Infusión intestinal continua de levodopa/carbidopa en la enfermedad de Parkinson: factores concomitantes digestivos que influyen en su eficacia y seguridad

Abstract

La malaltia de Parkinson (MP) és un trastorn neurodegeneratiu crònic que es caracteritza per la degeneració progressiva de les cèl·lules nervioses de la substància nigra pars compacta, comprometent la funció dels ganglis basals. La simptomatologia clàssica de la MP s'ha centrat en manifestacions motores com ara bradicinèsia, tremolor en repòs, rigidesa i alteracions de la marxa i de l'equilibri.

Els trastorns digestius a la MP són una preocupació important tant per als pacients com per als professionals de la salut, ja que poden tenir un impacte substancial en la qualitat de vida i el maneig clínic de la malaltia. Aquests trastorns, que van des de la disfàgia i la sialorrea fins a la constipació i la gastroparèsia, afecten de 70 a 80% de pacients amb MP en diferents etapes de la malaltia. Tot i que tradicionalment s'han considerat com a complicacions secundàries de la MP, cada cop hi ha més evidències que suggereixen que els trastorns digestius poden estar intrínsecament relacionats amb la fisiopatologia subjacent de la MP La comprensió dels factors concomitants digestius a la MP és crucial, no només per millorar l'atenció clínica i la qualitat de vida dels pacients, sinó també per avançar en la nostra comprensió de la malaltia en conjunt. No obstant això, malgrat la seva importància clínica i epidemiològica, els trastorns digestius en la MP han rebut relativament poca atenció en comparació amb els símptomes motors, tant a la investigació com a la pràctica clínica i molt menys en aquells pacients que segueixen tractament amb Infusió Intestinal contínua de Levodopa Carbidopa (IICLC). Aquesta tesi proposa abordar aquesta bretxa del coneixement, a través d'una visió infermera, en examinar en detall factors concomitants digestius que afecten els pacients amb MP, especialment aquells que segueixen tractament amb IICLC. A través d'una revisió exhaustiva de la literatura científica i de tres línies de recerca independents, s'analitza l'impacte d'aquests factors digestius en la seguretat i l'eficàcia en pacients tractats amb IICLC i com aquesta pot repercutir en la qualitat de vida dels pacients.

La Enfermedad de Parkinson (EP) es un trastorno neurodegenerativo crónico que se caracteriza por la degeneración progresiva de las células nerviosas de la sustancia nigra pars compacta, comprometiendo la función de los ganglios basales. La sintomatología clásica de la EP se ha centrado en manifestaciones motoras como bradicinesia, temblor en reposo, rigidez y alteraciones de la marcha y del equilibrio.

Los trastornos digestivos en la EP son una preocupación importante tanto para los pacientes como para los profesionales de la salud, ya que pueden tener un impacto sustancial en la calidad de vida y el manejo clínico de la enfermedad. Estos trastornos, que van desde la disfagia y la sialorrea hasta la constipación y la gastroparesia, afectan de un 70 a un 80% de pacientes con EP en diferentes etapas de la enfermedad. Aunque tradicionalmente se han considerado como complicaciones secundarias de la EP, cada vez hay más evidencias que sugieren que los trastornos digestivos pueden estar intrínsecamente relacionados con la fisiopatología subyacente de la EP. La comprensión de los factores concomitantes digestivos en la EP es crucial, no solo para mejorar la atención clínica y la calidad de vida de los pacientes, sino también para avanzar en nuestra comprensión de la enfermedad en su conjunto. Sin embargo, a pesar de su importancia clínica y epidemiológica, los trastornos digestivos en la EP han recibido relativamente poca atención en comparación con los síntomas motores, tanto en la investigación como en la práctica clínica y mucho menos en aquellos pacientes que siguen tratamiento con Infusión Intestinal continua de Levodopa Carbidopa (IICLC). Esta tesis propone abordar esta brecha del conocimiento, a través de una visión enfermera, al examinar en detalle factores concomitantes digestivos que afectan a los pacientes con EP, en especial a aquellos que siguen tratamiento con IICLC. A través de una revisión exhaustiva de la literatura científica y tres líneas de investigación independientes, se analiza el impacto de estos factores digestivos en la seguridad y eficacia en pacientes tratados con IICLC y cómo esta puede repercutir en la calidad de vida de los pacientes.

Parkinson's Disease (PD) is a chronic neurodegenerative disorder characterized by the progressive degeneration of nerve cells in the substantia nigra pars compacta, compromising the function of the basal ganglia. The classic symptomatology of PD has focused on motor manifestations such as bradykinesia, tremor at rest, rigidity, and alterations in gait and balance.

Digestive disorders in PD are a major concern for both patients and healthcare professionals, as they can have a substantial impact on quality of life and clinical management of the disease. These disorders, which range from dysphagia and hypersalivation to constipation and gastroparesis, affect 70 to 80% of PD patients at different stages of the disease. Although traditionally considered secondary complications of PD, increasing evidence suggests that digestive disorders may be intrinsically related to the underlying pathophysiology of PD. Understanding digestive comorbidities in PD is crucial, not only to improve clinical care and quality of life for patients, but also to advance our understanding of the disease as a whole. However, despite their clinical and epidemiological importance, digestive disorders in PD have received relatively little attention compared to motor symptoms, both in research and in clinical practice and much less in those patients undergoing treatment with Infusion. Intestinal Continuous Levodopa Carbidopa (IICLC). This thesis proposes to address this gap in knowledge, through a nursing perspective, by examining in detail digestive concomitant factors that affect patients with PD, especially those undergoing treatment with IICLC. Through an exhaustive review of the scientific literature and three independent lines of research, the impact of these digestive factors on the safety and efficacy in patients treated with IICLC is analyzed and how this can impact the quality of life of patients.