Vulnerabilidad + regeneración = población en peligro de expulsión. Aprendizajes para una regeneración urbana inclusiva

Abstract

(English) This proposal is within the framework of a research project ‘Socio-spatial indicators for the improvement of building stock in vulnerable areas. Action criteria for the cases of the Metropolitan Areas of Barcelona and Bilbao’ (RE-INHABIT RTI2018-101342-B-I00), financed by the National Research Agency (AEI for its Spanish name). This framework project’s hypothesis is that most dense Spanish and European cities face the growing problematic of urban soil shortage, making it necessary to improve the existing housing stock. This work, framed within the ‘Urban and Architectural Management and Valuation’ Doctoral Program from Barcelona’s School of Architecture (Polytechnic University of Catalonia), aims to study the urban regeneration phenomenon in areas of high vulnerability from a broad perspective, taking into consideration both the physical and social components of the neighborhoods. Starting from the hypothesis that ‘most organized neighborhoods get more work and financial help’ – idea that was repeated regularly throughout a set of interviews – the main objective is to study the impact of urban regeneration policies in vulnerable areas of Barcelona at a social, physical-urban and socioeconomic level, in their links with the organizational component of the territories. If most organized neighborhoods receive most aid, it is interesting to ask what it means to be a more organized neighborhood; then, which are the conditions that make certain areas of the city promote higher levels of social interaction. Thus, based on the construction of a socio-residential vulnerability index, in its relation with another index of social capital (depicting the levels of social interaction) and another one of social infrastructure (focusing on the characteristics of spaces of social encounter) applied to the city of Barcelona, we seek to provide knowledge on innovative ways of studying and intervening with comprehensive policies focusing on the most disadvantaged areas of our cities. Likewise, a mapping and critical analysis of the existing urban regeneration instruments is carried out, with the intention of studying their impact, emphasizing the concepts of gentrification and the potential expulsion of residents. Using quantitative and qualitative research techniques and triangulation, the aim is to identify the real impacts of urban regeneration in the territory, while capturing the representations of both residents and actors from local entities and the public administration. In short, based on an analysis focused on a series of case studies in the city of Barcelona, the aim is to identify gaps, space for improvement, and innovative alternatives for both the study and the intervention in urban regeneration aimed at vulnerable neighborhoods, ensuring actions that tend to mitigate their adverse effects, the rooting of the resident population, the containment of rents, and sustainable local development. At the same time, the role of the beneficiaries of the programs is emphasized and a greater impact of these and of local organizations in the processes of improvement of their own environments is ensured, achieving greater appropriation and participation in regeneration instruments. Also, the purpose of this work is to achieve a methodology susceptible of being extrapolated to other processes of urban improvement. The results have allowed, broadly speaking, to explain the role of social infrastructure in the generation of social capital, and how both elements are key when thinking about the improvement of vulnerable neighborhoods. Likewise, the need to propose integrated approaches (both in research techniques and in the ways of intervening in the territory), if the intention is to regenerate to integrate and not to expel.

(Català) Aquesta tesi s'emmarca dins del projecte de recerca "Indicadors socioespacials per a la millora del parc habitacional a zones vulnerables. Criteris d'actuació en els casos de les Àrees Metropolitanes de Barcelona i Bilbao" (RE-INHABIT RTI2018-101342-B -I00), finançat per l'Agència Estatal de Recerca (AEI). Aquest té per hipòtesi que les ciutats espanyoles i europees més denses s'enfronten a la problemàtica creixent d'escassetat de sòl urbà, fent necessària la millora del parc d'habitatge existent. Emmarcada en el Programa de Doctorat en Gestió i Valoració Urbana i Arquitectònica (DGVUA) de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la tesi es proposa estudiar el fenomen de la regeneració urbana en zones d'alta vulnerabilitat des d'una perspectiva àmplia, és a dir, tenint en compte tant el component físic com el social dels barris. Partint de la hipòtesi segons la qual els barris més organitzats són els més intervinguts per la política pública, derivada d'una sèrie d'entrevistes, el principal objectiu és estudiar l'impacte de les polítiques de regeneració urbana a zones vulnerables de Barcelona a nivell social, fisicourbanístic i socioeconòmic, en els seus vincles amb el component organitzatiu dels territoris. Si els barris més organitzats són aquells que reben més ajuts, interessa preguntar-nos, què vol dir ser un barri més organitzat; també preguntar-nos pels condicionants perquè determinades àrees de la ciutat promoguin més nivells d'interacció entre els seus habitants. Així, a partir de la construcció d'un índex de vulnerabilitat socioresidencial, i la posada en relació amb un índex de capital social (retratant els nivells d'interacció social) i un altre d'infraestructura social (enfocat a les característiques dels espais de trobada) aplicats a la ciutat de Barcelona, es busca aportar coneixement sobre les maneres d'estudiar i intervenir amb polítiques integrals focalitzades a les àrees més desafavorides de les nostres ciutats. Així mateix, es realitza un mapeig i anàlisi crítica dels instruments de regeneració urbana existents, amb la intenció d'estudiar-ne l'impacte, posant èmfasi en els conceptes de gentrificació i la potencial expulsió de persones residents. A partir de la utilització de tècniques de recerca quantitatives, qualitatives i la triangulació, es busca identificar els impactes reals de la regeneració urbana al territori, alhora que captar les representacions tant de persones residents com d'actors d'entitats locals i de l’administració pública. En resum, a partir de l'anàlisi centrada en una sèrie de casos d'estudi de la ciutat comtal, es busca identificar bretxes, espais per a la millora i alternatives innovadores tant per a l'estudi com per a la intervenció en regeneració urbana orientada a barris vulnerats, vetllant per accions que tendeixin a la mitigació dels efectes adversos de les intervencions, l'arrelament de la població resident, la contenció de les rendes, i un desenvolupament local sostenible. Alhora, recalcar el lloc de les persones beneficiàries dels programes i vetllar per una major incidència d'aquestes en els processos de millora dels seus propis entorns, aconseguint una major apropiació i participació en els instruments de regeneració. S'espera que aquest treball pugui ser potencialment extrapolable a altres processos de millora urbana de barris vulnerables en contextos europeus, o programes de reurbanització de barris informals a països del Sud Global. Els resultats han permès, a grans trets, donar compte del lloc de la infraestructura social a la generació de capital social, i com tots dos elements són clau a l'hora d'abordar la millora de barris vulnerats. Així mateix, la necessitat de proposar enfocaments integrats (tant en les tècniques de recerca com en les maneres d'intervenir el territori), si la intenció és regenerar per integrar i no per expulsar.

(Español) La tesis se enmarca dentro del proyecto de investigación "Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y Bilbao" (RE-INHABIT RTI2018-101342-B-I00), financiado por la Agencia Estatal de Investigación (AEI). Este tiene por hipótesis que las ciudades españolas y europeas más densas se enfrentan a la creciente problemática de escasez de suelo urbano, haciendo necesaria la mejora del parque de vivienda existente. La presente tesis, enmarcada en el Programa de Doctorado en Gestión y Valoración Urbana y Arquitectónica (DGVUA) de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), se propone estudiar el fenómeno de la regeneración urbana en zonas de alta vulnerabilidad desde una perspectiva amplia, es decir, teniendo en consideración tanto el componente físico como el social de los barrios. Partiendo de la hipótesis según la cual los barrios más organizados son los más intervenidos por la política pública, derivada de una serie de entrevistas, se comprende que el principal objetivo es estudiar el impacto de las políticas de regeneración urbana en zonas vulnerables de Barcelona a nivel social, físico-urbanístico y socioeconómico, en sus vínculos con el componente organizativo de los territorios. Si los barrios más organizados son aquellos que reciben más ayudas, interesa preguntarnos qué significa ser un barrio más organizado; luego, cuáles son los condicionantes para que determinadas áreas de la ciudad promuevan mayores niveles de interacción. Así, a partir de la construcción de un índice de vulnerabilidad socio-residencial, y su puesta en relación con un índice de capital social (retratando los niveles de interacción social) y otro de infraestructura social (enfocado en las características de los espacios de encuentro) aplicados a la ciudad de Barcelona, se busca aportar conocimiento sobre las maneras de estudiar e intervenir con políticas integrales focalizadas en las áreas más desfavorecidas de las ciudades. Asimismo, se realiza un mapeo y análisis crítico de los instrumentos de regeneración urbana existentes, con la intención de estudiar su impacto, haciendo hincapié en los conceptos de gentrificación y la potencial expulsión de personas residentes. A partir de la utilización de técnicas de investigación cuantitativas, cualitativas y la triangulación, se busca identificar los impactos reales de la regeneración urbana en el territorio, a la vez que captar las representaciones tanto de personas residentes, como de actores de entidades locales y de la administración pública. En resumen, a partir del análisis centrado en una serie de casos de estudio de la ciudad condal, se busca identificar brechas, espacios para la mejora, y alternativas innovadoras tanto para el estudio como para la intervención en regeneración urbana orientada a barrios vulnerados, velando por acciones que tiendan a la mitigación de los efectos adversos de las intervenciones, el arraigo de la población residente, la contención de las rentas, y un desarrollo local sostenible. Al mismo tiempo, recalcar el lugar de las personas beneficiarias de los programas y velar por una mayor incidencia de éstas y de las organizaciones locales en los procesos de mejora de sus propios entornos, logrando una mayor apropiación y participación en los instrumentos de regeneración. El propósito es el de extrapolar las metodologías a otros contextos. Los resultados han permitido, a grandes rasgos, dar cuenta del lugar de la infraestructura social en la generación de capital social, y cómo ambos elementos son clave a la hora de abordar la mejora de barrios vulnerados. Asimismo, la necesidad de proponer enfoques integrados (tanto en las técnicas de investigación como en las maneras de intervenir el territorio), si la intención es la de regenerar para integrar y no para expulsar.