Towards the digitalisation of official food safety control: exploring the case of Barcelona and the situation in the European Union

Abstract

L'objectiu del control oficial en seguretat alimentària (d'ara endavant, control alimentari) és salvaguardar la salut pública mitigant els riscos associats als perills relacionats amb els aliments al llarg de tota la cadena alimentària. Això s'aconsegueix garantint que els operadors d'empreses alimentàries (d'ara endavant, operadors) compleixin amb els requisits legals. La implementació del control alimentari és responsabilitat de les autoritats competents designades (d'ara endavant, autoritats). En cas d'incompliment per part dels operadors, les autoritats han d'aplicar mesures administratives per garantir que aquests corregeixin l'incompliment i així redueixin els factors de risc de malalties transmeses pels aliments. Existeix consens en els àmbits internacional i de la Unió Europea (UE) que el control alimentari ha de basar-se en el risc i fer-se de forma consistent, efectiva, imparcial i transparent. A la ciutat de Barcelona (Espanya), l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) n’és l'autoritat responsable d'implementar el control alimentari dels productes alimentaris i la higiene alimentària en els àmbits industrial i minorista. L'any 2021, l'ASPB va dur a terme una transició d'un sistema d'inspecció tradicional a un de digital. Aquest entorn digital es va implementar per modernitzar les inspeccions i millorar la seva efectivitat. En primer lloc, aquesta tesi pretén investigar l’impacte de les tecnologies digitals en l’efectivitat del control alimentari a la ciutat de Barcelona en l'àmbit minorista després d’introduir aquestes tecnologies (Estudi I). En segon lloc, aquesta tesi pretén conèixer en quina mesura les autoritats dels Estats Membres de la UE utilitzen tecnologies digitals durant les inspeccions en establiments minoristes (Estudi II). Els resultats del primer estudi demostren un augment significatiu de la detecció d'incompliments després de l'adopció de l'entorn digital a totes les àrees d'inspecció avaluades. En particular, l’àrea de processat i manipulació d’aliments va mostrar l'augment més gran en la detecció d'incompliments (34,0 %), seguit dels autocontrols (16,7 %). Pel que fa al segon estudi, un total de 88 autoritats nacionals, regionals o locals de 15 països de la UE van respondre l'enquesta. De les autoritats enquestades, el 62,5 % (55/88) van indicar utilitzar un entorn digital durant les inspeccions de seguretat alimentària. La majoria d’aquestes autoritats (80,0 %; 44/55) van afirmar usar un entorn digital per estandarditzar els processos de recopilació de dades i elaboració d’informes. Tot i que les tecnologies digitals es fan servir per automatitzar certs aspectes de la gestió del control alimentari i la generació de resultats de les inspeccions, la seva aplicació en els processos de presa de decisions durant les inspeccions és menys freqüent. Els resultats d'aquesta tesi demostren que la utilització d'un entorn digital durant les inspeccions a la ciutat de Barcelona proporciona una ajuda valuosa als inspectors en l'estructuració i la sistematització del judici del compliment amb la normativa aplicable per part dels operadors i en la detecció d'incompliments, millorant així l'efectivitat del control alimentari i la protecció de la salut dels consumidors. En el context més ampli de la UE, més de la meitat de les autoritats que van respondre l'enquesta ja han adoptat l'ús d'entorns digitals per a les inspeccions als punts de venda al detall. La majoria de les autoritats fan servir aquest tipus d’entorns principalment per a la digitalització dels processos de documentació de dades. No obstant això, considerem que el potencial i les oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals haurien d'aprofitar-se com a eines de suport a la presa de decisions, amb vistes a harmonitzar el control alimentari i augmentar així la seva consistència.

El objetivo del control oficial en seguridad alimentaria (en adelante, control alimentario) es salvaguardar la salud pública mitigando los riesgos asociados a los peligros relacionados con los alimentos a lo largo de toda la cadena alimentaria. Esto se logra garantizando que los operadores de empresas alimentarias (en adelante, operadores) cumplan con los requisitos legales. La implementación del control alimentario es responsabilidad de las autoridades competentes designadas (en adelante, autoridades). En caso de incumplimiento por parte de los operadores, las autoridades deben aplicar medidas administrativas para garantizar que los operadores corrijan el incumplimiento y reduzcan así los factores de riesgo de enfermedades transmitidas por los alimentos. Existe consenso a niveles internacional y de la Unión Europea (UE) en que el control alimentario debe basarse en el riesgo y realizarse de forma consistente, efectiva, imparcial y transparente. En la ciudad de Barcelona (España), la Agencia de Salud Pública de Barcelona (ASPB) es la autoridad responsable de implementar el control alimentario de los productos alimenticios y la higiene alimentaria a nivel minorista e industrial. En 2021, la ASPB llevó a cabo una transición de un sistema de inspección tradicional a uno digital. Este entorno digital se implementó para modernizar las inspecciones y mejorar su efectividad. En primer lugar, esta tesis pretende investigar el impacto de las tecnologías digitales en la efectividad del control alimentario en la ciudad de Barcelona a nivel minorista, tras introducir estas tecnologías (Estudio I). En segundo lugar, esta tesis pretende conocer en qué medida las autoridades de los Estados Miembros de la UE utilizan tecnologías digitales durante las inspecciones en establecimientos minoristas (Estudio II). Los resultados del primer estudio demuestran un aumento significativo de la detección de incumplimientos tras la adopción del entorno digital en todas las áreas de inspección evaluadas. En particular, el área de procesado y manipulación de alimentos mostró el mayor aumento en la detección de incumplimientos (34,0 %), seguido de los autocontroles (16,7 %). En cuanto al segundo estudio, un total de 88 autoridades nacionales, regionales o locales de 15 países de la UE respondieron la encuesta. De las autoridades encuestadas, el 62,5 % (55/88) indicaron utilizar un entorno digital durante las inspecciones de seguridad alimentaria. La mayoría de estas autoridades (80,0 %; 44/55) afirmaron utilizar un entorno digital para estandarizar los procesos de recopilación de datos y elaboración de informes. Aunque las tecnologías digitales se emplean para automatizar ciertos aspectos de la gestión del control alimentario y la generación de resultados de las inspecciones, su aplicación en los procesos de toma de decisiones durante las inspecciones es menos frecuente. Los resultados de esta tesis demuestran que la utilización de un entorno digital durante las inspecciones en la ciudad de Barcelona proporciona una valiosa ayuda a los inspectores en estructurar y sistematizar el juicio del cumplimiento con la normativa aplicable por parte de los operadores y en la detección de incumplimientos, mejorando así la efectividad del control alimentario y la protección de la salud de los consumidores. En el contexto más amplio de la UE, más de la mitad de las autoridades que respondieron la encuesta ya han adoptado el uso de entornos digitales para las inspecciones en los puntos de venta al por menor. La mayoría de las autoridades emplean este tipo de entornos principalmente para la digitalización de los procesos de documentación de datos. No obstante, consideramos que el potencial y las oportunidades que ofrecen las tecnologías digitales deberían aprovecharse como herramientas de apoyo a la toma de decisiones, con vistas a armonizar el control alimentario y aumentar así su consistencia.

The objective of official food safety control (henceforth, food control) is to safeguard public health by mitigating the risks associated with food-related hazards throughout the food chain. This is accomplished by ensuring that food business operators (henceforth, operators) adhere to the established legal requirements.. The enforcement of food control is the responsibility of designated competent authorities (henceforth, authorities). In case of non-compliant operators, authorities should enforce measures to ensure that operators correct the non-compliance and thus reduce the risk factors for foodborne diseases. There is agreement at the international and the European Union (EU) levels that food control should be risk-based and performed in a consistent, effective, impartial and transparent manner. The Barcelona Public Health Agency (ASPB) in the city of Barcelona (Spain) is the authority responsible for the implementation of food control of foodstuffs and food hygiene at the retail and industrial levels. In 2021, ASPB underwent a transition from a traditional inspection system to a digital one. This digital environment was implemented to modernise inspections and improve its effectiveness. First, this thesis aims to investigate the impact of digital technologies on the effectiveness of food control in Barcelona city at the retail level after introducing those technologies (Study I). Secondly, this thesis seeks to ascertain to what extent authorities of EU Member States use digital technologies during inspections at retail establishments (Study II). The findings of the first study demonstrate a significant increase in the detection of non-compliances after the adoption of the digital environment for all inspection areas assessed. Notably, the area of food processing and handling procedures showed the highest increase in non-compliance detection (34.0 %), followed by own controls (16.7 %). Concerning the second study, a total of 88 national, regional or local authorities from 15 EU countries responded to the questionnaire. Of the respondents, 62.5 % (55/88) indicated using a digital environment during food safety inspections. Most of these respondents (80.0 %; 44/55) reported leveraging digital systems to standardise data collection and reporting processes. Although digital technologies were employed to automate certain aspects of food control management and the generation of inspection results, their application in decision-making processes during inspections was less prevalent. The results of this thesis demonstrate that the utilisation of a digital environment during inspections in the city of Barcelona provides a valuable aid to control officers in the structuring and systematisation of compliance judgments of compliance assessment and in the detection of non-compliance, thereby enhancing the effectiveness of food control and consumer’s health protections. In the broader context of the EU, more than half of the authorities that responded to the questionnaire have already adopted the use of digital environments for inspections at retail outlets. Most of the authorities employ such an environment primarily for the digitalisation of data documentation processes. Nevertheless, it is our contention that the potential and opportunities afforded by digital technologies should be harnessed as decision support tools, with a view to harmonise food control and thus increase its consistency.