L'estàndard de la llengua catalana: el concepte i les interpretacions

Abstract

En aquesta tesi s’aborda el significat del concepte llengua estàndard des de la dimensió lingüística, la dimensió sociolingüística i la dimensió historicoideològica.

Es presenten més de trenta definicions directes del terme estàndard, entre les quals n’hi ha de generals i d’altres d’específiques entorn de l’estàndard de la llengua catalana, de manera que el caracteritzen. S’incideix, de fet, en els dos trets definidors de l’estàndard català, que són la composicionalitat i el polimorfisme, propietats que cal entendre en un context d’estandardització pluricèntrica.

El tema central de la tesi és emmarcat, d’una banda, per l’exposició de l’anhel de recerca d’un model referencial de llengua al llarg de la història de les comunitats lingüístiques, la qual cosa cal relacionar amb l’emergència dels estats nació i, doncs, de les llengües nacionals, i, d’altra banda, pels debats que des del segle XIX s’han entaulat, especialment a Catalunya, a propòsit de la configuració de l’estàndard de la llengua catalana.

La tesi fa evident com l’estàndard de la llengua catalana és percebut en la societat i constata problemes derivats de la interpretació del caràcter composicional i polimòrfic del model català. Aquesta interpretació cristal·litza en tensions entre la funció referencial pròpia de la varietat estàndard de la llengua i les dinàmiques d’ampliació formal per satisfer requeriments de naturalesa identitària.

En esta tesis se aborda el significado del concepto lengua estándar desde la dimensión lingüística, la dimensión sociolingüística y la dimensión historicoideológica.

Se presentan más de treinta definiciones directas del término estándar, de las cuales unas son generales y otras son específicas acerca del estándar de la lengua catalana, de modo que lo caracterizan. De hecho, se incide en los dos rasgos que definen el estándar de la lengua catalana, la composicionalidad y el polimorfismo, propiedades que hay que entender en un contexto de estandarización pluricéntrica.

El tema central de la tesis se enmarca, de un lado, por la exposición del anhelo de búsqueda de un modelo referencial de lengua a lo largo de la historia de las comunidades lingüísticas, hecho que se relaciona con la emergencia de los Estados nación y, por consiguiente, de las lenguas nacionales, y, del otro lado, por los debates que desde el siglo XIX se han entablado, especialmente en Cataluña, a propósito de la configuración del estándar de la lengua catalana.

La tesis hace evidente de qué modo es percibido el estándar de la lengua catalana en la sociedad y constata problemas derivados de la interpretación del carácter composicional y polimórfico del modelo catalán. Dicha interpretación cristaliza en tensiones entre la función referencial propia de la variedad estándar de la lengua y las dinámicas de ampliación formal con el fin de satisfacer requerimientos de naturaleza identitaria.

This thesis investigates the meaning of the concept of a standard language from a linguistic, sociolinguistic, and historical-ideological perspective.

Globally, more than thirty direct definitions of the term standard are presented, including both general definitions and others specifically related to the standard of the Catalan language, which help characterize it. In fact, this thesis focuses on the two defining features of the Catalan standard: compositionality and polymorphism, properties that must be understood within the context of pluricentric standardization.

The central theme conveyed in this thesis is framed, on the one hand, by the historical pursuit of a reference language model within linguistic communities, which is linked to the emergence of nation-states and, consequently, national languages. On the other hand, it considers the debates that have arisen since the 19th century —especially in Catalonia— regarding the configuration of the Catalan language standard.

This thesis highlights how the standard form of the Catalan language is perceived in society and identifies issues stemming from the interpretation of its compositional and polymorphic nature. This interpretation crystallizes into tensions between the referential function inherent in the standard variety of the language and the formal expansion dynamics aimed at fulfilling identity-related demands.