Transgenerational Relationship Between Mentalization and Mental Health

Abstract

Objectius. La capacitat de mentalitzar constitueix un factor fonamental en la salut mental, que transcendeix qualsevol diagnòstic específic i fins i tot la comprensió convencional dels símptomes (és a dir, transdiagnòstic i transsimptomàtic). Aquesta tesi va explorar fins a quin punt aquesta capacitat també pot ser transgeneracional, és a dir, si funciona com un factor de salut mental amb tanta potència que no només fomenta el benestar mental de l'individu, sinó que s'estén més enllà del jo, impregnant o irradiant-se a aquells que estan sota la seva cura. Específicament, vam voler examinar el seu impacte potencial en els infants a qui els cuidadors donen suport en el seu creixement i com aquesta influència evoluciona al llarg del desenvolupament analitzant l'associació transgeneracional entre la mentalització dels pares i la salut mental dels fills en dues etapes de desenvolupament diferenciades: la infància i l'adolescència. Aquest objectiu general es va desglossar en dos objectius específics abordats en els dos estudis que abasta aquesta dissertació: (1) sintetitzar l'evidència existent sobre l'associació de la mentalització dels pares amb la salut mental infantil (de 0 a 12 anys), i (2) avaluar empíricament aquesta associació en l'adolescència (de 12 a 18 anys), ja que aquesta etapa de desenvolupament està relativament poc explorada.

Mètodes. Es van dur a terme dos estudis. L'estudi 1 va revisar 73 articles empírics per avaluar els vincles entre la mentalització dels pares, la psicopatologia infantil i el funcionament. L'estudi 2 va emprar una anàlisi de mediació transversal en una mostra comunitària de 264 díades pares-adolescents, avaluant la mentalització dels pares, la salut mental dels adolescents (depressió, ansietat, somatització, trets límit i resiliència) i la mediació a través de la mentalització dels adolescents.

Resultats. L'estudi 1 va revelar associacions robustes: el 87% dels estudis van vincular la mentalització parental amb una reducció de la psicopatologia infantil (per exemple, ansietat, agressivitat) i una millora del funcionament socioemocional. Tanmateix, els biaixos culturals i de gènere (71% mostres occidentals; 33% incloent pares) van limitar la generalització. L'estudi 2 no va trobar efectes parentals directes en l'adolescència; en canvi, la mentalització dels adolescents va mediar completament tots els resultats. Això s'alinea amb els models de desenvolupament que postulen l'adolescència com una fase d'autonomia neurocognitiva.

Conclusions. La mentalització dels pares és un factor de protecció transdiagnòstic, transsimptomàtic i transgeneracional durant la infància, però els seus efectes directes disminueixen en l'adolescència a mesura que emergeixen les habilitats de mentalització dels fills. Les intervencions culturalment inclusives dirigides a la mentalització dels pares primerenca —i a la mentalització adolescent més tard— podrien interrompre els cicles de psicopatologia.

Objetivos. La capacidad de mentalizar constituye un factor fundamental en la salud mental, trascendiendo cualquier diagnóstico específico e incluso la comprensión convencional de los síntomas (es decir, transdiagnóstico y transintomático). Esta tesis exploró hasta qué punto esta capacidad puede ser transgeneracional; es decir, si funciona como un factor de salud mental con tal potencia que no solo fomenta el bienestar mental en el individuo, sino que se extiende más allá del yo, permeando o irradiando a quienes están bajo su cuidado. Específicamente, buscamos examinar su posible impacto en los niños a quienes los cuidadores apoyan en su crecimiento y cómo esta influencia evoluciona a lo largo del desarrollo, analizando la asociación transgeneracional entre la mentalización de los padres y la salud mental de los hijos en dos etapas de desarrollo diferenciadas: la infancia y la adolescencia. Este objetivo general se desglosó en dos objetivos específicos abordados en los dos estudios que componen esta tesis: (1) sintetizar la evidencia existente sobre la asociación entre la mentalización parental y la salud mental infantil (de 0 a 12 años), y (2) evaluar empíricamente esta asociación en la adolescencia (de 12 a 18 años), dado que esta etapa del desarrollo es relativamente poco explorada.

Métodos. Se realizaron dos estudios. El Estudio 1 revisó 73 artículos empíricos para evaluar los vínculos entre la mentalización parental, la psicopatología infantil y el funcionamiento. El Estudio 2 empleó un análisis de mediación transversal en una muestra comunitaria de 264 díadas de padres y adolescentes, evaluando la mentalización parental, la salud mental adolescente (depresión, ansiedad, somatización, rasgos limítrofes y resiliencia) y la mediación a través de la mentalización adolescente.

Resultados. El Estudio 1 reveló asociaciones sólidas: el 87 % de los estudios vincularon la mentalización parental con una reducción de la psicopatología infantil (p. ej., ansiedad, agresión) y una mejora del funcionamiento socioemocional. Sin embargo, los sesgos culturales y de género (71 % de muestras occidentales; 33 % incluyendo padres) limitaron la generalización. El Estudio 2 no encontró efectos parentales directos en la adolescencia; en cambio, la mentalización adolescente mediaba plenamente todos los resultados. Esto concuerda con los modelos de desarrollo que postulan la adolescencia como una fase de autonomía neurocognitiva.

Conclusiones. La mentalización de los padres es un factor protector transdiagnóstico, transintomático y transgeneracional en la infancia, pero sus efectos directos disminuyen en la adolescencia a medida que emergen las habilidades de mentalización de los hijos. Las intervenciones culturalmente inclusivas dirigidas a la mentalización de los padres en etapas tempranas —y a la mentalización adolescente en etapas posteriores— podrían interrumpir los ciclos de psicopatología.

Objectives. The capacity to mentalize constitutes a fundamental factor in mental health, transcending any specific diagnosis and even the conventional understanding of symptoms (i.e., transdiagnostic and trans-symptomatic). This thesis explored the extent to which this capacity may also be transgenerational—that is, whether it functions as a mental health factor of such potency that it not only fosters mental well-being in the individual but extends beyond the self, permeating or radiating to those under their care. Specifically, we aimed to examine its potential impact on the children whom caregivers are supporting in their growth and how this influence evolves across development by analyzing the transgenerational association between parents’ mentalization and offspring’s mental health in two differentiated developmental stages: childhood and adolescence. This overall aim broke down into two specific objectives addressed in the two studies encompassed in this dissertation: (1) to synthesize the extant evidence on the association of parents’ mentalization with child mental health (ages 0–12), and (2) to empirically assess this association in adolescence (ages 12–18), since this developmental stage is relatively little explored.

Methods. Two studies were conducted. Study 1 reviewed 73 empirical articles to evaluate links between parents’ mentalization, child psychopathology, and functioning. Study 2 employed cross-sectional mediation analysis in a community sample of 264 parent-adolescent dyads, assessing parents’ mentalization, adolescent mental health (depression, anxiety, somatization, bordeline features, and resilience), and mediation via adolescent mentalizing.

Results. Study 1 revealed robust associations: 87% of studies linked parental mentalization to reduced child psychopathology (e.g., anxiety, aggression) and improved socioemotional functioning. However, cultural and gender biases (71% Western samples; 33% including fathers) limited generalizability. Study 2 found no direct parental effects in adolescence; instead, adolescent mentalizing fully mediated all outcomes. This aligns with developmental models positing adolescence as a phase of neurocognitive autonomy.

Conclusions. Parents’ mentalization is a transdiagnostic, trans-symptomatic, and transgenerational protective factor in childhood, but its direct effects wane in adolescence as offspring’s mentalizing skills emerge. Culturally inclusive interventions targeting parents’ mentalization early—and adolescent mentalizing later—could disrupt cycles of psychopathology.