Efectes immunoinflamatoris del programa FIBROWALK en format online o outdoor en fibromiàlgia: un assaig controlat aleatoritzat

Abstract

La fibromiàlgia (FM) és una condició crònica i complexa que impacta significativament la qualitat de vida de les persones afectades. Els tractaments multicomponent s'han establert com el gold standard, però la complexitat de la FM evidencia la necessitat de desenvolupar noves estratègies terapèutiques que millorin tant els símptomes clínics com el benestar emocional dels pacients. Així mateix, és fonamental investigar si aquestes intervencions poden contribuir a la regulació dels nivells alterats de biomarcadors associats a aquesta condició i analitzar el valor predictiu d'aquests biomarcadors en la resposta clínica. Aquesta tesi, estructurada com a compendi de publicacions, inclou dos estudis principals. El primer article presenta el protocol de l'estudi On&Out, que estableix les bases metodològiques per avaluar la intervenció multicomponent FIBROWALK, tant en format online (FIBRO-On) com outdoor (FIBRO-Out), en comparació amb el tractament habitual (TH). El segon article se centra en els resultats empírics d'un subestudi que explora els efectes a curt termini dels dos formats de la teràpia sobre variables clíniques, biomarcadors immunoinflamatoris i el factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF), així com la capacitat predictiva d'aquests biomarcadors en relació amb la resposta terapèutica. Per a l'avaluació dels efectes de la intervenció, es van realitzar mesures al començament i a les 12 setmanes (postintervenció), analitzant variables clíniques com l'impacte funcional, el dolor, la fatiga, els símptomes depressius i d'ansietat, la kinesiofòbia i la funció física. A més, es van mesurar biomarcadors immunoinflamatoris (IL-6, CXCL8, IL-17A, IL-4, IL-10, proteïna C reactiva d'alta sensibilitat) en sèrum i els nivells de BDNF en una mostra de 120 participants (40 per grup). Els resultats van indicar que tant FIBRO-On com FIBRO-Out van ser efectius per millorar l'impacte funcional i reduir la kinesiofòbia en comparació amb TH. A més, el grup FIBRO-Out va experimentar una disminució significativa del dolor, la fatiga, els símptomes depressius i els nivells de IL-6 i IL-10, així com una reducció en la relació IL-6/IL-4. En canvi, FIBRO-On només va presentar un augment menys pronunciat de IL-6 en comparació amb TH. A banda, es va observar que un perfil inicial proinflamatori combinat amb nivells elevats de BDNF prediu una millor resposta clínica en ambdós formats d'intervenció. Aquests resultats posen de manifest que FIBRO-On i FIBRO-Out són estratègies terapèutiques eficaces per a la millora dels símptomes i la modulació de biomarcadors en persones amb FM. No obstant això, es suggereixen aspectes a optimitzar, com la necessitat de personalitzar la intervenció online, incorporar més biomarcadors rellevants i avaluar la persistència dels efectes a llarg termini per determinar si es mantenen els resultats. En conclusió, tant el protocol com els resultats empírics presentats en aquesta tesi podrien contribuir a ampliar el coneixement sobre la FM i obrir noves línies d'investigació per a la millora de les intervencions terapèutiques en aquest àmbit.

La fibromialgia (FM) es una condición crónica y compleja que impacta significativamente la calidad de vida de las personas afectadas. Los tratamientos multicomponente se han establecido como el gold standard, pero la complejidad de la FM evidencia la necesidad de desarrollar nuevas estrategias terapéuticas que mejoren tanto los síntomas clínicos como el bienestar emocional de los pacientes. Asimismo, es fundamental investigar si estas intervenciones pueden contribuir a la regulación de los niveles alterados de biomarcadores asociados a esta condición y analizar el valor predictivo de dichos biomarcadores en la respuesta clínica. Esta tesis, estructurada como un compendio de publicaciones, incluye dos estudios principales. El primer artículo presenta el protocolo del estudio On&Out, que establece las bases metodológicas para evaluar la intervención multicomponente FIBROWALK, tanto en formato online (FIBRO-On) como outdoor (FIBRO-Out), en comparación con el tratamiento habitual (TH). El segundo artículo se centra en los resultados empíricos de un subestudio que explora los efectos a corto plazo de ambos formatos de la terapia sobre variables clínicas, biomarcadores inmunoinflamatorios y el factor neurotrófico derivado del cerebro (BDNF), así como la capacidad predictiva de estos biomarcadores en relación con la respuesta terapéutica. Para la evaluación de los efectos de la intervención, se realizaron mediciones al inicio y a las 12 semanas (postintervención), analizando variables clínicas como el impacto funcional, el dolor, la fatiga, los síntomas depresivos y de ansiedad, la kinesiofobia y la función física. Además, se midieron biomarcadores inmunoinflamatorios (IL-6, CXCL8, IL-17A, IL-4, IL-10, proteína C reactiva de alta sensibilidad) en suero y los niveles de BDNF en una muestra de 120 participantes (40 por grupo). Los resultados indicaron que tanto FIBRO-On como FIBRO-Out fueron efectivos para mejorar el impacto funcional y reducir la kinesiofobia en comparación con TH. Además, el grupo FIBRO-Out experimentó una disminución significativa del dolor, la fatiga, los síntomas depresivos y los niveles de IL-6 e IL-10, así como una reducción en la relación IL-6/IL-4. En cambio, FIBRO-On solo presentó un aumento menos pronunciado de IL-6 en comparación con TH. Por otro lado, se observó que un perfil inicial proinflamatorio combinado con niveles elevados de BDNF predice una mejor respuesta clínica en ambos formatos de intervención. Estos resultados ponen de manifiesto que FIBRO-On y FIBRO-Out son estrategias terapéuticas eficaces para la mejora de los síntomas y la modulación de biomarcadores en personas con FM. No obstante, se sugieren aspectos a optimizar, como la necesidad de personalizar la intervención online, incorporar más biomarcadores relevantes y evaluar la persistencia de los efectos a largo plazo para determinar si los resultados se mantienen. En conclusión, tanto el protocolo como los resultados empíricos presentados en esta tesis podrían contribuir a ampliar el conocimiento sobre la FM y abrir nuevas líneas de investigación para mejorar las intervenciones terapéuticas en este ámbito.

Fibromyalgia (FM) is a chronic and complex condition that significantly impacts the quality of life of affected individuals. Multicomponent treatments have been established as the gold standard, but the complexity of FM highlights the need to develop new therapeutic strategies that improve both clinical symptoms and the emotional well-being of patients. Likewise, it is essential to investigate whether these interventions can contribute to regulating the altered levels of biomarkers associated with this condition and to analyze the predictive value of these biomarkers in clinical response. This thesis, structured as a compilation of publications, includes two main studies. The first article presents the protocol of the On&Out study, which establishes the methodological basis for evaluating the multicomponent intervention FIBROWALK, both in online format (FIBRO-On) and outdoor format (FIBRO-Out), compared to usual treatment (UT). The second article focuses on the empirical results of a sub-study exploring the short-term effects of both therapy formats on clinical variables, immunoinflammatory biomarkers, and brain-derived neurotrophic factor (BDNF), as well as the predictive capacity of these biomarkers in relation to therapeutic response. To assess the effects of the intervention, measurements were taken at baseline and at 12 weeks (post-intervention), analyzing clinical variables such as functional impact, pain, fatigue, depressive and anxiety symptoms, kinesiophobia, and physical function. Additionally, immunoinflammatory biomarkers (IL-6, CXCL8, IL-17A, IL-4, IL-10, high-sensitivity C-reactive protein) were measured in serum, along with BDNF levels in a sample of 120 participants (40 per group). The results indicated that both FIBRO-On and FIBRO-Out were effective in improving functional impact and reducing kinesiophobia compared to UT. Additionally, the FIBRO-Out group experienced a significant decrease in pain, fatigue, depressive symptoms, and levels of IL-6 and IL-10, as well as a reduction in the IL-6/IL-4 ratio. In contrast, FIBRO-On only showed a less pronounced increase in IL-6 compared to UT. Moreover, it was observed that an initial pro-inflammatory profile combined with high BDNF levels predicts a better clinical response in both intervention formats. These findings highlight that FIBRO-On and FIBRO-Out are effective therapeutic strategies for improving symptoms and modulating biomarkers in individuals with FM. However, aspects for optimization are suggested, such as the need to personalize the online intervention, incorporate more relevant biomarkers, and assess the long-term persistence of effects to determine whether the results are maintained. In conclusion, both the protocol and the empirical results presented in this thesis could contribute to expanding knowledge about FM and opening new lines of research to improve therapeutic interventions in this field.