Valoració d'un algoritme multimodal per al tractament de la incontinència fecal en dones residents a la comunitat: Avaluació de l'eficàcia sobre l'impacte en la severitat clínica i la qualitat de vida, i sobre la fisiopatologia subjacents a la qual es dirigeix

Abstract

Introducció: L'incontinència fecal (IF) és una condició debilitant que afecta greument la qualitat de vida (QoL) de les pacients. Aquesta tesi es basa en tres estudis consecutius que avaluen la fisiopatologia, els tractaments segons la consistència fecal i els efectes dels tractaments de rehabilitació en dones amb IF, destacant la gravetat clínica i la QoL.

Justificació científica: La consistència fecal té un paper fonamental en la gravetat de la IF. La fisiopatologia de les pacients amb femtes toves es vincula a una gravetat més alta de la malaltia i a una pitjor QoL, especialment en les dimensions d’estil de vida, afrontament i depressió.

Hipòtesis i objectius: La hipòtesi general és que la consistència fecal i la seva millora mitjançant tractaments dirigits influeixen en la severitat clínica i la QoL de les pacients amb IF. Els objectius són:

Avaluar l'impacte de les femtes toves en la severitat clínica i la QoL. Estudiar l'efecte de tractaments específics per millorar la consistència fecal. Valorar l'eficàcia d'un algoritme multimodal basat en la fisiopatologia. Disseny de l’estudi: Els tres estudis inclouen aproximacions observacionals i quasiexperimentals, enfocant-se en la relació entre la consistència fecal i la gravetat de la IF, així com en l’eficàcia dels tractaments.

Temps: Estudis transversals i prospectius. Comparació: Els estudis analitzen la consistència fecal (Bristol ≥5 vs <5) i els tractaments dirigits a les pacients amb femtes toves. Laboratori: Estudi clínic amb pacients humans. Registre internacional: Avaluat per Comitè d'Ètica (16/19). Càlcul muestral: Utilitzat Granmo v7.11. Unicèntric: Hospital de Mataró. Resultats:

Prop del 50% de les pacients presentaven femtes toves (Bristol ≥5), associades a una major severitat clínica (St. Mark’s) i pitjor QoL. Les pacients tractades amb colestiramina van mostrar una millora significativa en la consistència fecal i una reducció de la gravetat de la IF. Les pacients amb femtes normals (Bristol <5) tractades amb tècniques com el biofeedback i la neuromodulació van millorar tant la gravetat clínica com la QoL. Conclusions: Els estudis mostren que la millora de la consistència fecal redueix significativament la gravetat de la IF i millora la QoL, validant la necessitat d’intervencions personalitzades segons la fisiopatologia de cada pacient. Un seguiment a llarg termini és necessari per avaluar la sostenibilitat d’aquests beneficis.

Introducción: La incontinencia fecal (IF) es una condición debilitante que afecta gravemente la calidad de vida (QoL) de las pacientes. Esta tesis se basa en tres estudios consecutivos que evalúan la fisiopatología, los tratamientos según la consistencia fecal y los efectos de los tratamientos de rehabilitación en mujeres con IF, destacando la gravedad clínica y la QoL.

Justificación científica: La consistencia fecal juega un papel fundamental en la gravedad de la IF. La fisiopatología de las pacientes con heces blandas se asocia con una mayor gravedad de la enfermedad y una peor QoL, especialmente en las dimensiones de estilo de vida, afrontamiento y depresión.

Hipótesis y objetivos: La hipótesis general es que la consistencia fecal y su mejora mediante tratamientos dirigidos influyen en la severidad clínica y la QoL de las pacientes con IF.

Los objetivos son: Evaluar el impacto de las heces blandas en la severidad clínica y la QoL. Estudiar el efecto de tratamientos específicos para mejorar la consistencia fecal. Valorar la eficacia de un algoritmo multimodal basado en la fisiopatología.

Diseño del estudio: Los tres estudios incluyen aproximaciones observacionales y cuasiexperimentales, enfocándose en la relación entre la consistencia fecal y la gravedad de la IF, así como en la eficacia de los tratamientos.

Tiempo: Estudios transversales y prospectivos. Comparación: Los estudios analizan la consistencia fecal (Bristol ≥5 vs <5) y los tratamientos dirigidos a pacientes con heces blandas. Laboratorio: Estudio clínico con pacientes humanos. Registro internacional: Evaluado por Comité de Ética (16/19). Cálculo muestral: Utilizado Granmo v7.11. Unicéntrico: Hospital de Mataró.

Resultados: Cerca del 50% de las pacientes presentaban heces blandas (Bristol ≥5), asociadas a una mayor severidad clínica (St. Mark’s) y peor QoL. Las pacientes tratadas con colestiramina mostraron una mejora significativa en la consistencia fecal y una reducción de la gravedad de la IF. Las pacientes con heces normales (Bristol <5) tratadas con técnicas como el biofeedback y la neuromodulación mejoraron tanto la gravedad clínica como la QoL.

Conclusiones: Los estudios muestran que la mejora de la consistencia fecal reduce significativamente la gravedad de la IF y mejora la QoL, validando la necesidad de intervenciones personalizadas según la fisiopatología de cada paciente. Es necesario un seguimiento a largo plazo para evaluar la sostenibilidad de estos beneficios.

Introduction: Fecal incontinence (FI) is a debilitating condition that severely impacts patients' quality of life (QoL). This thesis is based on three consecutive studies that assess the pathophysiology, treatments according to stool consistency, and the effects of rehabilitation treatments in women with FI, highlighting clinical severity and QoL.

Scientific rationale: Stool consistency plays a key role in the severity of FI. The pathophysiology of patients with loose stools is associated with higher disease severity and poorer QoL, particularly in the dimensions of lifestyle, coping, and depression.

Hypotheses and objectives: The general hypothesis is that stool consistency and its improvement through targeted treatments influence the clinical severity and QoL of patients with FI. The objectives are:

To assess the impact of loose stools on clinical severity and QoL. To study the effect of specific treatments to improve stool consistency. To evaluate the efficacy of a multimodal algorithm based on pathophysiology. Study design: The three studies include observational and quasi-experimental approaches, focusing on the relationship between stool consistency and FI severity, as well as the efficacy of treatments.

Timeframe: Cross-sectional and prospective studies. Comparison: The studies analyze stool consistency (Bristol ≥5 vs <5) and treatments aimed at patients with loose stools. Laboratory: Clinical study with human patients. International registration: Approved by the Ethics Committee (16/19). Sample size calculation: Conducted using Granmo v7.11. Single-center: Hospital de Mataró. Results:

Approximately 50% of patients presented with loose stools (Bristol ≥5), associated with higher clinical severity (St. Mark’s) and poorer QoL. Patients treated with cholestyramine showed significant improvement in stool consistency and a reduction in FI severity. Patients with normal stools (Bristol <5) treated with techniques such as biofeedback and neuromodulation showed improvements in both clinical severity and QoL. Conclusions: The studies demonstrate that improving stool consistency significantly reduces FI severity and enhances QoL, validating the need for personalized interventions based on each patient’s pathophysiology. Long-term follow-up is necessary to evaluate the sustainability of these benefits.