The emergence of micromobility in Barcelona: exploring the behavioural, social, and environmental dimensions of new urban modes

Abstract

La innovació tecnològica ha jugat durant molt de temps un paper central en la configuració de la manera com es mouen les societats. Des de la invenció de la roda fins a l'expansió dels ferrocarrils i el desenvolupament del motor de combustió interna, cada gran avenç ha reconfigurat els sistemes de mobilitat i l'organització de la vida quotidiana al llarg de la història. A dia d’avui, la micromobilitat es presenta sovint com la darrera força disruptiva en el transport urbà, celebrada pel seu potencial per reduir emissions, recuperar l'espai públic i revolucionar els viatges de curta distància. Tot i això, gran part d'aquesta promesa continua sent especulativa. Si bé els patinets elèctrics, les bicicletes compartides i altres vehicles lleugers han proliferat a les ciutats de tot el món, el seu impacte real en els sistemes de mobilitat i els objectius climàtics encara no està clar. En aquest context, és important moderar el tecno-optimisme predominant que emmarca la innovació com una solució evident a l'emergència climàtica. En lloc de suposar que la micromobilitat proporcionarà sostenibilitat automàticament, és crucial examinar com s'adopta, qui ho fa, en quines condicions i amb quines conseqüències no desitjades. Amb aquest rerefons, seguint un enfocament multi-escalar, aquesta tesi investiga com l'aparició de la micromobilitat interactua, desafia o s’integra amb l'ordre de mobilitat establert. A nivell macro, la tesi examina els patrons generals i les tendències emergents en el comportament dels usuaris de micromobilitat, explorant fins a quin punt constitueix una innovació veritablement disruptiva i si té la capacitat de fomentar millores ambientals significatives, inclusió social o canvis sostinguts en els hàbits de viatge. A nivell micro, la tesi explora com els individus es relacionen amb l'espai mentre es desplacen per la ciutat, capturant les dinàmiques a nivell de carrer i les dimensions afectives del viatge, dinàmiques sovint no considerades en l'anàlisi del transport convencional. Aquesta perspectiva multi-escalar permet una comprensió més completa de com la micromobilitat interromp o consolida les lògiques de transport existents, no només en termes de canvi modal o formació d'hàbits, sinó també en com s'experimenta, es negocia i es dona sentit a la mobilitat diàriament. Els resultats suggereixen que el potencial transformador de la micromobilitat, ja sigui ambiental, social o conductual, continua sent modest i molt contingent en les condicions contextuals. A través dels quatre estudis de cas, que exploren diferents facetes de la micromobilitat a Barcelona, es mostra que els patrons d'adopció i les experiències dels usuaris semblen estar modelats pels marcs reguladors locals, la morfologia urbana, les distribucions modals existents i les cultures de transport. Aquestes dinàmiques arrelades localment no només condicionen el paper que pot tenir la micromobilitat, sinó que també revelen les limitacions de tractar-la com una solució universalment aplicable o inherentment sostenible.

La innovación tecnológica ha jugado durante mucho tiempo un papel central en la configuración de la forma en que se mueven las sociedades. disruptiva en el transporte urbano, celebrada por su potencial para reducir emisiones, recuperar el espacio público y revolucionar los viajes de corta distancia. Sin embargo, gran parte de esta promesa sigue siendo especulativa. contexto, es importante moderar el tecno-optimismo predominante que enmarca la innovación como una solución evidente a la emergencia climática. En lugar de suponer que la micromovilidad proporcionará sostenibilidad automáticamente, es crucial examinar cómo se adopta, quién lo hace, en qué condiciones y con qué consecuencias no deseadas. Con este trasfondo, siguiendo un enfoque multiescalar, esta tesis investiga cómo la aparición de la micromovilidad interactúa, desafía o se integra con el orden de movilidad establecido. significativas, inclusión social o cambios sostenidos en los hábitos de viaje. A nivel micro, la tesis explora cómo los individuos se relacionan con el espacio mientras se desplazan por la ciudad, capturando las dinámicas a nivel de calle y las dimensiones afectivas del viaje, dinámicas a menudo no consideradas en el análisis del transporte convencional. lógicas de transporte existentes, no sólo en términos de cambio modal o formación de hábitos, sino también en cómo se experimenta, se negocia y se da sentido a la movilidad a diario. Los resultados sugieren que el potencial transformador de la micromovilidad, ya sea ambiental, social o conductual, sigue siendo modesto y muy contingente en las condiciones contextuales. Estas dinámicas arraigadas localmente no sólo condicionan el papel que puede desempeñar la micromovilidad, sino que también revelan las limitaciones de tratarla como una solución universalmente aplicable o inherentemente sostenible.

Technological innovation has long played a central role in shaping the way societies move. From the invention of the wheel to the expansion of railways and the development of internal combustion engine, each major breakthrough has reconfigured mobility systems and the organization of everyday life throughout history. Today, micromobility is often presented as the latest disruptive force in urban transport, celebrated for its potential to reduce emissions, reclaim public space, and revolutionise short-distance travel. However, much of this promise remains speculative. While e-scooters, shared bikes, and other lightweight vehicles have proliferated in cities worldwide, their actual impact on mobility systems and climate goals is still unclear. In this context, it is important to temper the prevailing techno-optimism that frames innovation as a self-evident solution to the climate emergency. Rather than assuming that micromobility will automatically deliver sustainability, it is crucial to examine how it is adopted, by whom, under what conditions, and with what unintended consequences. Against this backdrop, following a multi-scalar approach, this thesis investigates how the emergence of micromobility interacts with, challenges, or integrates into the established mobility order. At the macro level, the dissertation examines general patterns and emerging trends in micromobility user behaviour, exploring the extent to which it constitutes a truly disruptive innovation, and whether it holds the capacity to foster meaningful environmental improvements, social inclusion, or sustained changes in travel habits. At the micro level, the thesis explores how individuals engage with space as they move around the city, capturing street-level dynamics and the affective dimensions of travel, dynamics often not considered in the analysis of conventional transportation. This multi-scalar perspective enables a more comprehensive understanding of how micromobility disrupts or consolidates existing transport logics, not only in terms of modal shift or habit formation, but also in how mobility is experienced, negotiated, and made sense of on a daily basis. The results suggest that its transformative potential of micromobility, whether environmental, social, or behavioural, remains modest and highly contingent on contextual conditions. Through the four case studies, which explore different facets of micromobility within Barcelona, it is shown that the adoption patterns and user experiences appear to be shaped by local regulatory frameworks, urban morphology, existing modal distributions, and broader transport cultures. These locally rooted dynamics not only condition the role that micromobility can play, but also reveal the limitations of treating it as a universally applicable or inherently sustainable solution.