Inserción proximal y distal del músculo semimembranoso: estudio ecográfico, anatómico e histológico con finalidad diagnóstica y clínica

Abstract

[spa] ANTECEDENTES DEL TEMA: El músculo semimembranoso forma parte del grupo de los músculos isquiosurales y, aunque ya ha sido ampliamente estudiado anatómicamente, la descripción de sus inserciones es aún controvertida. A nivel proximal, se discute si su inserción forma parte o no del tendón conjunto de los músculos semitendinoso y de la cabeza larga del bíceps femoral, cuál es la localización de dicho tendón o cuál es su huella en la tuberosidad isquiática. Por otra parte, la disposición del tendón y sus divisiones en su inserción distal, conocida como pata de ganso profunda, también es motivo de múltiples investigaciones. La importancia de conocer de manera precisa y exhaustiva la morfología y las relaciones de este músculo se debe a la asociación y descripción de múltiples patologías. Para ello, se ha constatado que la ecografía es una prueba de imagen válida tanto para el diagnóstico como para su manejo. Sin embargo, para la correcta interpretación de las imágenes se precisa un buen conocimiento anatómico del músculo y de las estructuras relacionadas con él.

HIPÓTESIS: El exhaustivo conocimiento ecográfico, anatómico e histológico del músculo semimembranoso y de sus inserciones proximal y distal facilitaría su identificación e interpretación ecográfica para el posible diagnóstico de lesiones a través de la imagen.

OBJETIVOS: Estudiar ecográfica, anatómica e histológicamente el músculo semimembranoso, con especial detenimiento en su inserción proximal y distal.

[cat] Antecedents del tema: El múscul semimembranós forma part del grup dels músculs isquiosurals i, encara que ja ha estat àmpliament estudiat anatòmicament, la descripció de les seves insercions encara és controvertida. A nivell proximal, es discuteix si la seva inserció forma part o no del tendó conjunt dels músculs semitendinós i del cap llarg del múscul bíceps femoral, quina és la localització d'aquest tendó o quina és la seva empremta a la tuberositat isquiàtica. D'altra banda, la disposició del tendó i les divisions en la inserció distal, coneguda com a pota d'oca profunda, també és motiu de múltiples investigacions. La importància de conèixer de manera precisa i exhaustiva la morfologia i les relacions d'aquest múscul es deu a l'associació i la descripció de múltiples patologies. Per fer-ho, s'ha constatat que l'ecografia és una prova d'imatge vàlida tant pel diagnòstic com pel seu maneig. No obstant això, per a la correcta interpretació de les imatges cal un bon coneixement anatòmic del múscul i de les estructures relacionades amb ell. Hipòtesi: L'exhaustiu coneixement ecogràfic, anatòmic i histològic del múscul semimembranós i de les seves insercions proximal i distal en facilitaria la identificació i la interpretació ecogràfica per al possible diagnòstic de lesions a través de la imatge. Objectius: Estudiar ecogràficament, anatòmicament i histològicament el múscul semimembranós, amb especial deteniment en la seva inserció proximal i distal. Metodologia: S'han fet dos estudis anatòmics de caràcter transversal descriptiu observacional. El primer ha analitzat la inserció proximal del múscul semimembranós a 97 hemipelvis de 66 espècimens. En el segon s'ha estudiat la seva inserció distal en 38 genolls no aparellats de mostres anatòmiques d'adults i 4 genolls no aparellats de fetus de 29 a 38 setmanes de gestació. En tots dos casos, l'estudi s'ha realitzat a cadàvers donants, criopreservats a -20ºC, de la Sala de Dissecció de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, campus de Bellvitge, de la Universitat de Barcelona. Per a un millor estudi, es van injectar les artèries amb làtex (LatexCompound) i posteriorment es va realitzar primer l'estudi ecogràfic, anatòmic i, en alguns espècimens seleccionats de manera aleatòria, es van prendre mostres histològiques. A nivell estadístic es van estudiar les variables d'edat i sexe dels espècimens, la lateralitat de les extremitats inferiors estudiades i les dades recollides en diferents punts referents a l'amplada, el gruix i el diàmetre del múscul semimembranós. Resultats: L'estudi de la inserció proximal del múscul semimembranós i de la resta dels músculs isquiosurals es va observar en primer lloc amb l'ecografia, que en va detectar l'origen en la tuberositat isquiàtica, així com una línia hiperecogènica que envoltava la inserció del múscul semimembranós del cap llarg del múscul bíceps femoral, i una altra línia hiperecogènica de menor gruix que des de la tuberositat isquiàtica s'expandia i cobria el nervi ciàtic. L'estudi anatòmic i histològic va confirmar els resultats de l'ecografia i va mostrar les diferents capes que formen el lligament sacrotuberós. D'altra banda, va permetre observar que la inserció proximal del múscul semimembranós té una localització més superior que la resta dels músculs isquiosurals i que compartia fibres amb el cap llarg del múscul bíceps femoral i el múscul adductor major. L'anàlisi histològica també va demostrar que les línies hiperecogèniques observades amb ecografia corresponien a teixit connectiu dens i que formava un retinacle que recobria la porció llarga dels músculs bíceps femoral i semimembranós, així com l'expansió que recobreix el nervi ciàtic. L'estudi inicial ecogràfic de la inserció distal del múscul semimembranós va facilitar la identificació de les diferents divisions del tendó i la rotació del múscul i del tendó distal, de medial a posterior. L'estudi anatòmic va confirmar aquesta rotació i va revelar una amplada, gruix i diàmetre mitjà de 38,29 mm, 14,36 mm i 112,64 mm, respectivament. Així mateix, durant la dissecció es van observar relacions importants entre les divisions del tendó principal i el lligament col•lateral medial, la part posterior de la càpsula del genoll i el múscul popliti. En cap dels dos estudis es van obtenir resultats amb diferències estadísticament significatives pel que fa a l'edat i el sexe dels espècimens, ni a la lateralitat de les extremitats estudiades. Conclusions: Aquest estudi contribueix a una millor visualització ecogràfica de la inserció proximal i distal del múscul semimembranós i de les diferents relacions anatòmiques d’aquest múscul amb d’altres estructures. Això pot ajudar a entendre algunes lesions en les insercions esmentades i en les estructures del voltant i, alhora, a afavorir i millorar els protocols de rehabilitació postquirúrgica d'algunes lesions d'aquestes zones