Family life courses and later-life wellbeing in China

Abstract

L’envelliment ràpid de la població planteja reptes importants per al benestar de la gent gran a la Xina, un país que navega entre creixents pressions demogràfiques mentre segueix desenvolupant-se econòmicament. El 2024, 208 milions de xinesos tenien 65 anys o més, la qual cosa representava el 25% de la població mundial d’edat avançada. Al mateix temps, tot i que la disminució de les taxes de fecunditat i les estructures familiars canviants han debilitat els sistemes tradicionals de cura, molta gent gran encara depenen del suport familiar. Aquesta tesi doctoral analitza el benestar de la gent gran a la Xina, posant l’ènfasis en l’impacte de les dinàmiques familiars en la seva calitat de vida. Una contribució clau és l’aplicació d’una perspectiva del curs de la vida —àmpliament utilitzada en els païssos occidentals— per capturar la naturalesa acumulada i evolutiva de les influències familiars al llarg del temps. A més, la tesi aborda desigualtats estructurals mitjançant l’anàlisi de com les diferències de gènere i les característiques social-espacials s’entrecreuen amb els processos familiars per donar forma al benestar en edats avançades. Tres assaigs empírics estudien les maneres en què les estructures, transicions i relacions familiars afecten la salut, la integració social i la seguretat financera en edats avançades, a partir de dades de dues enquestes longitudinals. El primer assaig explora les associacions entre les trajectòries de família i treball (de 16 a 50 anys) i la salut de la gent gran (de 51 a 80 anys), utilitzant conceptes i mètodes holístics del curs de vida per capturar la interacció entre les trajectòries laborals i familiars i els seus efectes conjunts sobre el benestar. El segon assaig estudia el paper de la cura dels néts per a la integració social de gent de 50 a 80 anys, avaluant com les diferents formes de cura (en termes d’hores de cura i corresidència) influeixen en la participació social. El tercer assaig examina el benestar econòmic de les persones grans (de més de 65 anys) després de la viduïtat, analitzant els canvis en la probabilitat de mantenir uns ingressos familiars adequats abans i després de la pèrdua del cònjuge, amb especial atenció a com la corresidència amb fills adults modera aquests efectes. Els resultats d’aquests assaigs proporcionen una imatge més completa de com la dinàmica familiar al llarg del curs de la vida influeix en el benestar de la vida posterior. Aquests revelen disparitats significatives en la salut a través de les diverses trajectòries familiars, subratllant els avantatges a llarg termini dels rols familiars tradicionals i els desavantatges de les trajectòries no normatives (per exemple, la manca de fills o la paternitat fora del matrimoni). Les troballes també destaquen el paper crític de les relacions intergeneracionals en el suport del benestar de les persones grans. Els resultats mostren que la cura dels néts pot millorar la participació social, mentre que la corresidència amb fills adults ajuda a mantenir l’estabilitat financera després de la viduïtat. Tanmateix, les desigualtats estructurals moderen aquestes associacions. Les dones i les poblacions en medis rurals s’enfronten a una vulnerabilitat més gran i experimenten desavantatges persistents, fins i tot quan segueixen els itineraris familiars normatius, cosa que reflecteix les desigualtats profundes que configuren les experiències d’envelliment.

El rápido envejecimiento de la población china supone un desafío significativo para el bienestar de las personas mayores, en un contexto de creciente presión demográfica y una economía en proceso de desarrollo. En 2024, 208 millones de personas tenían 65 años o más en China, lo que representa el 25 % de la población mundial de edad avanzada. Al mismo tiempo, aunque la disminución de las tasas de fecundidad y los cambios en las estructuras familiares han debilitado los sistemas tradicionales de cuidado, muchas personas mayores aún dependen del apoyo familiar. Esta tesis doctoral analiza el bienestar de las personas mayores en China, centrándose en el impacto de las dinámicas familiares en su calidad de vida. Una contribución clave es la aplicación de la perspectiva del curso de vida, ampliamente utilizada en la investigación en países occidentales, para captar la naturaleza acumulativa y evolutiva de las influencias familiares a lo largo del tiempo. Además, la tesis aborda las desigualdades estructurales analizando cómo las diferencias de género y las características socioespaciales de la población se integran con los procesos familiares para determinar el bienestar en la tercera edad. Tres ensayos empíricos estudian cómo las estructuras, transiciones y relaciones familiares afectan la salud, la integración social y la seguridad financiera en la vejez, a través del examen de datos de dos encuestas longitudinales. El primer ensayo explora las asociaciones entre las trayectorias de trabajo y familia (entre los 16 y los 50 años) y la salud de las personas mayores (entre los 51 y los 80 años), utilizando conceptos y métodos holísticos del curso de vida para captar la interacción entre trayectorias de familia y trabajo, así como sus efectos conjuntos en el bienestar de las personas. El segundo ensayo estudia el papel del cuidado de los nietos en la integración social de los abuelos de entre 50 y 80 años, evaluando cómo las diferentes modalidades de cuidado (en términos de horas de cuidado y corresidencia) influyen en la participación en actividades sociales. El tercer ensayo examina el bienestar económico de las personas mayores (de 65 años o más) tras la viudedad, analizando los cambios en la probabilidad de mantener ingresos familiares suficientes antes y después de la pérdida del cónyuge, con especial atención a cómo la corresidencia con hijos adultos modera estos efectos. Los hallazgos de estos ensayos ofrecen una visión integral de cómo el bienestar en la tercera edad se ve influenciado por las dinámicas familiares a lo largo del curso de vida. Estos revelan disparidades significativas en la salud en la tercera edad en relación a las trayectorias familiares previas, subrayando las ventajas para la salud a largo plazo de los roles familiares tradicionales y las desventajas de las trayectorias no normativas (por ejemplo, la ausencia de hijos o los hijos fuera del matrimonio). Otros hallazgos destacan el papel crucial de las relaciones intergeneracionales en el bienestar de las personas mayores. Los resultados muestran que el cuidado de los nietos puede mejorar la participación social, mientras que la convivencia con hijos adultos ayuda a mantener la estabilidad financiera tras la viudedad. Sin embargo, las desigualdades estructurales moderan estas asociaciones. Las mujeres y las poblaciones en medios rurales se enfrentan a una mayor vulnerabilidad y experimentan desventajas persistentes, incluso al seguir trayectorias familiares normativas, lo que refleja desigualdades sociales más profundas que condicionan las experiencias de envejecimiento.

China’s rapidly aging population poses significant challenges for the wellbeing of older adults, as the country navigates growing demographic pressures while still undergoing economic development. In 2024, 208 million Chinese residents were aged 65 and older, accounting for 25% of the global older population. At the same time, although declining fertility rates and shifting family structures have weakened traditional caregiving systems, many older adults are still reliant on family support. This doctoral thesis provides insights into the wellbeing of older populations in China by examining how family dynamics shape later-life outcomes. A key contribution is the application of a life course perspective—widely used in Western research—to capture the cumulative and evolving nature of family influences over time. Additionally, the thesis addresses structural inequalities by analyzing how gender and social-spatial disparities intersect with family processes to shape wellbeing in older ages. Three empirical essays study the ways in which family structures, transitions, and relationships affect health, social integration, and financial security in later life, drawing on data from two longitudinal surveys. The first essay explores the associations between work-family trajectories (from ages 16 to 50) and health outcomes of older adults (aged 51 to 80), using holistic life course concepts and methods to capture the interplay between work and family trajectories and their joint effects on wellbeing. The second essay studies the role of grandchild caregiving for social integration among grandparents aged 50–80, assessing how different caregiving arrangements (in terms of care hours and coresidence) influence participation in social activities. The third essay examines the economic wellbeing of older adults (aged 65+) following widowhood, analyzing shifts in the likelihood of maintaining adequate household income before and after spousal loss, with particular attention to how coresidence with adult children moderates these effects. Findings from these essays provide a comprehensive picture of how later-life wellbeing is shaped by family dynamics over the life course. These reveal significant disparities in later-life health across diverse family trajectories, underscoring the long-term health advantages of traditional family roles and the long-term disadvantages of non-normative trajectories (e.g. childlessness and non-marital parenthood). Additional findings highlight the critical role of intergenerational relations in supporting older adults’ wellbeing. Results show that grandchild caregiving can enhance social participation, while coresidence with adult children helps maintain financial stability after widowhood. However, structural inequalities moderate these associations. Women and rural populations face greater vulnerability and experience persistent disadvantages, even when following normative family pathways, reflecting deeper societal inequalities that shape ageing experiences.