Chamber of Reflections: Text Mining for a Retrospective Analysis of Archaeological Heritage Discourse under the

Abstract

[eng] This thesis highlights the need for self-reflective analyses within the fields of Heritage, Education and Archaeology to evaluate the production of textual sources. By determining both the process through which the past is brought into the present via texts and evaluating content about the past produced in the present aids in understanding potential influences on learning practices. Insights derived illustrate the usage of the past in the present based on narratives, contexts, values and meaning assigned by modern actors. With the amount of textual sources produced, there is a clear timeline of the evolution of archaeological heritage narratives. These texts are important depictions of present actors’ manipulation, configuration and presentation of a remembered past – separate from the past itself – containing biases, inequalities, and shifting assignations of value as they are linked to the production period of these texts. The interest in self-reflection is specific to three elements: theory, method and pedagogy. General research questions include: 1) Can Critical Heritage Studies theories be useful to interpret the multivocality of archaeological heritage textual objects produced in the present by academic stakeholders?; 2) Can computational textual analysis methods help us to uncover the evolution of archaeological heritage narratives, contexts and values assigned in different presents? and 3) What are the benefits of a self-reflective analysis in understanding how the past is brought into the present under the ‘academic gaze’ and its impact on narratives presented in heritage learning? These were answered exploring five case studies of texts produced about Neolithic archaeology produced under what I have called the ‘academic gaze’. To participate in FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable) and open-access practices in academic research – this thesis presents outputs of a theoretical and a methodological framework for future use in additional corpus bodies of archaeological heritage texts. Due to the specific interests, case studies, and development of reusable datasets and research frameworks – the thesis is split into four parts. The first part is purely organizational – describing in detail the research questions, theoretical, methodological, and pedagogical background. The second part provides the contexts and specifics of the thesis research. Including the contextualization of specific theories used to develop a framework, the methodological approaches, subject matter, and data. The third part of the thesis is dedicated to the case studies. All five case studies explained in detail including all materials, workflow, results and discussion. The final part of the thesis contains the general discussion centered on key takeaways from each case study and the general research questions. There are examples of parallel works detailing how other archaeological heritage textual sources can benefit from the theoretical and methodological approaches along with final recommendations and conclusions. Using the results from each case study, I discuss their role in answering each objective and the potential for wide-spread retrospective analyses within archaeological, heritage, and pedagogical research. Results from this self-reflection can better aid in understanding the need for inclusivity and multivocality in the production of future archaeological heritage learning texts.

[cat] Aquesta tesi posa de manifest la necessitat d’anàlisis autoreflexives dins dels àmbits del patrimoni, l’educació i l’arqueologia per avaluar la producció de fonts textuals. Determinar tant el procés a través del qual el passat s’introdueix en el present a través de textos com avaluar el contingut sobre el passat produït en el present ajuda a comprendre les influències potencials en les pràctiques d'aprenentatge. Les visions derivades il·lustren l’ús del passat en el present a partir de narratives, contextos, valors i significats assignats pels actors moderns. Amb la quantitat de fonts textuals produïdes, es configura una clara cronologia de l’evolució de les narratives del patrimoni arqueològic. Aquests textos són representacions importants de la manipulació, configuració i presentació d’actors presents d’un passat recordat —separat del passat mateix— que conté biaixos, desigualtats i assignacions de valor canviants, ja que estan vinculats al període de producció d’aquests textos. L’interès per l’autoreflexió se centra en tres elements: teoria, mètode i pedagogia. Les qüestions generals de recerca inclouen: 1) Les teories dels estudis crítics del patrimoni poden ser útils per interpretar la multivocalitat dels objectes textuals del patrimoni arqueològic produïts en el present pels agents acadèmics?; 2) Els mètodes d’anàlisi textual computacional poden ajudar-nos a descobrir l’evolució de les narratives, contextos i valors del patrimoni arqueològic assignats en diferents presents?; 3) Quins són els beneficis d’una anàlisi autoreflexiva per entendre com el passat s’introdueix en el present sota la mirada acadèmica i el seu impacte en les narratives presentades en l’aprenentatge del patrimoni? Aquestes qüestions es van abordar explorant cinc casos d’estudi de textos produïts sobre arqueologia neolítica sota el que jo he trucat la “mirada acadèmica”. Per tal de participar en les pràctiques FAIR (Trobable, Accessible, Interoperable, Reutilitzable) i d’accés obert en la recerca acadèmica, aquesta tesi presenta els resultats d’un marc teòric i metodològic per al seu ús futur en corpus addicionals de textos del patrimoni arqueològic. A causa dels interessos específics, dels estudis de cas i del desenvolupament de conjunts de dades i marcs de recerca reutilitzables, la tesi es divideix en quatre parts. La primera part és purament organitzativa, i descriu en detall les qüestions de recerca i els antecedents teòrics, metodològics i pedagògics. La segona part proporciona els contextos i les especificitats de la recerca de la tesi, incloent-hi la contextualització de teories específiques utilitzades per desenvolupar un marc, els enfocaments metodològics, la matèria i les dades. La tercera part està dedicada als casos d’estudi, que s’expliquen en detall, incloent-hi tots els materials, el flux de treball i els resultats. La part final de la tesi conté la discussió de les qüestions generals de recerca i dels casos d’estudi amb les seves qüestions específiques de cas. S’hi aporten exemples de treballs paral·lels que detallen com altres fonts textuals del patrimoni arqueològic poden beneficiar-se dels enfocaments teòrics i metodològics, juntament amb recomanacions i conclusions finals. Utilizar dels resultats de cada casos d’estudi, discutim el seu rol respondre a cada objectiu i al potencial d'anàlisis retrospectives d’ampli abast dins de la investigació arqueològica, patrimonial i pedagògica. Els resultats d’aquesta autoreflexió poden ajudar a entendre millor la necessitat d’inclusivitat i multivocalitat en la producció de futurs textos d’aprenentatge del patrimoni arqueològic.