The Complex Answer On Art as a Nonbinary Intelligence

Abstract

Aquesta tesi presenta al lector una sèrie de capítols —del 2010 al 2021— que introdueixen un exercici de com una pràctica de l’art i la realització d’exposicions ha estat influenciada pel pensament filosòfic. Una forma de pensament orientada a la producció d’un espai epistemològic on l’art no està il·lustrant idees sinó que representa el pensament i activa l’experiència com una força epistemològica que lentament erosiona i, finalment, esborra la divisió cultura-natura.

Tots els capítols estan basats en textos que ja s’han publicat abans i, tanmateix, per crear una dramatúrgia i subratllar la tesi, han estat reeditats i en part reescrits. Volen reforçar la idea que l’art és una intel·ligència que es veu influenciada per les idees i l’aparició de noves nocions però també el pensament a través de l’experiència. Una experiència estètica i epistemològica en igualtat de condicions.

“Quantum Arts: Art Beyond History, Art Beyond the Line”, gira al voltant de la noció de recerca artística com a mètode per trencar temps i ordres i introduir ximpleries, humor i potser.

“Curatorial Entanglements—How the Ideas Became Form”, inclou diversos textos que defineixen una pràctica de producció artística, realització d’exposicions i escriptura dedicada a presentar el pensament encarnat de la Part I. Les obres d’art i les exposicions poden ser més que la mera exposició a pràctiques individuals , tendències culturals o ordenaments taxonòmics del patrimoni contemporani? Sembla fonamental, en la recuperació de la rellevància de l’art contemporani i dels artistes contemporanis, introduir una reflexió sobre la realització d’exposicions com a espai d’una experiència filosòfica complexa a la qual la creació artística contribueix molt. Un canvi de paradigma necessita experiència per arribar a la llengua. L’art actua en l’experiència d’una intel·ligència que millora la comprensió de la natura que influirà en les formes polítiques futures, la ciència futura i la tecnologia futura.

“Thinking Metamorphoses: Overcoming the Cartesian Divide”, torna a les idees presentades a la part I amb arguments renovats. Per definir un llenguatge filosòfic capaç d’englobar una experiència de l’art que va molt més enllà de la definició històrica de l’estètica, cal la filosofia. Els textos aquí presentats defensen l’exercici de concebre l’art com la substància que possibilita un nou gir de la filosofia pràctica. Un que és primer especulatiu i després polític, que defineix una comuna entre l’art i l’humà, l’humà i la natura, i l’art i la natura; que possibilita la possibilitat d’estendre els drets de la ciutadania a la naturalesa sensible.

“Noves institucions a l’horitzó: com el White Cube es converteix en natura”, reflexiona sobre la necessitat d’inventar noves institucions. Un nou comportament humà exigeix una nova base. En la seva inutilitat, l’art —i, per extensió, les institucions artístiques— poden adoptar diverses funcions segons les condicions històriques. Una institució d’art no pot tenir una forma estable i fixa, no pot romandre cúbica o blanca, no pot ser un vaixell per sempre. Ha de transformar-se i adoptar formes que inspirin intel·ligència a les nostres futures formes organitzatives polítiques.

Esta tesis presenta al lector una serie de capítulos -de 2010 a 2021- que introducen un ejercicio sobre cómo una práctica del arte y la realización de exposiciones se ha visto influida por el pensamiento filosófico. Una forma de pensamiento orientada a la producción de un espacio epistemológico en el que el arte no ilustra ideas, sino que promulga el pensamiento y activa la experiencia como una fuerza epistemológica que erosiona lentamente y, finalmente, borra la división cultura-naturaleza.

Todos los capítulos se basan en textos publicados con anterioridad y, sin embargo, para crear una dramaturgia y acentuar la tesis, se han reeditado y reescrito parcialmente. Quieren reforzar la idea de que el arte es una inteligencia en la que influyen las ideas y la aparición de nuevas nociones, pero también el pensamiento a través de la experiencia. Una experiencia que es estética y epistemológica a partes iguales.

La PARTE I, “Artes cuánticas: arte más allá de la historia, arte más allá de la línea”, gira en torno a la noción de la investigación artística como método para romper los tiempos y los órdenes e introducir el sinsentido, el humor y los quizás.

PARTE II, “Enredos curatoriales-Cómo las ideas se convirtieron en forma”, engloba varios textos que definen una práctica de producción artística, realización de exposiciones y escritura dedicada a presentar el pensamiento plasmado de la Parte I. ¿Pueden las obras de arte y las exposiciones ser algo más que la mera exposición de prácticas individuales, tendencias culturales u ordenaciones taxonómicas del patrimonio contemporáneo? Parece fundamental, al reivindicar la relevancia del arte contemporáneo y de los artistas contemporáneos, introducir una reflexión sobre la realización de exposiciones como espacio para una experiencia filosófica compleja a la que contribuye en gran medida la creación artística. Un cambio de paradigma necesita la experiencia para llegar al lenguaje. El arte actúa en la experiencia de una inteligencia que potencia una comprensión de la naturaleza que influirá en las futuras formas políticas, en la futura ciencia y en la futura tecnología.

LA PARTE III, “Pensar las metamorfosis - Superar la división cartesiana”, retoma las ideas presentadas en la Parte I con argumentos renovados. Para definir un lenguaje filosófico capaz de abarcar una experiencia del arte que vaya mucho más allá de la definición histórica de lo estético, necesitamos la filosofía. Los textos aquí presentados defienden el ejercicio de concebir el arte como la sustancia que posibilita un nuevo giro de la filosofía práctica. Una que sea primero especulativa y luego política, que defina un carácter común entre el arte y lo humano, lo humano y la naturaleza, y el arte y la naturaleza; que permita la posibilidad de extender los derechos de ciudadanía a la naturaleza sensible.

La PARTE IV, “Nuevas instituciones en el horizonte: cómo el Cubo Blanco se convierte en Naturaleza”, reflexiona sobre la necesidad de inventar nuevas instituciones. Un nuevo comportamiento humano exige un nuevo fundamento. En su falta de propósito, el arte -y por extensión las instituciones artísticas- puede adoptar varias funciones dependiendo de las condiciones históricas. Una institución artística no puede tener una forma estable y fija, no puede permanecer cúbica o blanca, no puede ser un recipiente para siempre. Necesita transformarse y adoptar formas que insuflen inteligencia a nuestras futuras formas organizativas políticas.

This thesis presents the reader with a series of chapters—from 2010 to 2021—that introduce an exercise in how a practice of art and exhibition making has been influenced by philosophical thinking. One form of thinking oriented towards the production of an epistemological space where art is not illustrating ideas but enacting thinking and activating experience as an epistemological force that slowly erosions and, eventually, erases the culture-nature divide. All the chapters are based on texts that have been published before and yet—for the sake of creating a dramaturgy and stressing the thesis—they have been reedited and partly rewritten. They want to enforce the idea that art is an intelligence that is influenced by ideas and the emergence of new notions but also thinking through experience. An experience that is aesthetic and epistemological in equal terms.

“Quantum Arts—Art Beyond History, Art Beyond the Line,” revolves around the notion of artistic research as a method to break up times and orders and introduce nonsense, humor, and maybes.

“Curatorial Entanglements—How the Ideas Became Form,” encompasses several texts that define a practice of artistic production, exhibition-making and writing dedicated to present the embodied thinking of Part I. Can artworks and exhibitions be more than the mere exposure to individual practices, cultural trends, or taxonomic orderings of contemporary patrimony? It seems fundamental, in reclaiming the relevance of contemporary art and contemporary artists, to introduce a reflection about the making of exhibitions as a space for a complex philosophical experience to which art-making greatly contributes. A change of paradigm needs experience to reach language. Art acts in the experience of an intelligence that enhances a comprehension of nature that will influence future political forms, future science, and future technology. “Thinking Metamorphoses—Overcoming the Cartesian Divide,” returns to the ideas presented in Part I with renewed arguments. To define a philosophical language capable of encompassing an experience of art that goes far beyond the historical definition of the aesthetic, we need philosophy. The texts presented here argue for the exercise of conceiving art as the substance that enables a new turn of practical philosophy. One that is first speculative and then political, defining a commonality between art and the human, the human and nature, and art and nature; that enables the possibility of extending the rights of citizenship to sentient nature. “New Institutions at the Horizon—How the White Cube Turns into Nature,” reflects on the need to invent new institutions. A new human behavior demands a new foundation. In its purposelessness, art—and by extension art institutions—can adopt several functions depending on the historical conditions. An art institution cannot have a steady and fixed form, cannot remain cubical or white, cannot be a vessel forever. It needs to morph and adopt forms that breath intelligence into our future political organizational forms.