Más allá de la gravedad clínica: influencia de la sintomatología depresiva en la calidad de vida de los pacientes con hidradenitis supurativa

Abstract

L’Hidrosadenitis Supurativa (HS) és una malaltia inflamatòria crònica que cursa amb l’aparició de nòduls dolorosos, abscessos i trajectes fistulosos, generant una càrrega simptomàtica, emocional i funcional important en les persones que la pateixen. De curs incert, la cronicitat dels símptomes, l’afectació en zones íntimes, l’estigma i la demora en el diagnòstic poden contribuir a un deteriorament de la qualitat de vida. Malgrat l’interès creixent pel seu impacte psicosocial, encara hi ha poca evidència sobre els factors psicològics implicats i el seu pes relatiu en comparació amb les variables clíniques tradicionals. Aquesta tesi doctoral es planteja com a objectiu analitzar la relació entre la gravetat de la HS, la simptomatologia depressiva, les estratègies d’afrontament i la qualitat de vida, amb especial atenció al paper mediador dels símptomes depressius. Es van caracteritzar un ampli conjunt de variables clíniques, simptomàtiques, sociodemogràfiques i psicològiques en una mostra de 97 pacients amb HS. L’avaluació psicològica, realitzada a la consulta de psicodermatologia, es va dur a terme mitjançant els següents qüestionaris: HADS (ansietat i depressió), PSS-14 (estrès), SRRS (esdeveniments vitals estressants), COPE-28 (estratègies d’afrontament) i HSQoL-24 (qualitat de vida). A més, es van valorar els símptomes de dolor, picor i olor (EVA), així com el desajust funcional i l’impacte laboral. Els resultats de l’anàlisi van mostrar una associació significativa entre la gravetat de la HS i nivell educatiu més baix, major afectació en zones perianals i púbiques, intensitat de dolor, picor i olor, i major disfuncionalitat percebuda. Tanmateix, no es va observar una relació significativa entre la gravetat clínica i els nivells de simptomatologia depressiva o ansiosa, cosa que suggereix que el malestar emocional pot estar influït per altres factors més enllà de l’extensió o severitat objectiva de les lesions. La simptomatologia depressiva va mostrar associacions significatives amb la localització de lesions a la zona púbica, presència de dolor i olor corporal, major impacte laboral, nivell elevat d’estrès percebut, alts nivells d’ansietat, esdeveniments vitals estressants i l’ús d’estratègies d’afrontament evitatives. En el model multivariant, els predictors independents més rellevants de la simptomatologia depressiva van ser: l’ansietat, la negació com a estratègia d’afrontament, l’impacte laboral, l’afectació en zona púbica i l’estadi III de Hurley. Aquest model va explicar el 53,3% de la variància, mostrant una contribució significativa d’aquestes variables al malestar emocional. Pel que fa a la qualitat de vida, les variables més fortament associades a una puntuació pitjor van ser: simptomatologia depressiva, estrès percebut, intensitat del picor i edat més jove. En el model de regressió múltiple, aquestes quatre variables van explicar el 54% de la variància en qualitat de vida. Ni la gravetat clínica ni el dolor es van mantenir com a predictors independents en els models multivariants, tot i que sí van mostrar associacions significatives en els anàlisis univariants. Finalment, cal destacar que la simptomatologia depressiva actua com a mediadora principal entre la gravetat de la malaltia i la pèrdua de qualitat de vida. De la mateixa manera, també medià en els efectes negatius del dolor sobre la qualitat de vida en la HS. És a dir, els efectes adversos de la gravetat clínica i del dolor s’expliquen en gran mesura per la presència de símptomes depressius. Aquest resultat subratlla la depressió com una àrea crítica d’intervenció per afavorir la recuperació del benestar integral en les persones amb HS. Aquesta evidència posa de manifest la necessitat d’un enfocament multidisciplinari que combini l’atenció dermatològica amb intervencions psicoterapèutiques especialitzades, des d’unitats de psicodermatologia, on es pugui oferir una atenció centrada en la persona, sensible a la seva vivència i orientada a millorar no només la pell, sinó també la vida de les persones que conviuen amb aquesta malaltia.

La Hidradenitis Supurativa (HS) es una enfermedad inflamatoria crónica que cursa con la aparición de nódulos dolorosos, abscesos y trayectos fistulosos, generando una importante carga sintomática, emocional y funcional en quienes la padecen. De curso impredecible, la cronicidad de los síntomas, la afectación en zonas íntimas, el estigma y la demora en el diagnóstico puede contribuir a un deterioro de la calidad de vida. Pese al creciente interés por el impacto psicosocial de laHS, existe aún escasa evidencia sobre los factores psicológicos implicados y su peso relativo frente a las variables clínicas tradicionales. La presente tesis doctoral se plantea como objetivo analizar la relación entre la gravedad de la HS, la sintomatología depresiva, las estrategias de afrontamiento y la calidad de vida, con especial atención al papel mediador de los síntomas depresivos. Se caracterizó un amplio conjunto de variables clínicas, sintomáticas, sociodemográficas y psicológicas en una muestra de 97 pacientes con HS. La evaluación psicológica, en la consulta de psicodermatología, se realizó mediante los siguientes cuestionarios: HADS (ansiedad y depresión), PSS-14 (estrés), SRRS (eventos vitales estresantes), COPE-28 (estrategias afrontamiento), y HSQoL-24 (calidad de vida). Además, se valoraron síntomas dolor, picor y olor (EVA), así como el desajuste funcional y el impacto laboral. Los resultados del análisis mostraron una asociación significativa entre la gravedad de la HS y menor nivel educativo, mayor afectación en zonas perianales y púbicas, mayor intensidad de dolor, picor y olor, mayor disfuncionalidad percibida. Sin embargo, no se halló una relación significativa entre la gravedad clínica y los niveles de sintomatología depresiva o de ansiedad, lo que sugiere que el malestar emocional puede estar influido por otros factores más allá de la extensión o severidad objetiva de las lesiones. La sintomatología depresiva mostró asociaciones significativas con la localización de lesiones en zona púbica, presencia de dolor y olor corporal, mayor impacto laboral, mayor estrés percibido, niveles altos de sintomatología ansiosa, eventos vitales estresantes y uso de estrategias de afrontamiento evitativas. En el modelo multivariante, los predictores independientes más relevantes de sintomatología depresiva fueron: sintomatología ansiosa, negación, impacto laboral, afectación en zona púbica y estadio III de Hurley. El modelo explicó un 53,3% de la varianza, lo que revela una contribución significativa de estas variables al malestar emocional. En cuanto a la calidad de vida los análisis mostraron que las variables más fuertemente asociadas con una peor puntuación fueron: sintomatología depresiva, estrés percibido, intensidad del picor y pacientes de edad más joven. En el modelo de regresión múltiple, estas cuatro variables explicaron el 54% de la varianza en calidad de vida. Ni la gravedad clínica ni el dolor se mantuvieron como predictores independientes en los modelos multivariantes, aunque sí mostraron asociaciones significativas en los análisis univariantes. Finalmente, cabe señalar a la sintomatología depresiva como mediador principal entre la gravedad de la enfermedad y la pérdida de la calidad de vida. Del mismo modo, la sintomatología depresiva media en los efectos deteriorantes del dolor sobre la calidad de vida en la HS. Dicho de otro modo, los efectos negativos de la gravedad clínica y del dolor sobre la calidad de vida se explican en gran parte por la presencia de síntomas depresivos. Este hallazgo destaca a la depresión como área crítica de intervención para favorecer el restablecimiento del bienestar integral de quienes conviven con la HS. Esto evidencia la necesidad de un enfoque multidisciplinar que aúne una atención dermatológica con intervenciones psicoterapéuticas especializadas desde Unidades de Psicodermatología, donde ofrecer una atención centrada en la persona, sensible a su vivencia y orientada a mejorar no solo la piel, sino también la vida de quienes conviven con esta enfermedad

Hidradenitis Suppurativa (HS) is a chronic inflammatory skin disease characterized by the development of painful nodules, abscesses, and sinus tracts, resulting in a significant symptomatic, emotional, and functional burden for affected individuals. With an unpredictable course, the chronicity of symptoms, involvement of intimate areas, associated stigma, and frequent delays in diagnosis can contribute to a substantial deterioration in quality of life. Despite growing interest in the psychosocial impact of HS, there remains limited evidence regarding the psychological factors involved and their relative influence compared to traditional clinical variables.

This doctoral thesis aims to analyze the relationship between disease severity in HS, depressive symptomatology, coping strategies, and quality of life, with a particular focus on the mediating role of depressive symptoms. A comprehensive set of clinical, symptomatic, sociodemographic, and psychological variables was assessed in a sample of 97 patients diagnosed with HS. Psychological assessment was conducted in a psychodermatology consultation using the following validated instruments: HADS (anxiety and depression), PSS-14 (perceived stress), SRRS (stressful life events), COPE-28 (coping strategies), and HSQoL-24 (HS-specific quality of life). In addition, symptom intensity (pain, itch, and odor) was evaluated using VAS scales, alongside functional impairment and work-related impact.

The results revealed a significant association between HS severity and factors such as lower educational level, greater involvement of perianal and pubic areas, higher intensity of pain, itch and odor, and greater perceived functional impairment. However, no significant relationship was found between clinical severity and levels of depressive or anxious symptomatology, suggesting that emotional distress may be influenced by factors beyond the objective extent or severity of skin lesions.

Depressive symptomatology showed significant associations with pubic area involvement, presence of pain and odor, greater work-related impact, higher perceived stress, elevated anxiety levels, stressful life events, and the use of avoidant coping strategies. In the multivariate model, the most relevant independent predictors of depressive symptoms were anxiety symptomatology, denial coping, work-related impact, pubic area involvement, and Hurley stage III. This model explained 53.3% of the variance in depressive symptoms, highlighting the significant contribution of these variables to emotional distress.

Regarding quality of life, the analyses showed that the most strongly associated variables with poorer outcomes were depressive symptomatology, perceived stress, itch intensity, and younger age. In the multiple regression model, these four variables explained 54% of the variance in quality of life. Neither clinical severity nor pain remained independent predictors in the multivariate models, although both were significantly associated in univariate analyses.

Finally, depressive symptomatology was identified as the main mediator between disease severity and quality of life impairment. Similarly, depressive symptoms mediated the detrimental effects of pain on quality of life in HS. In other words, the negative effects of disease severity and pain on quality of life are largely explained by the presence of depressive symptoms. This finding highlights depression as a critical intervention target to promote the restoration of comprehensive well-being among individuals living with HS.

These results underscore the need for a multidisciplinary approach that combines high-quality dermatological care with specialized psychotherapeutic interventions through Psychodermatology Units. Such an approach should offer patient-centered care, sensitive to the individual’s lived experience, aiming not only to improve the skin but also the overall quality of life for those affected by this complex disease