Research on Intergenerational Gamified Digital Reverse Mentorship and Experience Design for Older Adults Well-being

Abstract

Aquesta tesi explora el disseny d'experiències per a la participació digital de les persones grans des d'una perspectiva filosòfica, centrant-se especialment en l'aplicació de L'ètica de la cura recíproca en el mentoratge digital invers. Davant l'acceleració del procés de digitalització i l'envelliment global de la població, les persones grans enfronten múltiples barreres per participar en la societat digital, especialment sobrecàrrega cognitiva, manca de suport emocional i absència de mecanismes sostinguts d'interacció social. Tot i que el mentoratge digital invers intergeneracional (IDRM) ofereix una solució potencial, les pràctiques actuals sovint manquen d’una estructura sistemàtica, continuïtat emocional i mecanismes per a un compromís a llarg termini. Per això, aquesta tesi proposa un model de mentoratge intergeneracional gamificat basat en L'ètica de la cura recíproca, amb l’objectiu de millorar l’alfabetització digital i la participació social de les persones grans. L’estudi combina la teoria de l’envelliment cognitiu, el disseny d’experiències i l’ètica del tenir cura recíproc, adoptant un enfocament multimètode per a la seva exploració. Primer, s'investiguen els factors socials, psicològics i fisiològics que influeixen en l'adopció de dispositius intel·ligents per part de les persones grans, analitzant com afecten l’acceptació i compromís amb la tecnologia digital. A continuació, es presenta un marc conceptual integrat que combina el Model d’Acceptació de la Tecnologia (TAM), l’Ajustament Tasca-Tecnologia (TTF) i la Teoria Unificada d’Acceptació i Ús de la Tecnologia (UTAUT), mitjançant una anàlisi estructural basada en la comunitat. Aquest marc distingeix entre habilitats digitals receptives i participatives, i identifica els motors psicològics i conductuals que influeixen en la participació digital de les persones grans. Posteriorment, es desenvolupa un prototip de mentoratge digital invers intergeneracional gamificat, anomenat Digital Bridge, que integra sistemàticament la col·laboració intergeneracional i un disseny basat en la cura, emprant un sistema de tasques estructurades de manera progressiva per fomentar l'adquisició d'habilitats digitals. Finalment, es realitza un assaig controlat aleatoritzat amb 90 participants grans per avaluar l'eficàcia d’aquest model en la millora de les habilitats digitals, el suport emocional i la participació sostinguda. Els resultats revelen que, quan el mentoratge digital invers intergeneracional s’incorpora dins un marc de disseny basat en la cura, millora significativament les habilitats digitals, el benestar emocional i la connexió social de les persones grans. La combinació d'una estructura d'aprenentatge gamificada, la interacció intergeneracional i el suport emocional incrementa l’acceptació de la tecnologia digital, redueix de manera significativa l'ansietat tecnològica, augmenta la motivació per aprendre i promou un compromís a llarg termini. Integrant l'ètica del tenir cura recíproc, aquest estudi redefineix l’alfabetització digital com un procés que implica no només l'adquisició d’habilitats tècniques, sinó també el compromís emocional, la interacció intergeneracional i el context social. Es destaca el paper central del suport emocional i les relacions mútuament significatives en l'aprenentatge tecnològic. En conclusió, aquesta investigació demostra que millorar l’alfabetització digital de les persones grans no és només una qüestió tècnica, sinó també social, emocional i ètica. Mitjançant la integració de l’ètica del tenir cura recíproc, l’estudi ofereix suport teòric i orientació pràctica per al disseny de sistemes d’aprenentatge digital més inclusius, centrats en la persona i basats en la cura. En una societat digital, redefinir les persones grans com a participants actius pot afavorir un futur digital més inclusiu, empàtic i sostenible.

Esta tesis explora el diseño de experiencias para la participación digital de las personas mayores desde una perspectiva filosófica, con especial énfasis en la aplicación de la Ética del Cuidado Recíproco en contextos de mentoría digital inversa intergeneracional. A medida que se acelera la digitalización y se intensifica el envejecimiento demográfico a nivel global, las personas mayores enfrentan múltiples barreras para participar en la sociedad digital, en particular, una elevada carga cognitiva, falta de apoyo emocional y ausencia de mecanismos de interacción social sostenida. Aunque la mentoría digital inversa intergeneracional (IDRI) representa una solución potencial, su implementación actual carece frecuentemente de una estructura sistemática, continuidad afectiva y mecanismos de compromiso a largo plazo. En respuesta, esta investigación propone un modelo de mentoría gamificada intergeneracional basado en la Ética del Cuidado Recíproco, con el objetivo de mejorar la alfabetización digital y la participación social entre adultos mayores. El estudio combina la Teoría del Envejecimiento Cognitivo, el Diseño de Experiencias y la Ética del Cuidado Recíproco, adoptando un enfoque metodológico mixto. Primero, se examinan los factores sociales, psicológicos y fisiológicos que influyen en la adopción de dispositivos inteligentes por parte de personas mayores, analizando cómo estos determinan su aceptación y compromiso con la tecnología digital. Luego, se presenta un marco conceptual integrado que combina el Modelo de Aceptación Tecnológica (TAM), la Adecuación Tarea-Tecnología (TTF) y la Teoría Unificada de Aceptación y Uso de la Tecnología (UTAUT), a través de un análisis estructural basado en la comunidad. Este marco permite distinguir entre habilidades digitales receptivas y participativas, e identifica los factores psicológicos y conductuales que impulsan la participación digital en adultos mayores. La investigación desarrolla un prototipo de mentoría digital gamificada: Puente Digital, que integra de forma sistemática la colaboración intergeneracional y el diseño centrado en el cuidado, utilizando un sistema de tareas estructuradas progresivamente para fomentar la adquisición de competencias digitales. Finalmente, se evalúa la eficacia del modelo mediante un ensayo controlado aleatorizado con 90 participantes mayores, midiendo mejoras en habilidades digitales, apoyo emocional y participación sostenida. Los resultados demuestran que, cuando la mentoría digital intergeneracional se enmarca en un diseño guiado por el cuidado, se mejora significativamente la competencia digital, el bienestar emocional y el sentido de conexión social en personas mayores. La combinación de una estructura de aprendizaje gamificada, interacción intergeneracional y apoyo emocional incrementa la aceptación tecnológica, reduce la ansiedad digital, aumenta la motivación para aprender y favorece el compromiso a largo plazo. Al integrar la Ética del Cuidado Recíproco, esta investigación redefine la alfabetización digital como un proceso que incluye la adquisición de habilidades técnicas, compromiso emocional, interacción intergeneracional y contexto social, subrayando el papel central del apoyo afectivo y las relaciones mutuas en el aprendizaje tecnológico. En conclusión, este estudio demuestra que fomentar la alfabetización digital en personas mayores no es solo un desafío técnico, sino también un asunto social, emocional y ético. Al integrar la Ética del Cuidado Recíproco, la tesis ofrece una base teórica y directrices prácticas para diseñar sistemas de aprendizaje digital más inclusivos, empáticos y centrados en el ser humano. En el contexto de una sociedad digital, redefinir a las personas mayores como participantes digitales activos contribuye a la construcción de un futuro digital más inclusivo, solidario y sostenible.

This dissertation explores the experience design for older adults' digital participation from a philosophical perspective, with a particular focus on the application of Reciprocal Care Ethics in digital reverse mentorship. As the digitalization process accelerates and global population aging intensifies, older adults face multiple barriers to participation in the digital society, particularly cognitive load, lack of emotional support, and the absence of sustained social interaction mechanisms. Although intergenerational digital reverse mentorship (IDRM) offers a potential solution, current practices often lack systematic structure, emotional continuity, and mechanisms to support long-term engagement. Therefore, this dissertation proposes a gamified intergenerational mentorship model based on Reciprocal Care Ethics, aimed at enhancing digital literacy and social participation among older adults. The study combines Cognitive Aging Theory, Experience Design, and Reciprocal Care Ethics, adopting a multi-method approach for exploration. First, the research investigates the social, psychological, and physiological factors influencing older adults' adoption of smart devices, analyzing how these factors affect their acceptance and engagement with digital technology. Next, the study presents an integrated conceptual framework combining the Technology Acceptance Model (TAM), Task-Technology Fit (TTF), and the Unified Theory of Acceptance and Use of Technology (UTAUT) through a community-based structural model analysis. This framework differentiates between receptive and participatory digital skills and identifies the psychological and behavioral drivers influencing older adults' participation in digital technology. The research then develops a gamified intergenerational digital reverse mentorship prototype: Digital Bridge, that systematically integrates intergenerational collaboration and care-driven design, employing a progressively structured task system to promote digital skill acquisition. Finally, a randomized controlled trial with 90 older adult participants evaluates the effectiveness of this model in enhancing digital skills, emotional support, and sustained participation. The findings reveal that when intergenerational digital backfeeding is embedded in a care-driven design framework, it significantly enhances older adults’ digital skills, emotional well-being, and sense of social connection. The combination of gamified learning structure, intergenerational interaction, and emotional support improves older adults' acceptance of digital technology, significantly reduces technology anxiety, increases learning motivation, and promotes long-term engagement. By integrating Reciprocal Care Ethics, this study redefines digital literacy as a process that involves acquiring technical skills, emotional engagement, intergenerational interaction, and social context, emphasizing the core role of emotional support and mutual relationships in technology learning. In conclusion, this research shows that enhancing older adults’ digital literacy is not just a technical issue but also a social, emotional, and ethical matter. By integrating Reciprocal Care Ethics, the study provides theoretical support and practical guidance for designing more inclusive, caring, and human-centered digital learning systems. Particularly in the digital society, redefining older adults as active digital participants can effectively promote a more inclusive, empathetic, and sustainable digital future.