Impacto psicológico de la COVID-19 y retos post-pandemia en estudiantes universitarios un enfoque integral

Abstract

La salut mental a les universitats és un focus d'interès a causa de l'augment del malestar psicològic a la comunitat d'estudiants i, en general, a la població adolescent i joves adults, durant i després de la pandèmia COVID-19. En aquest marc, aquesta tesi doctoral va tenir dos objectius: (1) Examinar l'impacte psicològic de la pandèmia de COVID-19 en estudiants universitaris i de doctorat en contextos socioculturals diversos, analitzant factors individuals i diferències transculturals i (2) Dissenyar, implementar i avaluar l'eficàcia d'estratègies psicoeducatives per promoure el benestar i la meva. Aquests objectius s'han aconseguit al llarg de quatre estudis que, entre el 2020 i el 2024, van analitzar més de dos-cents mil estudiants universitaris: el primer estudi va consistir en una revisió sistemàtica de la literatura científica i metaanàlisi que va incloure 73 estudis, amb una mostra total de 209.761 estudiants; el segon estudi va consistir en un estudi descriptiu transcultural que va analitzar una mostra de 7.601 participants de sis països (Argentina, Colòmbia, Equador, Espanya, Mèxic i Uruguai) durant la pandèmia del COVID-19. Els dos darrers estudis van ser realitzats en el context postpandèmia amb una mostra total de 448 estudiants de doctorat, dividida en una investigació quasi-experimental aplicada (anàlisi de l'eficàcia d'un programa d'intervenció) amb una participació de 97 doctorands i un estudi observacional transcultural (Mèxic – Espanya), amb un total de 351 participants. Les dades obtingudes van permetre corroborar l'impacte psicològic negatiu de la pandèmia en el context acadèmic, mostrant que factors com la solitud, la personalitat emocionalment inestable i ser dona es van relacionar amb més nivells de malestar; també van mostrar prevalences d'ansietat, depressió i somatització per sobre del 40%, significativament superiors a les de la població general. També es van trobar altes prevalences d'ansietat i depressió entre doctorands i es va implementar un programa d'intervenció multicomponent (el Tercer Temps) que va mostrar una reducció del malestar emocional un 17,6%, de l'ansietat un 33,1% i dels símptomes depressius un 24,4%. Aquests resultats indiquen que el programa va tenir un impacte positiu a la salut mental d'estudiants universitaris. Finalment, l'anàlisi diferencial entre doctorands d'universitats mexicanes i espanyoles va mostrar prevalences d'ansietat i depressió més grans a les espanyoles, i es van identificar factors de risc per a la salut mental com ser estudiant internacional i tenir menys edat per cursar un doctorat. En conclusió, totes aquestes troballes permeten suggerir que els estudiants universitaris són un col·lectiu de risc per a la salut mental i que és important dissenyar estratègies psicoeducatives eficaces de suport i prevenció, així com la necessitat de generalitzar polítiques públiques que impulsin entorns acadèmics més motivadors, sostenibles i saludables i que facilitin el desenvolupament òptim dels estudiants.

La salud mental en las universidades es un foco de interés debido al aumento del malestar psicológico en la comunidad de estudiantes y, en general, en la población adolescente y jóvenes adultos, durante y después de la pandemia COVID-19. En este marco, la presente tesis doctoral tuvo dos objetivos: (1) Examinar el impacto psicológico de la pandemia de COVID-19 en estudiantes universitarios y de doctorado en contextos socioculturales diversos, analizando factores individuales y diferencias transculturales y (2) Diseñar, implementar y evaluar la eficacia de estrategias psicoeducativas para promover el bienestar y mitigar el malestar emocional en los estudiantes universitarios. Estos objetivos se han logrado a lo largo de cuatro estudios que, entre 2020 y 2024, analizaron más de doscientos-mil estudiantes universitarios: el primer estudio consistió en una revisión sistemática de la literatura científica y metaanálisis que incluyó 73 estudios, con una muestra total de 209.761 estudiantes; el segundo estudio consistió en un estudio descriptivo transcultural que analizó una muestra de 7.601 participantes de seis países (Argentina, Colombia, Ecuador, España, México y Uruguay) durante la pandemia del COVID-19. Los dos últimos estudios fueron realizados en el contexto postpandemia con una muestra total de 448 estudiantes de doctorado, dividida en una investigación cuasi-experimental aplicada (análisis de la eficacia de un programa de intervención) con una participación de 97 doctorandos y un estudio observacional transcultural (México - España), con un total de 351 participantes. Los datos obtenidos permitieron corroborar el impacto psicológico negativo de la pandemia en el contexto académico, mostrando que factores como la soledad, la personalidad emocionalmente inestable y ser mujer se relacionaron con mayores niveles de malestar; también mostraron prevalencias de ansiedad, depresión y somatización por encima del 40%, significativamente superiores a las de la población general. También se encontraron altas prevalencias de ansiedad y depresión entre doctorandos y se implementó un programa de intervención multicomponente (el Tercer Tiempo) que mostró una reducción del malestar emocional en un 17,6%, de la ansiedad en un 33,1% y de los síntomas depresivos en un 24,4%. Estos resultados indican que el programa tuvo un impacto positivo en la salud mental de estudiantes universitarios. Finalmente, el análisis diferencial entre doctorandos de universidades mexicanas y españolas mostró prevalencias de ansiedad y depresión mayores en las españolas, y se identificaron factores de riesgo para la salud mental como ser estudiante internacional y tener menor edad para cursar un doctorado. En conclusión, todos estos hallazgos permiten sugerir que los estudiantes universitarios son un colectivo de riesgo para la salud mental y que es importante diseñar estrategias psicoeducativas eficaces de apoyo y prevención, así como la necesidad de generalizar políticas públicas que impulsen entornos académicos más motivadores, sostenibles y saludables y que faciliten el desarrollo óptimo de los estudiantes.

Mental health in universities is a focus of interest due to the increase in psychological distress in the student community and, in general, in the adolescent and young adult population, during and after the COVID-19 pandemic. In this framework, the present doctoral thesis had two objectives: (1) To examine the psychological impact of the COVID-19 pandemic on undergraduate and doctoral students in diverse sociocultural contexts, analyzing individual factors and cross-cultural differences and (2) To design, implement and evaluate the effectiveness of psychoeducational strategies to promote well-being and mitigate emotional distress in university students. These objectives have been achieved throughout four studies that, between 2020 and 2024, analyzed more than two hundred thousand university students: the first study consisted of a systematic review of the scientific literature and meta-analysis that included 73 studies, with a total sample of 209,761 students; The second study consisted of a cross-cultural descriptive study that analyzed a sample of 7,601 participants from six countries (Argentina, Colombia, Ecuador, Spain, Mexico, and Uruguay) during the COVID-19 pandemic. The last two studies were conducted in the post-pandemic context with a total sample of 448 doctoral students, divided into applied quasi-experimental research (analysis of the effectiveness of an intervention program) with the participation of 97 doctoral students and a cross-cultural observational study (Mexico - Spain), with a total of 351 participants. The data obtained corroborated the negative psychological impact of the pandemic in the academic context, showing that factors such as loneliness, emotionally unstable personality, and being female were associated with higher levels of distress; they also showed prevalences of anxiety, depression, and somatization above 40%, significantly higher than those of the general population. High prevalences of anxiety and depression were also found among doctoral students, and a multicomponent intervention program (Third Time) was implemented, which showed a reduction in emotional distress by 17.6%, anxiety by 33.1%, and depressive symptoms by 24.4%. These results indicate that the program had a positive impact on the mental health of university students. Finally, the differential analysis between doctoral students at Mexican and Spanish universities showed higher prevalences of anxiety and depression in Spanish universities, and risk factors for mental health were identified, such as being an international student and being younger to pursue a doctoral program. In conclusion, all these findings suggest that university students are a group at risk for mental health and that it is important to design effective psychoeducational support and prevention strategies, as well as the need to generalize public policies that promote more motivating, sustainable, and healthy academic environments that facilitate optimal student development.