Trastornos respiratorios durante el sueño en niños menores de 3 años: aspectos diferenciales y evaluación de los sensores de flujo aéreo y de hipoventilación en su diagnóstico

Author

Jurado-Luque, María-José ORCID

Director

Sampol Rubio, Gabriel

Tutor

Ferrer Sancho, Jaume, 1958-

Date of defense

2023-05-25

Pages

153 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

Abstract

Introducció L' apnea obstructiva del son (AOS) presenta una elevada prevalença a l'edat pediàtrica i els principals factors de risc són la hipertròfia adenoamigdalar i l'obesitat. No obstant, l'AOS en nens menors de 3 anys ha estat poc estudiada. S'han apuntat característiques diferencials en aquest grup d'edat i els sensors de fluxe aeri i de pressió parcial de CO2 arterial (PaCO2), fonamentals durant la polisomnografia, no han estat avaluats adequadament. Objectius Avaluar les diferències clíniques i polisomnogràfiques de l'AOS en nens menors de 3 anys i en nens més grans de 3 anys remesos per sospita d'AOS, i avaluar en nens menors de 3 anys l'ús de la cànula nasal i del termistor per detectar events respiratoris i dels sensors no invasius de PaCO2, el CO2 end-tidal (PetCO2) i el CO2 transcutani (PtcCO2), en la detecció d'hipoventilació. Mètodes Estudi observacional prospectiu de 327 nens entre 1 mes i 12 anys remesos a la nostra Unitat de Son per sospita clínica d'AOS. Determinacions: avaluació clínica, radiografia lateral de coll i polisomnografia. Al grup de nens menors de 3 anys es van comparar els valors d'events respiratoris obstructius e hipoventilació obtinguts mitjançant els diferents sensors de fluxe aeri (n= 172) i de monitorització de PaCO2 (n= 103), així com el percentatge del temps total de son (TTS) amb senyal interpretable. Es va estudiar la concordança i la precisió diagnòstica. Resultats La freqüència d'AOS va ser 114 nens (59.4%) i 66 nens (45.5%), (p=0.001) en nens menors de 3 anys i en nens més grans de 3 anys, respectivament. Respecte als nens més grans de 3 anys, els nens menors de 3 anys van mostrar major presència de baix pes (p=0.003), hipertròfia adenoamigdalar (p=0.000) i comorbiditat respiratòria (p=0.000). A més, van presentar una major proporció d'AOS greu (p=0.002), una menor proporció d'hipoventilació (p=0.028) i més índex d'arousals (p=0.009). Als 172 nens menors de 3 anys en avaluar el senyal de fluxe aeri, el TTS amb senyal no interpretable va ser més perllongat amb la cànula nasal que amb el termistor (p<0.001), i es va associar amb la mala tolerància al sensor i la hipertròfia adenoamigdalar. En l'estimació de l'índex d'apnea-hipopnea obstructiu (IAHO), la cànula nasal va mostrar una menor concordança que el termistor amb l'ús conjunt dels dos sensors, una menor sensibilitat per detectar AOS i un menor valor predictiu negatiu. A un menor número de nens se'ls va diagnosticar d&#180;AOS greu amb la cànula nasal. En 103 nens en analitzar els senyals de PetCO2 i PtcCO2, el TTS amb senyal no interpretable va ser més perllongat per al PetCO2 que amb el PtcCO2 (p<0.001), i es va associar amb la hipertròfia adenoamigdalar greu, AOS greu i la menor eficiència de son. La hipoventilació durant el son es va observar en vuit nens (7.8%) amb PtcCO2 però en cap (0.0%) amb PetCO2 (p=0.008). Conclusions Entre els nens amb AOS menors de 12 anys, el subgrup d'edat menor de 3 anys presenta més freqüentment una AOS greu, més prevalença de baix pes, hipertròfia adenoamigdalar i comorbiditat respiratòria. Els casos d'hipoventilació van ser més freqüents entre els nens més grans de 3 anys. En els nens menors de tres anys, la capacitat de la cànula nasal per detectar events obstructius va ser inferior a la del termistor, així com la capacitat del PetCO2 per detectar la hipoventilació va ser inferior a la del PtcCO2. En ambdós casos degut a un major temps de registre amb senyal no interpretable. Els factors subjacents a aquesta limitació van ser la pitjor tolerància de la cànula nasal i del PetCO2 i la presència d'hipertròfia adenoamigdalar greu, AOS greu i menys eficiència del son.


Introducción La apnea obstructiva del sueño (AOS) presenta una elevada prevalencia en la edad pediátrica y sus principales factores de riesgo son la hipertrofia adenoamigdalar y la obesidad. Sin embargo, la AOS en niños menores de 3 años ha sido poco estudiada. Se han apuntado características diferenciales en este grupo de edad y los sensores de flujo y de presión parcial de CO2 arterial (PaCO2), fundamentales durante la polisomnografía, no han sido adecuadamente evaluados. Objetivos Evaluar las diferencias clínicas y polisomnográficas de la AOS en niños menores de 3 años y en niños mayores de 3 años remitidos por sospecha de AOS, y evaluar en niños menores de 3 años el uso de la cánula nasal y del termistor para la detección de eventos respiratorios y los sensores no invasivos de PaCO2, el CO2 end-tidal (PetCO2) y el CO2 transcutáneo (PtcCO2), en la detección de hipoventilación. Métodos Estudio observacional prospectivo de 327 niños entre 1 mes y 12 años remitidos a nuestra Unidad de Sueño por sospecha clínica de AOS. Determinaciones: evaluación clínica, radiografía lateral de cuello y polisomnografía. En el grupo de niños menores de 3 años se compararon los valores de eventos respiratorios obstructivos e hipoventilación obtenidos mediante los diferentes sensores de flujo (n=172) y de monitorización de PaCO2 (n=103), así como el porcentaje del tiempo total de sueño (TTS) con señal interpretable. Se estudió la concordancia y la precisión diagnóstica. Resultados La frecuencia de AOS fue 114 niños (59.4%) y 66 niños (45.5%), (p=0.001) en niños menores de 3 años y en niños mayores de 3 años, respectivamente. Respecto a los niños mayores de 3 años, los niños menores de 3 años mostraron mayor presencia de bajo peso (p=0.003), hipertrofia adenoamigdalar (p=0.000) y comorbilidad respiratoria (p=0.000). Además, presentaron mayor proporción de AOS grave (p=0.002), menor proporción de hipoventilación (p=0.028) y mayor índice de arousals (p=0.009). En los 172 niños menores de 3 años al evaluar la señal de flujo, el TTS con señal no interpretable fue más prolongado con la cánula nasal que con el termistor (p<0.001), y se asoció con la mala tolerancia al sensor y la hipertrofia adenoamigdalar. En la estimación del índice de apnea-hipopnea obstructivo (IAHO), la cánula nasal mostró menor concordancia que el termistor con el uso conjunto de los dos sensores, menor sensibilidad para detectar AOS y menor valor predictivo negativo. A menos niños se les diagnosticó AOS grave con la cánula nasal. En 103 niños al analizar las señales de PetCO2 y PtcCO2, el TTS con señal no interpretable fue más prolongado para el PetCO2 que con el PtcCO2 (p<0.001), y se asoció con la hipertrofia adenoamigdalar grave, AOS grave y la menor eficiencia de sueño. La hipoventilación durante el sueño se observó en ocho niños (7.8%) con PtcCO2 pero en ninguno (0.0%) con PetCO2 (p=0.008). Conclusiones Entre los niños con AOS menores de 12 años, el subgrupo de edad menor de 3 años presenta más frecuentemente una AOS grave, mayor prevalencia de bajo peso, hipertrofia adenoamigdalar y comorbilidad respiratoria. Los casos de hipoventilación fueron más frecuentes entre los niños mayores de 3 años. En los niños menores de 3 años, la capacidad de la cánula nasal para detectar eventos obstructivos fue inferior a la del termistor, así como la capacidad del PetCO2 para detectar la hipoventilación fue inferior a la del PtcCO2. En ambos casos debido a un mayor tiempo de registro con señal no interpretable. Los factores subyacentes a esta limitación fueron la peor tolerancia de la cánula nasal y del PetCO2 y la presencia de hipertrofia adenoamigdalar grave, AOS grave y menor eficiencia del sueño.


Introduction Obstructive sleep apnea (OSA) is highly prevalent in children and the major contributing factors are adenotonsillar hypertrophy and obesity. However, OSA in children under 3 years of age has not been well studied. Differential characteristics have been pointed out in this age group and the airflow and PaCO2 sensors, essential during polysomnography, have not been adequately evaluated. Objectives To evaluate the clinical and polysomnographic differences in OSA in children under 3 years of age and in children over 3 years of age referred for suspected OSA, and to evaluate in children under 3 years of age the use of nasal cannula and thermistor for detecting respiratory events and the non-invasive sensors of PaCO2, the end-tidal CO2 (PetCO2) and transcutaneous CO2 (PtcCO2), for detecting hypoventilation. Methods Prospective observational study of 327 children between 1 month and 12 years of age referred to our Sleep Unit for suspected OSA. Evaluation protocol: clinical evaluation, lateral neck X-ray, and polysomnography. In the group of children under 3 years of age, the values of obstructive respiratory events and hypoventilation obtained using the different airflow sensors (n=172) and PaCO2 monitoring (n=103) were compared, as well as the percentage of total sleep time (TST) with interpretable signal. Concordance and diagnostic accuracy were studied. Results The frequency of OSA was 114 children (59.4%) and 66 children (45.5%), (p=0.001) in children under 3 years of age and in children over 3 years of age, respectively. Regarding children over 3 years of age, children under 3 years of age showed a higher presence of underweight (p=0.003), adenotonsillar hypertrophy (p=0.000) and respiratory comorbidity (p=0.000). In addition, they presented a higher proportion of severe OSA (p=0.002), a lower proportion of hypoventilation (p=0.028) and a higher arousal index (p=0.009). In the 172 children under 3 years of age when evaluating the airflow signal, the TST with an uninterpretable signal was longer with the nasal cannula than with the thermistor (p<0.001), and was associated with poor sensor tolerance and adenotonsillar hypertrophy. In the estimation of the obstructive apnea-hypopnea index (OAHI), the nasal cannula showed lower agreement than the thermistor with the joint use of the two sensors, lower sensitivity for detecting OSA and a lower negative predictive value. Fewer children were diagnosed with severe OSA with the nasal cannula. In 103 children when analyzing PetCO2 and PtcCO2 signals, TTS with uninterpretable signal was longer with the PetCO2 than with the PtcCO2 (p<0.001), and was associated with severe adenotonsillar hypertrophy, severe OSA and lower efficiency of sleep. Hypoventilation during sleep was observed in eight children (7.8%) with PtcCO2 but none (0.0%) with PetCO2 (p=0.008). Conclusions Among children with OSA under 12 years of age, the subgroup under 3 years of age more frequently presents with severe OSA, a higher prevalence of underweight, adenotonsillar hypertrophy and respiratory comorbidity. Cases of hypoventilation were more frequent among children older than 3 years. In children under three years of age, the ability of the nasal cannula to detect obstructive events was lower than that of thermistor, and the ability of PetCO2 to detect hypoventilation was lower than that of PtcCO2. In both cases due to a longer recording time with a non-interpretable signal. The factors underlying this limitation were the poorer tolerance of the nasal cannula and PetCO2 and the presence of severe adenotonsillar hypertrophy, severe OSA, and lower sleep efficiency.

Keywords

Apnea obstructiva del son; Apnea obstructiva del sueño; Obstructive sleep apnea; Cànula nasal; Cánula nasal; Nasal cannula; CO2 end-tidal; End-tidal CO2

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

mjjl1de1.pdf

7.975Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)