Alfred Grenander : transitional spaces and the mobility infrastructure of Berlin from 1914 to 1930

Abstract

(English) The city of Berlin owes the design of most of its subway stations to the Swedish architect Alfred Grenander, who was the main responsible for this task in the beginning of the 20th century. These subway stations, which can be seen as a ‘specialized building type', contributed to the transformations in the urban fabric progressively shifting the urban connections, at the same time that they provided a specific architectural language, through the creation of transitional spaces and incremental spatial solutions. However, despite the relevance of Grenander’s work in the development of the mobility infrastructure in Berlin, there is a lack of systematic research data in a critical spatial analysis of the stations he designed in the interwar period and the techniques applied on the first modal stations of the city of Berlin. Therefore, this research is structured to provide historical, architectural, and theoretical-critical analyses of the design work of the Swedish architect Alfred Grenander, more concretely the subway stations for the city of Berlin, designed between 1914 and 1930. This timeframe allows to understand the transformations that affected the city urban planning and architecture for the modern period. The research assesses the formal and spatial language in the buildings' interior-exterior with the scenarios and traces left from buildings occupation. Ultimately, the aim is to analyze the transitional spaces in their capacity of transformation and ability to generate or adapt to the city urban tissue. To this end, the research project applies a case study approach on two levels. The first one is a historiographical representation – ‘light’ case studies – corresponding to a systematic documentation an overview of sixty-seven stations designed by Alfred Grenander. The second level is a more comprehensive one and corresponds to an 'in-depth' case study analysis with three morphological region-sectors that comprise a total of five stations, inserted in the city infrastructure. In line with this, the research considers typo-morphological analysis and architecture spatial analysis to develop a thesis on transitional spaces according to the urban and architectural and urban design decisions that affected the definition of the building, in a broader notion of the word ‘station’. The political decisions from the Weimar Republic period and social debates and actions give form to a conceptual basis for this analysis. Therefore, the research builds on the premises for the urban morphology methodologies developed by Conzen (1960), Cannigia and Maffei (1979) and spatial analyses by Vieira de Almeida (1968) and Colin Rowe and Robert Slutsky (1963). The epistemological framework applied to this research follows also a hermeneutic and phenomenological approach, to uncover the different meanings and perspectives from the collected data. Architecture analysis is done in a complex structure of settings from the city cultural production between individuals and its socio-historical context needed to comprehend the momentum of Berlin cultural landscape.

(Català) La ciutat de Berlín deu el disseny de la majoria de les seves estacions de metro a l'arquitecte Alfred Grenander, principal responsable d'aquesta zona en els principis del segle XX. Aquestes estacions de metro, que es poden considerar com un "tipus d'edificació especialitzada", van contribuir a les transformacions del teixit urbà, modificant progressivament les connexions urbanes, alhora que se'ls va donar un llenguatge arquitectònic específic, mitjançant la creació d'espais de transició. i solucions espacials incrementals. Sense embargament, donada la rellevància del treball de Grenander en el desenvolupament de la infraestructura de mobilitat a Berlín, hi ha una gran quantitat de dades de recerca sistemàtica en l'anàlisi crítica i espacial de les estacions dissenyades durant el període de guerra i la tecnologia aplicada a les primeres estacions modals. a la ciutat de Berlín. Per tant, aquesta recerca s'estructura per oferir una anàlisi històrica, arquitectònica i teòrica del treball de disseny de l'arquitecte Alfred Grenander, en particular de les estacions de metro de la ciutat de Berlín, dissenyades entre 1914 i 1930. Aquest marc temporal permet entendre la transformació. que va afectar l'urbanisme i l'arquitectura de la ciutat. La investigació va avaluar el llenguatge formal i espacial a l'interior i exterior dels edificis amb els decorats i les parets pintades a causa de l'ocupació dels mateixos. Per això, cal analitzar l'espai de transició pel que fa a la seva capacitat transformadora i la capacitat de generar o adaptar-se al teixit urbà. Així doncs, en el projecte de recerca l'atenció se centra en els "estudis de casos" a dos nivells. La primera és una presentació historiogràfica –casos pràctics– que correspon a una documentació sistemàtica i una visió general de les set estacions dissenyades per Alfred Grenander. El segon nivell és més ampli i correspon a una anàlisi “en profunditat” –“estudis de casos principals”– amb tres regions o sectors morfològics que cobreixen un total de cinc estacions. En línia amb això, l'estudi considera l'anàlisi tipus morfològica i l'anàlisi de l'espai arquitectònic per desenvolupar una teoria sobre els espais de transició amb nivells urbans i arquitectònics corresponents a la definició de l'edifici, per a una visió més àmplia del concepte d'estació. Les decisions polítiques del període de la República de Weimar i els debats i accions socials constitueixen una base conceptual per a aquesta anàlisi. Des d'aquesta perspectiva, la recerca parteix de les premisses de les metodologies de morfologia urbana desenvolupades per Conzen (1960), Cannigia y Maffei (1979) i l'espai de Vieira de Almeida (1968) i Rowe y Robert Slutsky (1963). El marc epistemològic aplicat a aquesta investigació també té un enfocament hermenèutic i fenomenològic per interpretar els diferents significats i perspectives de les dades recollides. L'anàlisi de l'arquitectura es realitza en una estructura complexa de les àrees de producció cultural de la ciutat entre els individus i el context sociohistòric necessari per entendre el moment del paisatge cultural de Berlín.

(Español) La ciudad de Berlín debe el diseño de la mayoría de sus estaciones de metro al arquitecto sueco Alfred Grenander, quien fue el principal responsable de esta tarea a principios del siglo XX. Estas estaciones de metro, que pueden considerarse como un "tipo de edificio especializado", contribuyeron a las transformaciones en el tejido urbano modificando progresivamente las conexiones urbanas, al mismo tiempo que proporcionaron un lenguaje arquitectónico específico, a través de la creación de espacios de transición y soluciones espaciales incrementales. Sin embargo, a pesar de la relevancia del trabajo de Grenander en el desarrollo de la infraestructura de movilidad en Berlín, existe una falta de datos de investigación sistemáticos en el análisis crítico y espacial de las estaciones que diseñó en el período de entreguerras y técnicas aplicadas en las primeras estaciones modales de la ciudad de Berlín. Por lo tanto, esta investigación está estructurada para proporcionar un análisis histórico, arquitectónico y teórico del trabajo de diseño del arquitecto sueco Alfred Grenander, más concretamente las estaciones de metro para la ciudad de Berlín, diseñadas entre 1914 y 1930. Este marco temporal permite comprender la transformación que afectó la planificación urbana y la arquitectura de la ciudad. La investigación evalúa el lenguaje formal y espacial en el interior-exterior de los edificios con los escenarios y las huellas dejadas por la ocupación de los mismos. Por lo tanto, se pretende analizar el espacio de transición en su capacidad transformativa y posibilidad de generar o adaptarse al tejido urbano. Así, en el proyecto de investigación se aplica el enfoque en “case study”en dos niveles. El primero es una representación historiográfica – light case studies – correspondiente a una documentación sistemática y una visión general de sesenta y siete estaciones diseñadas por Alfred Grenander. El segundo nivel es más amplio y corresponde a un análisis “en profundidad” – “main case studies” – con tres regiones o sectores morfológicos que comprenden un total de cinco estaciones. En línea con esto, la investigación considera el análisis tipo-morfológico y el análisis espacial de arquitectura para desarrollar una tesis sobre los espacios de transición con las escalas urbanas y arquitectónicas correspondientes a la definición del edificio, para una visión mas alargada del concepto de estación. Las decisiones políticas del período de la República de Weimar y los debates y acciones sociales dan forma a una base conceptual para este análisis. De esta forma, la investigación se basa en las premisas de las metodologías de morfología urbana desarrolladas por Conzen (1960), Cannigia y Maffei (1979) y del espacio de Vieira de Almeida (1968) y Rowe y Robert Slutsky (1963). El marco epistemológico aplicado a esta investigación sigue también un enfoque hermenéutico y fenomenológico, para interpretar los diferentes significados y perspectivas sobre los datos recopilados. El análisis de la arquitectura se realiza en una estructura compleja de entornos de producción cultural de la ciudad entre los individuos y su contexto socio-histórico necesario para comprender el momento del paisaje cultural de Berlín.