Detección de falsos positivos en pacientes con alertas electrónicas de alergia a betalactámicos en las historias clínicas

Abstract

Aquesta tesi es basa en dos estudis originals. El primer ha consistit en detectar falsos positius en pacients amb alertes electròniques d’al·lèrgia a betalactàmics en les històries clíniques a Catalunya. La retirada de falses etiquetes d’al·lèrgia a antibiòtics betalactàmics, especialment penicil·lines, radica en poder utilitzar aquesta família d’antibiòtics si es precisen, i evitar utilitzar antibiòtics alternatius de més ampli espectre i més cars en cas de patir certes infeccions. Aquest objectiu està alineat amb els programes d’optimització d’ús d’antimicrobians (PROA), enfocats en disminuir l’aparició de resistències. .S’ha desenvolupat un estudi prospectiu en una mostra de pacients adults amb l’alerta electrònica d’al·lèrgia a betalactàmics de set hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS). L’objectiu principal d’aquest treball ha estat determinar el percentatge de falsos positius d’al·lèrgia a betalactàmics en el nostre medi i poder determinar les característiques comunes dels pacients amb falsos positius d’al·lèrgia a betalactàmics. L’estudi demostra que a la nostra població d'estudi, la proporció de pacients etiquetats com al·lèrgics als betalactàmics eren similars als estudis publicats anteriorment, i entre el 75%-80% d’aquestes etiquetes eren falses. L’aplicabilitat dels resultats de l’estudi es preveu que pot ser rellevant atès què ha permès conèixer la realitat d’aquest problema (falsos positius d’alertes electròniques d’al·lèrgia a betalactàmics) al nostre medi i ha permès etiquetar als pacients verdaderament al·lèrgics i per contra desetiquetar als que no ho són i per tant poder a partir dels resultats utilitzar betalactàmics en aquests pacients si la situació ho requereix. El segon estudi de la tesi ha avaluat la utilitat i seguretat de la utilització de la via intravenosa per realitzar les proves d´exposició durant l’estudi d’al·lèrgia a antibiòtics betalactàmics. Els protocols tradicionals recomanen utilitzar la via oral de forma prioritària; no existint publicacions que avaluïn el resultat quan s’utilitzen altres vies d’administració. Per a tal fi, es va plantejar fer un estudi retrospectiu dels pacients avaluats per al·lèrgia a betalactàmics. S’ha comparat els resultats entre els pacients en els que s’ha fet una exposició via oral i els que s’ha fet per via parenteral. Es van incloure 1036 casos, i els resultats suggereixen que tant la via oral com la intravenosa són procediments segurs quan es realitzen adequadament, i per tant la via intravenosa es pot considerar com una opció per a proves d’exposició en estudis d'al·lèrgia a fàrmacs, que impliquen una administració precisa. L’aplicabilitat dels resultats és rellevant ja que dona informació als clínics sobre la seguretat, eficàcia, avantatges i desavantatges de la via oral i la intravenosa per fer les proves de provocació en l’estudi d’al·lèrgia a antibiòtics betalactàmics.

Esta tesis se basa en dos estudios originales. El primero ha consistido en detectar falsos positivos en pacientes con alertas electrónicas de alergia a betalactámicos en las historias clínicas de Cataluña. El objetivo de eliminar las falsas etiquetas de alergia a los antibióticos betalactámicos, especialmente a las penicilinas, es poder utilizar esta familia de antibióticos cuando sea necesario, evitando recurrir a antibióticos alternativos de espectro más amplio y más caros en caso de ciertas infecciones.

Este objetivo está alineado con los programas de optimización del uso de antimicrobianos (PROA), enfocados en reducir la aparición de resistencias. Se ha llevado a cabo un estudio prospectivo con una muestra de pacientes adultos con alertas electrónicas de alergia a betalactámicos de siete hospitales del Instituto Catalán de la Salud (ICS). El objetivo principal de este trabajo ha sido determinar el porcentaje de falsos positivos de alergia a betalactámicos en nuestro entorno y poder identificar las características comunes de los pacientes con falsas etiquetas. El estudio demuestra que, en nuestra población de estudio, la proporción de pacientes etiquetados como alérgicos a los betalactámicos es similar a los estudios publicados anteriormente, y entre el 75% y el 80% de estas etiquetas eran falsas.

La aplicabilidad de los resultados del estudio se considera relevante, ya que ha permitido conocer la realidad de este problema (falsos positivos en alertas electrónicas de alergia a betalactámicos) en nuestro contexto. Ha posibilitado etiquetar correctamente a los pacientes verdaderamente alérgicos y, por el contrario, retirar la etiqueta a aquellos que no lo son. Esto permitirá, en función de los resultados, utilizar betalactámicos en estos pacientes cuando sea necesario.

El segundo estudio de la tesis ha evaluado la utilidad y seguridad del uso de la vía intravenosa para realizar las pruebas de exposición durante el estudio de alergia a antibióticos betalactámicos. Los protocolos tradicionales recomiendan usar la vía oral prioritariamente, y no existen publicaciones que evalúen los resultados cuando se utilizan otras vías de administración. Para ello, se planteó un estudio retrospectivo de los pacientes valorados por alergia a betalactámicos. Se compararon los resultados entre los pacientes a los que se les hizo una exposición por vía oral y los que la recibieron por vía parenteral. Se incluyeron 1.036 casos, y los resultados sugieren que tanto la vía oral como la intravenosa son procedimientos seguros cuando se realizan adecuadamente. Por lo tanto, la vía intravenosa puede considerarse una opción para las pruebas de exposición en estudios de alergia a medicamentos que requieren una administración precisa. La aplicabilidad de los resultados es relevante, ya que proporciona información a los clínicos sobre la seguridad, eficacia, ventajas y desventajas de la vía oral y la intravenosa para realizar las pruebas de provocación en estudios de alergia a antibióticos betalactámicos.

This thesis is based on two original studies. The first one focused on detecting false positives in patients with electronic labels for beta-lactam allergy in medical records in Catalonia. The goal of removing false allergy labels for beta-lactam antibiotics, particularly penicillins, is to make it possible to use this class of antibiotics when needed, while avoiding the use of alternative antibiotics with a broader spectrum and higher costs when certain infections are present.

This objective aligns with antimicrobial stewardship programs (PROA), which aim is to reduce the emergence of bacterial resistance. A prospective study was conducted with a sample of adult patients who had electronic alerts for beta-lactam allergy from seven hospitals in Institut Català de la Salut (ICS). The main objective of this work was to determine the percentage of false positives for beta-lactam allergy in our environment and to identify common characteristics of patients with these false positives. The study shows that in our study population, the proportion of patients labeled as allergic to beta-lactams was similar to previously published studies, and between 75% and 80% of these labels were false.

The applicability of the study's results is considered relevant, as it has provided insight into the reality of this problem (false positives for electronic labels of beta-lactam allergy) in our context. It has made it possible to correctly identify truly allergic patients and, conversely, to remove the allergy label from those who are not allergic. As a result, these findings will allow the use of beta-lactams in these patients when necessary.

The second study in the thesis assessed the utility and safety of using the intravenous route to conduct drug provocation tests in the beta-lactam allergy study. Traditional protocols recommend prioritizing the oral route, and there are no publications evaluating the outcomes when other administration routes are used. For this purpose, a retrospective study was conducted with patients evaluated for beta-lactam allergy. The results were compared between patients who underwent oral exposure and those who received exposure via the parenteral route. A total of 1,036 cases were included, and the results suggest that both oral and intravenous routes are safe procedures when performed correctly. Therefore, the intravenous route can be considered an option for exposure testing in drug allergy studies that require precise administration. The applicability of these results is important, as it provides clinicians with information about the safety, efficacy, advantages, and disadvantages of the oral and intravenous routes for conducting provocation tests in beta-lactam allergy studies.