Vacil·lació a la vacunació en la població i anàlisi dels missatges antivacunes a les xarxes socials

Abstract

Introducció: La vacunació és la forma més efectiva de prevenir malalties Si millorem les cobertures vacunals, es podria disminuir la morbiditat i la mortalitat. La vacil·lació envers la vacunació, originada pels moviments antivacunes, és una amenaça per a la salut mundial segons l'OMS. Objectius: Analitzar la relació entre el dubte/rebuig a la vacunació i els missatges antivacunes generats a les xarxes socials. Material i mètodes: El nostre estudi va analitzar de forma exhaustiva la vacil·lació originada a les xarxes socials mitjançant dos metodologies: una enquesta online dirigida a la població espanyola a l’any 2021 i un anàlisi dels post en català i espanyol sobre les vacunes a la xarxa social “X” mitjançant la intel·ligència artificial durant el mateix any 2021. Resultats: Enquesta: Es van analitzar 1.312 respostes: 74,5% eren dones, 73,7% tenien entre 31 i 59 anys i 71,0% tenien estudis universitaris. El rebuig a la vacunació va ser del 16,8% i estava relacionat amb la vacunació contra la grip (10,3%). Hi havia major rebuig en majors de 60 anys, en persones amb dubtes sobre els components de les vacunes, en els que s'oposaven a la vacunació obligatòria i gratuïta, en els que desconeixien que la vacunació protegeix la comunitat, en els que estaven en contra del consum de llet de vaca i de l'ús de fórmules infantils. Hi havia major vacil·lació a la vacunació en menors de 31 anys, dones, pares de nens menors de 15 anys, persones contràries a la vacunació obligatòria, desconeixedores de la protecció comunitària de les vacunes, amb dubtes pel cost de les vacunes i partidaris de tractaments alternatius i complementaris. El 90,8% (1069/1177) referia que es vacunaria contra la COVID-19 quan se li proposes. El 30,3% (359/1183) va referir un augment dels dubtes sobre les vacunes com a resultat de la pandèmia. Un 85,7% del enquestats eren usuaris de xarxes socials, i un 66% va informar haver trobat informació contraria a les vacunes a les xarxes socials. Anàlisi dels posts: Es van estudiar 479.734 post en català i espanyol a la xarxa social “X”, un 54,44% (261.183 post) eren negatius envers la vacunació. Els post més negatius provenien d’Amèrica del Sud. És van detectar 5 grups de conversa predominants sobre: els esforços de vacunació durant la pandèmia, problemes de robatori de vacunes i dificultats en la gestió i subministrament de vacunes, campanyes a l’Estat de Mèxic, esforços de vacunació per a persones grans i la campanya de vacunació a Colòmbia per combatre la COVID-19 (5). Pel que fa a l’anàlisi qualitatiu es van identificar sis temàtiques predominants: (T1) Adquisició i distribució de vacunes, (T2) Escepticisme i crítica a les vacunes, (T3) Posicionament a favor de la vacunació, (T4) Situació global de la COVID-19, (T5) Política de les vacunes i relacions internacionals, i (T6) Notícies i publicacions diverses. Conclusions: Les nostres troballes destaquen la necessitat de crear estratègies per millorar l’educació de la població sobre la vacunació i lluitar contra la desinformació. S’ha de promoure l'acceptació de les vacunes, reforçant la confiança en els sistemes de salut, els professionals sanitaris i la evidència científica.

Introducción: La vacunación es la forma más efectiva de prevenir enfermedades. Si se mejoran las coberturas vacunales, se podría reducir la morbilidad y la mortalidad. La vacilación ante la vacunación, originada por los movimientos antivacunas, representa una amenaza para la salud global según la OMS. Objetivos: Analizar la relación entre la duda/rechazo hacia la vacunación y los mensajes antivacunas generados en las redes sociales. Material y métodos: Nuestro estudio analizó de manera exhaustiva la vacilación originada en redes sociales mediante dos metodologías: una encuesta online dirigida a la población española en el año 2021 y un análisis de publicaciones en catalán y español sobre vacunas en la red social “X” mediante inteligencia artificial durante el mismo año. Resultados: Encuesta: Se estudiaron 1.312 respuestas: el 74,5% eran mujeres, el 73,7% tenían entre 31 y 59 años y el 71,0% tenían estudios universitarios. El rechazo a la vacunación fue del 16,8%, asociado principalmente a la vacunación contra la gripe (10,3%). Se observó mayor rechazo en personas mayores de 60 años, en individuos con dudas sobre los componentes de las vacunas, en aquellos que se oponían a la vacunación gratuita y obligatoria, en quienes desconocían que la vacunación protege a la comunidad, así como en personas contrarias al consumo de leche de vaca y al uso de fórmulas infantiles. Se detectó una mayor vacilación hacia la vacunación en menores de 31 años, mujeres, padres de niños menores de 15 años, personas contrarias a la vacunación obligatoria, desconocedores de la protección comunitaria de las vacunas, con dudas sobre el coste de las vacunas y partidarios de tratamientos alternativos y complementarios. Un 90,8% (1069/1177) refirió que se vacunaría contra la COVID-19 cuando se le ofreciera. El 30,3% (359/1183) reportó un aumento de dudas sobre las vacunas como consecuencia de la pandemia. Un 85,7% de los encuestados eran usuarios de redes sociales y un 66% informó haber encontrado información antivacunas en las redes sociales. Análisis de los posts: Se analizaron 479.734 publicaciones en catalán y español en la red social “X”, de las cuales el 54,44% (261.183 publicaciones) eran negativas hacia la vacunación. Las publicaciones más negativas procedían de América del Sur. Se identificaron cinco grupos de conversación predominantes: los esfuerzos de vacunación durante la pandemia, problemas de robo de vacunas y dificultades en la gestión y el suministro de vacunas, campañas en el Estado de México, esfuerzos de vacunación para personas mayores y la campaña de vacunación en Colombia contra la COVID-19. En cuanto al análisis cualitativo, se identificaron seis temáticas predominantes: (T1) Adquisición y distribución de vacunas, (T2) Escepticismo y crítica a las vacunas, (T3) Posicionamiento a favor de la vacunación, (T4) Situación global de la COVID-19, (T5) Política de vacunación y relaciones internacionales, y (T6) Noticias y publicaciones diversas. Conclusiones: Nuestros hallazgos destacan la necesidad de desarrollar estrategias para mejorar la educación de la población sobre la vacunación y combatir la desinformación. Se debe fomentar la aceptación de las vacunas, reforzando la confianza en los sistemas de salud, los profesionales sanitarios y la evidencia científica.

Introduction: Vaccination is the most effective way to prevent diseases. Improving vaccination coverage could reduce morbidity and mortality. Vaccine hesitancy, driven by anti-vaccine movements, is considered a global health threat by the WHO. Objectives: To analyse the relationship between vaccine hesitancy/rejection and anti-vaccine messages disseminated on social media. Materials and Methods: Our study conducted an in-depth analysis of vaccine hesitancy on social media using two methodologies: an online survey targeting the Spanish population in 2021 and an artificial intelligence-based analysis of Catalan and Spanish-language posts about vaccines on the social network “X” during the same year. Results: Survey: A total of 1,312 responses were analysed: 74.5% were women, 73.7% were between 31 and 59 years old, and 71.0% had a university education. Vaccine refusal was reported by 16.8% of respondents and was associated with influenza vaccination (10.3%). Higher vaccine refusal rates were observed among individuals over 60 years old, those with concerns about vaccine components, those opposing free and mandatory vaccination, those unaware of community protection provided by vaccination, and those against cow’s milk consumption and infant formula use. Higher vaccine hesitancy was found among individuals under 31 years old, women, parents of children under 15 years old, opponents of mandatory vaccination, individuals unaware of community protection from vaccines, those with concerns about vaccine costs, and supporters of alternative and complementary treatments. Regarding COVID-19 vaccination, 90.8% (1069/1177) stated they would get vaccinated when offered. Additionally, 30.3% (359/1183) reported increased doubts about vaccines due to the pandemic. Among respondents, 85.7% were social media users, and 66% reported encountering anti-vaccine information on social media. Analysis of posts: A total of 479,734 posts in Catalan and Spanish on the social network “X” were analysed, with 54.44% (261,183 posts) expressing negative sentiment towards vaccination. The most negative posts originated from South America. Five main discussion groups were identified: vaccination efforts during the COVID-19 pandemic, issues of vaccine theft and struggles in managing and securing the vaccine supply, campaigns in the State of Mexico, vaccination efforts for older adults, and the vaccination campaign in Colombia to combat COVID-19. Regarding the qualitative analysis, six predominant themes were identified: (T1) Vaccine Acquisition and Distribution, (T2) Vaccine Scepticism and Criticism, (T3) Pro-Vaccination Stance, (T4) Global COVID-19 Situation, (T5) Vaccine Politics and International Relations, and (T6) Miscellaneous News and Posts Conclusions: Our findings highlight the need for strategies to improve public education on vaccination and counter misinformation. Vaccine acceptance should be promoted by strengthening trust in healthcare systems, medical professionals, and scientific evidence.