Régimen fiscal especial de las aportaciones no dinerarias

Abstract

The economic environment in which companies operate has changed dramatically in recent decades. From a stable and local environment, we have moved to a global ecosystem, where technological and organizational changes happen very quickly and where talent and innovation have become the core points of competitiveness.

Aware of this situation, the European Union promoted a legislative environment that would allow companies as legal entities to adapt their structures to the needs of each moment, allowing their reorganization without taxation becoming a relevant element in this transformative process. As a result of this stimulus, Directives 90/434/EEC and 2009/133/EC were approved.

The incorporation of the European Union legislation into the Spanish domestic law as internal regulation occurred in 1991. Since then, numerous changes have been made to it, trying to gather up more faithfully European legislation, and also resolving some controversial elements that had appeared in the practical application of it.

However, there remain numerous elements of discussion that question the correct adaptation of Spanish regulations to European regulations and, above all, that cast a shadow over legal certainty regarding their application.

The lack of a clear concept of branch of activity, its lack of integration with similar concepts in the tax field, the absence of a clear commercial procedure for its execution, the double unrealized gain that is generated, the transmission of obligations - tax and non-tax - together with the branch of activity, as well as the application of the anti-abuse clause with the consequences that it entails are just some of the many conflicting and unresolved issues in this matter.

The academic literature and jurisprudence that has dealt with all or some of these aspects is numerous. However, there continue to be unclosed elements of discussion and even, in our opinion, there are some aspects in which the doctrine has not gone into sufficient depth.

The present thesis has not only tried to collect all the previous works on those issues that we understand to be unresolved, but also to propose for each of them the solution that we understand to be correct from the technical-legal point of view

L'entorn econòmic en què es desenvolupen les empreses ha canviat de forma dramàtica en les darreres dècades. Enfront d'un entorn estable i local, hem passat a un ecosistema global on els canvis tecnològics i organitzatius se succeeixen amb gran rapidesa i on el talent i la innovació s'han convertit en l'eix fonamental de la competitivitat.

Conscient d'aquesta situació, la Unió Europea va impulsar un entorn legislatiu que permetés a les empreses com a entitats jurídiques, adequar les seves estructures a les necessitats de cada moment permetent-ne la reestructuració sense que la fiscalitat esdevingués un element rellevant en aquest procés transformador. Fruit d'aquest impuls es van aprovar les Directives 90/434/CEE i el 2009/133/CE.

La transposició al Dret intern a Espanya assumint la regulació comunitària com a regulació interna es va produir el 1991. Des d'aleshores s'hi han produït nombrosos canvis tractant de recollir amb més fidelitat la legislació europea i resolent alguns elements conflictius que s'havien posat de manifest en l'aplicació pràctica de la mateixa.

Tot i això, subsisteixen nombrosos elements de discussió que qüestionen la correcta adequació de la normativa espanyola a l'europea i, sobretot, que enfosqueixen la seguretat jurídica respecte a la seva aplicació.

La manca d'un concepte clar de branca d'activitat, la manca d'integració amb conceptes semblants a l'àmbit tributari, l'absència d'un procediment mercantil clar per a la seva execució, la doble plusvàlua latent que es genera, la transmissió d'obligacions -tributàries i no tributàries- juntament amb la branca d’activitat, així com l’aplicació de la clàusula antiabús amb les conseqüències que comporta són només alguns dels molts temes conflictius i no resolts en aquesta matèria.

La literatura acadèmica i la jurisprudència que s'han ocupat de tots o alguns aspectes és nombrosa. No obstant això, continuen existint elements de discussió no tancats i, fins i tot, alguns aspectes en què la doctrina, al nostre parer, no ha aprofundit prou. Aquest treball no només ha intentat recollir tots els treballs previs sobre aquells temes que entenem no resolts, sinó també proposar per a cadascun d'ells la solució que entenem correcta des del punt de vista tecnicojurídic