA has traditionally been studied as a static construct and has been assessed subjectively through questionnaires. However, it varies in intensity and duration and fluctuates over time. Consequently, more recent research includes new subjective tools (e.g., the idiodynamic task; MacInyre, 2012) and physiological measures of emotional arousal (e.g., heart rate). Nonetheless, the relationship between subjective and physiological measures of speaking anxiety is still not well understood. Similarly, studies investigating whether self-reported anxiety and others’ perceptions align or the specific non-verbal cues used to detect nervousness are scarce. The present study employs a mixed-methods approach to investigate five key areas related to L2 speaking anxiety: (1) the effects of task type, context and language; (2) the alignment between self-reported anxiety and others’ perceptions, and the most prominent non-verbal anxiety cues; (3) the alignment between subjective and physiological measures; (4) anxiety effects on L2 speech; and (5) L2 speaking anxiety

sources. 86 EFL learners performed eight oral presentations, in counterbalanced order, under two presentation contexts (one-to-one vs. group, N = 7) and two task types (descriptive vs. argumentative). Four of these presentations were performed in their L2 (English) and the remaining four in their L1. In the descriptive tasks, learners had to explain past experiences (e.g., a tough challenge), while the argumentative tasks consisted of discussing three different pictures in relation to a topic (e.g., three modes of transportation within the city). After each presentation, audience members perceptually assessed the level of nervousness in the speakers, while speakers self-assessed their distress using questionnaires and the idiodynamic task. In the latter, learners had to watch videos of their oral presentations and self-assess their moment-to-moment distress levels. Additionally, stimulated recalls were also conducted for the L2 oral presentations, allowing participants to reflect on anxiety episodes in their speeches. To capture multiple perspectives of L2 speaking anxiety, self-reports were accompanied with physiological measures, including heart rate and electrodermal activity (Boucsein, 1992). Apart from computing objective L2 speech measures (e.g., breakdown fluency), accentedness and comprehensibility were assessed through native speakers’ ratings. In addition, individual differences controlled for included L2 proficiency (elicited Imitation; Wu et al., 2021), vocabulary size (yes/no vocabulary size test; Meara & Miralpeix, 2017), attention (trail making test; Reitan, 1958) and working memory (forward and backward digit span task; Woods et al., 2011). Results indicated that physiological measures were largely unaffected by task type, context, and language, while subjective measures revealed significant main effects across all three speaking conditions. Anxiety was higher in argumentative tasks, particularly in group settings in the L2. Discrepancies were found between self-reported anxiety and external evaluations, especially during descriptive tasks. Additionally, the audience members, particularly the helper, perceived participants as more anxious than participants reported. While the audience identified many non-verbal cues of L2 speaking anxiety, the lack of eye contact with them was the most frequently reported sign. Regarding subjective and physiological measures of L2 anxiety, weak significant correlations were found between self-assessments and physiological measures of anxiety, suggesting a certain relationship between the measures. In this study negative relationships were found between anxiety and L2 speech. Hence, anxiety had a detrimental effect on fluency, comprehensibility, accentedness, accuracy, and lexical

variety. However, proficiency emerged as the strongest predictor of speaking performance. After controlling for L2 proficiency and cognitive factors (working memory and attention), pause frequency measures were detrimentally affected by FLA. Lastly, cognitive-related concerns emerged as the main sources of L2 speaking anxiety, with high-anxiety learners focusing on cognitive challenges, while low-anxiety learners emphasizing linguistic issues, such as pronunciation. Globally, the present study suggests an influence of L2 speaking anxiety on task performance and speech quality and paves the way for further research in L2 speaking anxiety to promote pedagogical practices aimed at reducing anxiety and its effects within foreign language classrooms.

[cat] Els factors sociopsicològics, com l'ansietat en l'aprenentatge d'una llengua estrangera (FLA, per les seves sigles en anglès), representen una important font de diferències individuals en l'adquisició de llengües estrangeres (Horwitz et al., 1986). La FLA afecta negativament el rendiment en l'aprenentatge, ja que impedeix als estudiants desenvolupar-se amb èxit en una classe de llengua estrangera (Baran-Łucarz, 2022; Horwitz et al., 1986; MacIntyre, 2017; Teimouri et al., 2019) i interactua negativament amb processos cognitius subjacents a l’expressió oral, com el control de l'atenció (Kormos, 2015). Malgrat l’extensa investigació prèvia sobre la FLA, l’ansietat al parlar en la L2 (L2 speaking anxiety; definida com la sensació de nerviosisme en parlar la llengua estrangera) i les raons de les seves fluctuacions han estat poc investigades, fins i tot en les aules on els estudiants consideren les activitats orals, especialment les presentacions orals, com el hi generen alts nivells d’ansietat (Tóth, 2017; Price, 1991; Young, 1990). A més, pocs estudis han examinat els efectes del tipus de tasca i el context, així com el paper de l’ansietat en la fluïdesa oral en L2 (e.g., Mora et al., 2023), la comprensibilitat, l’accent, i la complexitat lèxica i estructural. El nivell de competència i factors cognitius com la memòria operativa i l’atenció també contribueixen a les diferències individuals en l’adquisició de llengües estrangeres. No obstant, continua sent una pregunta empírica si un major nivell de competència i capacitat de memòria operativa, així com un control de l’atenció més eficient beneficien els estudiants més ansiosos durant les tasques orals, expressant-se així amb més fluïdesa. La FLA s’ha estudiat tradicionalment com un constructe estàtic i s’ha avaluat subjectivament mitjançant qüestionaris. Tanmateix, aquesta varia en intensitat i durada, i fluctua amb el temps. En conseqüència, investigacions més recents inclouen noves eines subjectives (p. ex., la tasca idiodinàmica; MacIntyre, 2012) i mesures fisiològiques ( p. ex., la freqüència cardíaca; Gallego et al., 2021). Tot i així, la relació entre les mesures subjectives i fisiològiques de l’ansietat en la parla segueix sense comprendre’s del tot. De la mateixa manera, hi ha escassos estudis que explorin si l’ansietat autoavaluada i la percepció dels altres coincideixen o els indicadors no verbals específics de l’ansietat que poden fer-se servir per detectar el nerviosisme. Aquest estudi utilitza un enfocament de mètodes mixtos per investigar cinc àrees clau relacionades amb l’ansietat en la parla de la L2: (1) els efectes del tipus de tasca,

context i idioma; (2) l’alineació entre l’ansietat autoavaluada i la percepció dels altres, i els indicadors no verbals d’ansietat més prominents; (3) la relació entre les mesures subjectives i fisiològiques; (4) els efectes de l’ansietat en la parla de la L2; i (5) les causes d’ansietat en la parla de la L2. Un total de 86 estudiants d'anglès com a llengua estrangera van realitzar vuit presentacions orals en un ordre compensat, en dos contextos de presentació (un a un vs. davant d’un grup, N = 7) i dos tipus de tasca (descriptiva vs. argumentativa). Quatre d’aquestes presentacions es van fer en la L2 (anglès) i les quatre restants en la seva L1. En les tasques descriptives, els estudiants havien d'explicar experiències passades (p. ex., un repte difícil), mentre que les tasques argumentatives consistien en discutir tres imatges diferents en relació amb un tema (p. ex., tres formes de transport per moure’s a la ciutat). Després de cada presentació, els membres de l'audiència avaluaven el nivell de nerviosisme percebut, mentre que els participants s’autoavaluaven el seu nivell d’ansietat utilitzant qüestionaris i la tasca idiodinàmica (MacIntyre, 2012; Gregersen et al., 2014). En aquesta última, els estudiants veien els vídeos de les seves presentacions orals i autoavaluaven els seus nivells d’ansietat moment a moment. A més, es van fer entrevistes d’estimulació de la memòria en les presentacions de la L2, cosa que va permetre als participants reflexionar sobre els seus episodis d’ansietat durant les presentacions. Per capturar les múltiples perspectives de l’ansietat en la parla de la L2, aquest estudi inclou autoavaluacions juntament amb mesures fisiològiques, com la freqüència cardíaca i l’activitat electro-dèrmica (Boucsein, 1992). A més de calcular les mesures objectives de la parlar (ex., la fluïdesa), l’accent i la comprensibilitat han estat avaluades per parlants nadius. També es van controlar diferències individuals en el nivell de competència en la L2 (elicited imitation; Wu et al., 2021), el nivell de vocabulari (yes/no vocabulary size test; Meara & Miralpeix, 2017), l’atenció (trail making test; Reitan, 1958) i la memòria operativa (forward and backward digit span task; Woods et al., 2011). Els resultats han mostrat que les mesures fisiològiques són majoritàriament insensibles al tipus de tasca, context i idioma, mentre que les mesures subjectives han revelat efectes significatius en les tres variables. L’ansietat va ser més alta en tasques argumentatives, especialment en davant l’audiència grupal en la L2. A més, es van trobar discrepàncies entre l’ansietat autoavaluada i les avaluacions externes, especialment a la tasca descriptiva. Així mateix, l’audiència, en concret l’ajudant d’aquest estudi, van percebre els participants més ansiosos del que ells van reportar. Tot i que l’audiència va identificar molts indicadors no verbals de l’ansietat en la parla de la L2, la falta de

contacte visual va ser el més freqüentment comentat. Pel que fa a la relació entre les mesures subjectives i fisiològiques, aquestes són febles però suggereixen un cert nivell d’alineament entre les mesures. A més, en aquest estudi s’han trobat relacions negatives entre l’ansietat i les mesures de la parla. De fet, l’ansietat va afectar negativament la fluïdesa, comprensibilitat, accent, i varietat lèxica. Tot i això, el nivell de competència explica una major variabilitat interindividual en la producció oral. Després de controlar la competència en L2 i els factors cognitius (memòria operativa i atenció), la freqüència de pauses es va veure afectada negativament per la FLA. Per últim, entre les principals fonts d’ansietat, els estudiants van manifestar preocupacions cognitives com els bloqueigs mentals. Els estudiants més ansiosos es van enfocar en els desafiaments cognitius, mentre que aquells amb menys ansietat van destacar qüestions lingüístiques, com la pronunciació. En conjunt, aquest estudi suggereix que l’ansietat en la parla de la L2 influeix en el rendiment en les tasques i en la qualitat de la parla. A més, aquest estudi posa les bases per a futures investigacions en l’ansietat en la parla de la L2 amb l’objectiu de fomentar pràctiques pedagògiques que la mitiguin, així com els seus efectes en les classes de llengües estrangeres.