Eines emergents en el tractament de l'ambliopia anisometròpica i/o estràbica en infants: videojocs d'acció i pel·lícules 3D

Abstract

(English) This doctoral thesis investigates novel therapeutic strategies for the treatment of anisometropic and/or strabismic amblyopia in children. The research focuses on the use of emerging digital interventions, including action video games, virtual reality, and immersive three-dimensional (3D) films. The five studies comprising this thesis address, from multiple perspectives, the clinical efficacy, adherence, and functional characterization of these emerging tools. The first study demonstrates that combining action video games with monocular occlusion leads to a more rapid and significant improvement in visual acuity compared to passive occlusion alone. The second study provides evidence that brief exposure to a 3D film with large disparities can foster improvements in stereoacuity, as well as in visual acuity, in both children with residual amblyopia and those with normal binocular vision. The third study presents an objective, functional classification of commercial video games based on their perceptual, motor, and cognitive demands, with the aim of guiding their clinical and therapeutic application. The fourth study, based on a systematic review and meta-analysis, reveals that emerging home-based digital interventions achieve higher adherence rates than conventional treatments, and that increased adherence is positively correlated with improvements in visual acuity. Finally, the fifth study, also a systematic review and meta-analysis, evaluates the effectiveness of these emerging therapies in enhancing stereopsis, with particular emphasis on the potential of virtual reality, although without demonstrating consistent superiority over traditional therapies. Collectively, the findings of this thesis provide robust empirical evidence supporting the value of digital tools as viable and effective adjuncts in the treatment of amblyopia. They underscore the importance of developing personalized, evidence-based strategies to optimize therapeutic outcomes.

(Català) Aquesta tesi doctoral explora noves estratègies terapèutiques per al tractament de l’ambliopia anisometròpica i/o estràbica en infants. El treball es centra en l’ús d’intervencions digitals innovadores, com els videojocs d’acció, la realitat virtual i pel·lícules immersives en tres dimensions (3D). Els cinc estudis que conformen aquest treball aborden, des de diferents perspectives, l’eficàcia clínica, l’adherència i la caracterització funcional d’aquestes eines emergents. El primer estudi demostra que la combinació de videojocs d’acció amb l’oclusió monocular genera una millora més ràpida i significativa de l’agudesa visual respecte l’oclusió passiva sola. El segon estudi posa en evidència que l’exposició puntual a una pel·lícula en 3D amb grans disparitats pot afavorir millores en l’ST i, també en l’agudesa visual, tant en infants amb ambliopia residual com en nens amb visió binocular normal. El tercer treball desenvolupa una classificació objectiva funcional de videojocs comercials segons les seves demandes perceptives, motores i cognitives, amb l’objectiu de guiar-ne la selecció per a usos clínics i terapèutics. El quart estudi, basat en una revisió sistemàtica i una metaanàlisi, revela que les intervencions digitals emergents a casa obtenen índexs d’adherència superiors als tractaments convencionals, i que una major adherència correlaciona positivament amb la millora de l’agudesa visual. Finalment, el cinquè estudi, també una revisió sistemàtica i una metaanàlisi, avalua l’eficàcia d’aquestes teràpies emergents en la millora de l’estereòpsia, destacant especialment el potencial de la realitat virtual, encara que sense mostrar una superioritat consistent en comparació directa amb les teràpies tradicionals. En conjunt, els resultats d’aquesta tesi aporten evidència empírica sòlida sobre el valor d’aquestes eines digitals com a complements viables i efectius en el tractament de l’ambliopia, destacant la necessitat de dissenyar estratègies personalitzades i fonamentades en l’evidència per tal de maximitzar els beneficis terapèutics.

(Español) Esta tesis doctoral investiga nuevas estrategias terapéuticas para el tratamiento de la ambliopía anisometrópica y/o estrábica en niños. La investigación se centra en el uso de intervenciones digitales innovadoras, como los videojuegos de acción, la realidad virtual y las películas inmersivas en tres dimensiones (3D). Los cinco estudios que conforman esta tesis abordan, desde distintas perspectivas, la eficacia clínica, la adherencia y la caracterización funcional de estas herramientas emergentes. El primer estudio demuestra que la combinación de videojuegos de acción con la oclusión monocular conduce a una mejora más rápida y significativa de la agudeza visual en comparación con la oclusión pasiva por sí sola. El segundo estudio evidencia que la exposición puntual a una película en 3D con grandes disparidades puede favorecer mejoras en la estereopsis, así como en la agudeza visual, tanto en niños con ambliopía residual como en aquellos con visión binocular normal. El tercer estudio presenta una clasificación funcional y objetiva de videojuegos comerciales basada en sus demandas perceptivas, motoras y cognitivas, con el objetivo de orientar su selección para usos clínicos y terapéuticos. El cuarto estudio, basado en una revisión sistemática y un metaanálisis, revela que las intervenciones digitales emergentes en el ámbito domiciliario logran mayores índices de adherencia que los tratamientos convencionales, y que una mayor adherencia se correlaciona positivamente con la mejora de la agudeza visual. Finalmente, el quinto estudio, también una revisión sistemática y un metaanálisis, evalúa la eficacia de estas terapias emergentes en la mejora de la estereopsis, destacando especialmente el potencial de la realidad virtual, aunque sin mostrar una superioridad constante en comparación directa con las terapias tradicionales. En conjunto, los resultados de esta tesis aportan evidencia empírica sólida sobre el valor de estas herramientas digitales como complementos viables y eficaces en el tratamiento de la ambliopía, subrayando la necesidad de diseñar estrategias personalizadas y fundamentadas en la evidencia con el fin de maximizar los beneficios terapéuticos.