Aproximació filològica a l’occità del cantó de Sent Gaudenç (Comenge, Alta Garona). Aspectes de fonètica i morfologia nominal

Abstract

L’objectiu d’aquesta recerca és de descriure lingüísticament el gascó del cantó de Sent Gaudenç (al Comenge, dins de l’actual regió francesa d’Occitània / Pirineus Mediterrània) tal com era a la fi del segle XIX i començaments del segle XX, abans de les grans transformacions sociolingüístiques patides per la llengua occitana algunes dècades més tard. Per fer-ho, examina documents que provenen de l’enquesta capitanejada per Julien Sacaze el 1887 i de la revista Era Bouts dera Mountanho, dirigida per Bernat Sarrieu. En aquestes dues fonts, que fins ara no havien estat gaire explotades des del punt de vista lingüístic, s’indica de manera precisa l’origen geogràfic dels autors i s’utilitzen sistemes gràfics prenormatius que intenten reproduir fonèticament les varietats orals. D’altra banda, tot i que Sent Gaudenç hagi estat un punt d’enquesta tant de l’Atlas linguistique de la France com de l’Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, no hi ha cap monografia que s’interessi específicament per l’occità d’aquesta zona si deixem de banda alguna compilació lexical de mitjans del segle XIX. La nostra recerca dedica, doncs, capítols específics a una sèrie de qüestions fonètiques, entre les quals hi figuren algunes de les característiques més destacades del gascó, i també a aspectes de morfologia nominal com l’article definit, la flexió de gènere i de nombre o els possessius, que en gascó són molt rellevants des del punt de vista geolingüístic. L’estudi dels parlars de Sent Gaudenç no solament pot ajudar a conèixer millor el dialecte de Gascunya —on nombroses recerques han focalitzat l’atenció en parlars més occidentals— sinó les relacions entre el gascó oriental i el llenguadocià veí en una zona que ocupa una posició estratègica, a mig camí de la ciutat de Tolosa i dels Pirineus.

El objetivo de esta investigación es describir lingüísticamente el gascón del cantón de Sent Gaudenç (en el Comenge, dentro de la actual región francesa de Occitania / Pirineos Mediterráneo) tal y como era a finales del siglo XIX y comienzos del siglo XX, antes de las grandes transformaciones sociolingüísticas sufridas por la lengua occitana algunas décadas más tarde. Para ello, examina documentos que provienen de la encuesta capitaneada por Julien Sacaze en 1887 y de la revista Era Bouts dera Mountanho, dirigida por Bernat Sarrieu. En estas dos fuentes, que hasta ahora no habían sido demasiado explotadas desde el punto de vista lingüístico, se indica de forma precisa el origen geográfico de los autores y se utilizan sistemas gráficos prenormativos que intentan reproducir fonéticamente las variedades orales. Por otro lado, aunque Sent Gaudenç haya sido un punto de encuesta tanto del Atlas linguistique de la France como del Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, no hay ninguna monografía que se interese específicamente por el occitano de esta zona si dejamos de lado alguna compilación lexical de mediados del siglo XIX. Nuestra investigación dedica, pues, capítulos específicos a una serie de cuestiones fonéticas, entre las que figuran algunas de las características más destacadas del gascón, así como a aspectos de morfología nominal como el artículo definido, la flexión de género y de número o los posesivos, que son muy relevantes en gascón desde el punto de vista geolingüístico. El estudio de las hablas de Sent Gaudenç no sólo puede ayudar a conocer mejor el dialecto de Gascuña —donde numerosas investigaciones han focalizado la atención en variedades más occidentales— sino las relaciones entre el gascón oriental y el lenguadociano cercano en una zona que ocupa una posición estratégica, a medio camino entre la ciudad de Tolosa y los Pirineos.

The aim of this research is to make a linguistic description of the Gascon of the canton of Saint-Gaudens (in the Comminges, within the current French region of Occitanie / Pyrénées-Méditerranée) as it was at the end of the 19th century and the beginning of the 20th century, before the big sociolinguistic transformations experienced by the Occitan language a few decades later. In order to do it, it examines documents that come from the survey led by Julien Sacaze in 1887 and from the magazine Era Bouts dera Mountanho, directed by Bernat Sarrieu. These two sources had not been widely exploited from a linguistic point of view until now. However, they offer useful information as the geographical origin of the authors and a pre-normative graphic system, which is used to attempt to reproduce the oral varieties phonetically. Furthermore, although Saint-Gaudens has been a survey point for both the Atlas linguistique de la France and the Atlas linguistique et ethnographie de la Gascogne, there is no monograph that is specifically interested in the Occitan of this area if we omit some lexical compilations from the mid-19th century. Therefore, our research dedicates specific chapters to a series of phonetic issues, among the distinctive features of Gascon, and also to aspects of nominal morphology such as the definite article, gender and number inflection or possessives, which are very relevant from a geolinguistic perspective in Gascon. On the one hand, the study of the variety of Sent Gaudenç can contribute to a better understanding of Gascon dialect —mostly studied in their western forms—. On the other, it can also delve into the relations between Eastern Gascon and the near Languedocian in an area located in a strategic position, halfway between Toulouse and the Pyrenees.