Transforming Slums into Sustainable Communities: Strategic prioritization of SDGs using the Analytic Network Process

Abstract

Aquesta investigació doctoral tracta el desenvolupament sostenible dels barris marginals (slums), analitzant com la priorització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), mitjançant la participació activa de la comunitat, pot orientar una transformació inclusiva i duradora. Aquests assentaments, sovint marginats en la planificació urbana tradicional, es reconceptualitzen aquí com a components complexos, persistents i essencials del teixit urbà, amb característiques socioeconòmiques, culturals i espacials pròpies. Tot i els desafiaments persistents com la inseguretat en la tinença de la terra, els riscos ambientals, el dèficit d'infraestructures i l'exclusió econòmica, aquest estudi sosté que els resultats transformadors són possibles quan les estratègies de desenvolupament es fonamenten en el coneixement local i en models de governança participativa.

A partir d’una anàlisi crítica de dècades d’informes, estudis i intervencions urbanes, la recerca posa de manifest que molts intents de millora dels barris marginals —tot i ser recurrents— han fracassat o no han o no han aconseguit mantenir-se en el temps. Una de les principals raons identificades és la exclusió constant de les veus dels propis residents en els processos de presa de decisions. En resposta, aquesta tesi pretén construir ponts entre les comunitats, els experts i els responsables polítics, promovent marcs participatius que reconeguin les experiències quotidianes dels habitants com a elements clau per assolir un desenvolupament sostenible real.

A més, la tesi busca establir una relació directa el desenvolupament sostenible dels barris marginals i els objectius globals de desenvolupament, demostrant com ambdós dos enfocaments es superposen i com els ODS poden funcionar com a marc conceptual i com a eina per abordar els reptes multidimensionals als quals s’enfronten aquests assentaments.

La investigació utilitza un enfocament metodològic combinat, que integra l'anàlisi qualitatiu mitjançant participació comunitària amb una priorització quantitativa basada en el procés analític en xarxa (ANP). Es presenten dos estudis de cas: l’assentament informal de Stjwetla a Johannesburg (Sud-àfrica) i el barri turc de Tork Mahale a Sari (Iran). Tot i estar situats en contextos urbans diferents, ambdós comparteixen problemàtiques comunes relacionades amb la marginació, la manca de serveis bàsics i la participació comunitària limitada. Mitjançant enquestes a actors locals i l’ús del model ANP, s’identifiquen les necessitats més urgents i s’alineen amb els ODS. Els resultats posen de manifest la interdependència entre objectius com l’ODS 1 - Fi de la pobresa , ODS 6 - Aigua neta i sanejament , ODS 8 - Treball digne i creixement econòmic , ODS 11 - Ciutats i comunitats sostenibles i ODS 13 - Acció climàtica , la qual cosa subratlla la necessitat d'un enfocament integral en les polítiques públiques.

La tesi també remarca que els barris marginals no són illes de pobresa, sinó sistemes auto-reproductius que interactuen amb dinàmiques urbanes més amplies, afectant no només els seus habitants sinó també la ciutat en conjunt. Per tant, el desenvolupament d’aquests assentaments ha de ser una prioritat dins les agendes de planificació urbana. Un dels principals avenços d’aquest estudi és la creació d’un marc estructurat de presa de decisions que vincula els objectius globals de sostenibilitat amb realitats locals. La investigació posa en evidència que el desenvolupament dels assentaments marginals no es pot aconseguir únicament mitjançant projectes d'infraestructura aïllats o intervencions externes; requereix models co-creats i participatius que empoderin les comunitats perquè es converteixin en agents actius de canvi.

Finalment, aquesta tesi té com a objectiu contribuir al desenvolupament sostenible dels assentaments marginals de manera genuïna i duradora, alineant les prioritats impulsades per la comunitat amb la visió més àmplia dels ODS, assegurant així que els assentaments informals no quedin enrere en la recerca de futurs urbans inclusius i resilients.

Esta investigación doctoral aborda el desarrollo sostenible de los barrios marginales (slums), analizando cómo la priorización de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), mediante la participación activa de la comunidad, puede guiar una transformación inclusiva y duradera. Estos asentamientos, comúnmente marginados en la planificación urbana tradicional, se reconceptualizan aquí como componentes complejos, persistentes y fundamentales del tejido urbano, con características socioeconómicas, culturales y espaciales propias. Aunque persisten desafíos como la tenencia de la tierra insegura, los riesgos ambientales, el déficit de infraestructura y la exclusión económica, este estudio sostiene que es posible lograr resultados transformadores cuando las estrategias de desarrollo se basan en el conocimiento local y en modelos de gobernanza participativa.

A partir de un análisis crítico de décadas de informes, estudios e intervenciones urbanas, la investigación demuestra que muchos esfuerzos de mejora de barrios marginales —aunque recurrentes— han fracasado o no han logrado mantenerse en el tiempo. Una de las principales razones identificadas es la exclusión constante de las voces de los propios residentes en los procesos de toma de decisiones. En respuesta, esta tesis busca construir puentes entre las comunidades, los expertos y los responsables políticos, promoviendo marcos participativos que reconozcan las experiencias vividas de los habitantes como elementos clave para lograr un desarrollo sostenible real.

Asimismo, la tesis busca establecer una relación directa entre el desarrollo sostenible de los barrios marginales y los objetivos globales de desarrollo, demostrando cómo ambos enfoques se superponen y cómo los ODS pueden funcionar como marco conceptual y como herramienta para abordar los desafíos multidimensionales a los que se enfrentan estos asentamientos.

La investigación emplea un enfoque metodológico combinado, que integra el análisis cualitativo mediante participación comunitaria con una priorización cuantitativa basada en el proceso analítico en red (ANP). Se presentan dos estudios de caso: el asentamiento informal de Stjwetla en Johannesburgo (Sudáfrica) y el barrio turco de Tork Mahale en Sari (Irán). Aunque en contextos urbanos distintos, ambos casos comparten problemáticas comunes relacionadas con la marginación, la falta de servicios esenciales y la limitada participación de sus comunidades. A través de encuestas a actores locales y del uso del modelo ANP, se identifican las necesidades más urgentes y se alinean con los ODS. Los resultados destacan la interdependencia entre metas como el ODS 1 - Fin de la pobreza , ODS 6 - Agua limpia y saneamiento, ODS 8 - Trabajo decente y crecimiento económico, ODS 11 - Ciudades y comunidades sostenibles y ODS 13 - Acción por el clima, lo que subraya la necesidad de un enfoque integral en las políticas públicas.

Además, la tesis enfatiza que los barrios marginales no son islas de pobreza, sino sistemas auto-reproductivos que interactúan con dinámicas urbanas más amplias, afectando no solo a quienes viven en ellos, sino a toda la ciudad. Por ello, el desarrollo de estos asentamientos debe ser priorizado dentro de las agendas de planificación urbana. Un aporte central de este estudio es la creación de un marco estructurado de toma de decisiones que conecta los objetivos globales de sostenibilidad con las realidades locales. La investigación pone en evidencia que el desarrollo de los asentamientos marginales no puede lograrse únicamente mediante proyectos de infraestructura aislados o intervenciones externas; requiere modelos co-creados y participativos que empoderen a las comunidades para que se conviertan en agentes activos de cambio.

Finalmente, esta tesis tiene como objetivo contribuir al desarrollo sostenible de los asentamientos marginales de manera genuina y duradera, alineando las prioridades impulsadas por la comunidad con la visión más amplia de los ODS, asegurando así que los asentamientos informales no queden atrás en la búsqueda de futuros urbanos inclusivos y resilientes.

This doctoral research addresses sustainable slum developments (SSD) by examining how the prioritization of the United Nations Sustainable Development Goals (SDGs) through active community participation can guide inclusive and lasting transformation. Slums, often marginalized in mainstream urban planning, are reconceptualized here as complex, enduring components of cities with distinct socio-economic, cultural, environmental and spatial characteristics. While challenges such as insecure land tenure, environmental risks, infrastructure deficits, and economic exclusion persist, this study argues that transformative outcomes are possible when development strategies are informed by local knowledge and grounded in participatory governance.

Drawing from a critical analysis of decades of policy reports, academic literature, and real-world interventions, the research highlights that slum upgrading efforts—though long attempted—have largely failed or proved unsustainable. A core reason identified is the persistent neglect of slum dwellers’ voices in decision-making processes. In response, this thesis aims to build bridges between communities, experts, and decision-makers by promoting participatory frameworks that center they lived experiences of slum residents as essential to sustainable outcomes.

This thesis also seeks to establish a clear connection between SSD and the SDGs by mapping their overlapping goals and showing how the SDGs can serve both as a conceptual framework and as a tool for addressing the multidimensional challenges faced by slum communities.

To analyze this, the study employs a mixed-method research design, combining qualitative insights from community engagement with quantitative prioritization using the Analytic Network Process (ANP). The research centers on two case studies: Stjwetla informal settlement in Johannesburg, South Africa, and Tork Mahale (Turkish neighborhood) in Sari, Iran. Both represent distinct urban contexts yet share overlapping struggles related to marginalization, service delivery gaps, and limited community agency. Using stakeholder surveys and ANP modeling, the study identifies the most urgent local challenges and aligns them with SDG targets. The results underscore the interdependence of goals such as SDG 1 - No Poverty SDG 6 - Clean Water and Sanitation, SDG 8 - Decent Work and Economic Growth, SDG 11 - Sustainable Cities and Communities and SDG 13 - Climate Action highlighting the need for an integrated policy approach.

This thesis further emphasizes that slums are not isolated pockets of deprivation but self-perpetuating systems that interact with broader urban dynamics, affecting the city at large—not only the residents within. Therefore, slum development must be prioritized within wider urban planning and policy agendas. A key contribution of the study is the development of a structured decision-making framework that links global sustainability objectives to context-specific realities. The study shows that SSD cannot be achieved through isolated infrastructure projects or external interventions alone; it requires co-created, participatory models that empower communities to become active agents of change.

Ultimately, this thesis aims to contribute to sustainable slum development that is both genuine and lasting, by aligning community-driven priorities with the broader vision of the SDGs, ensuring that informal settlements are not left behind in the pursuit of inclusive and resilient urban futures.