Representación de la mujer en la promoción de su inclusión en el sector TIC y tecnológico: Análisis de los mensajes digitales de la campaña institucional PorTICMujer del gobierno colombiano (2018-2022)

llistat de metadades

Director

Martori Muntsant, Aida

Martínez García, Luisa del Carmen

Tutor

Ferré Pavia, Carme, 1969-

Date of defense

2025-07-22

Pages

360 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Mitjans, Comunicació i Cultura

Abstract

A Colòmbia, la desigualtat social i de gènere continua sent un repte estructural profundament arrelat. El país ocupa el segon lloc en desigualtat a Amèrica Llatina i es troba entre els més desiguals del món. Aquesta bretxa afecta especialment les dones, que pateixen alts índexs de violència de gènere: aproximadament 4 de cada 10 han experimentat violència física en algun moment de la seva vida. A això cal afegir-hi la càrrega desproporcionada de les tasques domèstiques i de cura, a les quals les dones dediquen, de mitjana, 8 hores diàries, en comparació amb les 3 hores dels homes. Aquesta desigualtat limita l'accés de les dones a oportunitats de desenvolupament personal i professional. Davant aquest panorama, el govern de Colòmbia, entre els anys 2018 i 2022, sota la presidència d’Iván Duque i amb Marta Lucía Ramírez com a primera vicepresidenta del país, va impulsar iniciatives per reduir la desigualtat de gènere. Una de les campanyes més destacades fou PorTICMujer, que promovia la participació femenina en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i en sectors tecnològics —àmbits amb alta demanda laboral i millors condicions salarials— mitjançant cursos i tallers. En aquest context, la present recerca se centra en l'anàlisi dels missatges difosos per la campanya PorTICMujer a les xarxes socials (Facebook, X i Instagram) i a la secció de notícies del seu web oficial durant el govern d’Iván Duque i Marta Lucía Ramírez. Des d'una perspectiva feminista, s’examina com es representa la dona en el sector digital i de les TIC a Colòmbia, així com la coherència d’aquesta representació amb les línies polítiques del govern i la seva alineació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment l’ODS 5, relatiu a la igualtat de gènere. Per assolir aquest objectiu, es realitza una anàlisi detallada dels eixos polítics del govern i dels continguts difosos a les plataformes digitals de la campanya, incloent-hi publicacions textuals i visuals (imatges i vídeos). Aquestes representacions no es consideren elements decoratius, sinó construccions simbòliques que configuren significats i participen activament en la producció de discursos. La metodologia combina l’etnografia virtual amb l’anàlisi de contingut i l’anàlisi visual, fet que permet una aproximació comprensiva als discursos mediàtics de la campanya i dels eixos polítics del govern. Així, la recerca busca determinar en quin grau els missatges analitzats articulen propostes orientades a l’equitat de gènere i problematitzen la desigualtat estructural al context colombià. També s’analitza si reprodueixen o qüestionen estereotips de gènere i quin és el seu potencial de contribució a l’empoderament de les dones dins l’estratègia comunicativa institucional. En aquest sentit, s’estudia si la campanya contribueix a combatre la desigualtat de gènere o si, malgrat les bones intencions, evita abordar qüestions estructurals més profundes com la sobrecàrrega de treball domèstic, el reconeixement de la violència o les condicions laborals injustes. Finalment, tot i que aquesta recerca se centra en una campanya dins el context colombià, els resultats es poden extrapolar a iniciatives similars d’altres països. L’anàlisi permet comprendre com es comuniquen certes propostes sobre equitat de gènere mitjançant iniciatives tecnològiques i quins aspectes es prioritzen o s’ometen. Això obre la porta a una reflexió crítica sobre els discursos institucionals en diferents contextos sociopolítics i culturals i sobre la seva capacitat real per qüestionar o reproduir estructures de desigualtat en l’àmbit digital i tecnològic.


En Colombia, la desigualdad social y de género sigue siendo un desafío estructural profundamente arraigado. El país ocupa el segundo lugar en inequidad en Latinoamérica y se encuentra entre los más desiguales del mundo. Esta brecha se manifiesta especialmente en la vida de las mujeres, quienes enfrentan altos índices de violencia de género: aproximadamente 4 de cada 10 mujeres han experimentado violencia física en algún momento de su vida. A esto se suma la carga desproporcionada de labores domésticas y de cuidado, donde las mujeres destinan en promedio 8 horas diarias, frente a solo 3 horas de los hombres. Esta desigualdad limita el acceso de las mujeres a oportunidades de desarrollo personal y profesional. Ante este panorama, el gobierno de Colombia entre 2018 y 2022, bajo la presidencia de Iván Duque y con Marta Lucía Ramírez como la primera vicepresidenta en la historia del país, impulsaron iniciativas para reducir la desigualdad de género. Una de sus campañas representativas fue PorTICMujer, orientada a promover la participación femenina en las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) y en áreas tecnológicas —sectores caracterizados por alta demanda laboral y mejores condiciones salariales— mediante cursos y talleres. En este marco, la presente investigación se centra en el análisis de los mensajes difundidos por la campaña PorTICMujer en redes sociales (Facebook, X e Instagram) y en la sección de noticias de su sitio web oficial, durante el gobierno de Iván Duque y Marta Lucía Ramírez. Desde una perspectiva feminista, se examina cómo se representa a la mujer en el sector digital y de las TIC en Colombia, así como la coherencia de dicha representación con los lineamientos políticos del gobierno y su alineación con los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), particularmente el ODS 5 sobre igualdad de género. Para tal fin, se realiza un análisis detallado de los ejes políticos del gobierno y de los contenidos difundidos en las plataformas digitales de la campaña, incluyendo publicaciones textuales y visuales (imágenes y videos). Estas representaciones se tratan no como elementos decorativos, sino como construcciones simbólicas que configuran sentidos y participan activamente en la producción de discursos. La estrategia metodológica implementada combina la etnografía virtual con el análisis de contenido y el análisis visual, permitiendo una aproximación comprensiva a los discursos mediáticos de la campaña y de los ejes políticos de gobierno. De este modo, la investigación busca estudiar en qué medida los mensajes analizados articulan propuestas orientadas a la equidad de género y problematizan la desigualdad estructural en el contexto colombiano. Además, se examina si reproducen o cuestionan estereotipos de género y cuál es su potencial contribución al empoderamiento de las mujeres dentro de la estrategia comunicativa institucional. En este sentido, se estudia también cómo la campaña contribuye a enfrentar la desigualdad de género o si, pese a sus buenas intenciones, evita tratar cuestiones estructurales más profundas, como la sobrecarga del trabajo doméstico, el reconocimiento de la violencia o las condiciones laborales injustas. Finalmente, si bien esta investigación se centra en una campaña en el contexto colombiano, sus hallazgos pueden extenderse a campañas similares en otros países. El análisis permite comprender cómo se articulan y comunican ciertas propuestas sobre equidad de género a través de iniciativas tecnológicas, así como identificar los aspectos que se privilegian o se omiten. Esto abre la posibilidad de reflexionar críticamente sobre los discursos institucionales en diversos contextos sociopolíticos y culturales, y sobre su capacidad real para cuestionar o reproducir estructuras de desigualdad desde el ámbito digital y tecnológico.


In Colombia, social and gender inequality remains a deeply rooted structural challenge. The country ranks second in inequality in Latin America and is among the most unequal in the world. This gap is especially evident in the lives of women, who face high rates of gender-based violence: approximately 4 out of 10 women have experienced physical violence at some point in their lives. This is compounded by a disproportionate burden of domestic and caregiving work, with women spending an average of 8 hours per day on these tasks, compared to only 3 hours for men. Such inequality limits women’s access to personal and professional development opportunities. In response, between 2018 and 2022, the Colombian government—under President Iván Duque and Vice President Marta Lucía Ramírez, the first woman to hold this position in the country's history—launched initiatives to reduce gender inequality. One of their flagship campaigns was PorTICMujer, which aimed to promote women’s participation in Information and Communication Technologies (ICTs) and technology-related fields—sectors known for high labor demand and better wages—through courses and workshops. This research focuses on analyzing the messages disseminated by the PorTICMujer campaign on social media platforms (Facebook, X, and Instagram) and the news section of its official website during the Duque-Ramírez administration. From a feminist perspective, it examines how women are represented in the digital and ICT sectors in Colombia, and whether this representation aligns with the government’s political framework and with the Sustainable Development Goals (SDGs), particularly SDG 5 on gender equality. To achieve this, a detailed analysis is conducted on the government’s political axes and the content shared on the campaign’s digital platforms, including textual and visual posts (images and videos). These representations are approached not as decorative elements, but as symbolic constructions that shape meaning and actively participate in discourse production. The methodological strategy combines virtual ethnography with content and visual analysis, allowing a comprehensive approach to the campaign’s media discourse and the government’s political orientation. The study seeks to determine the extent to which the analyzed messages propose gender equity measures and problematize structural inequality in the Colombian context. It also examines whether the messages reproduce or challenge gender stereotypes and assesses their potential contribution to women’s empowerment within the institutional communication strategy. In this regard, it also explores whether the campaign helps address gender inequality or, despite its good intentions, avoids confronting deeper structural issues such as the burden of domestic work, recognition of violence, or unfair labor conditions. Although this research centers on a campaign in the Colombian context, its findings may be applicable to similar campaigns in other countries. The analysis helps to understand how gender equity proposals are articulated and communicated through technological initiatives, as well as to identify the aspects that are emphasized or omitted. This opens up the possibility for critical reflection on institutional discourses across various sociopolitical and cultural contexts, and on their actual capacity to challenge or reinforce structures of inequality in the digital and technological spheres.

Subjects

316 – Sociology. Communication

Knowledge Area

Ciències Socials

Recommended citation

Documents

Llistat documents

This document contains embargoed files until 2027-07-22

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)