One World, One Struggle? Protest Participation in the Age of Austerity

Author

Balković, Ana

Director

Anduiza Perea, Eva

Date of defense

2023-03-24

Pages

207 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals

Abstract

Aquesta tesi explora les condicions sota les quals l’aplicació de mesures d’austeritat va dur a un augment de la participació en manifestacions entre la població. Per fer-ho, comparem les mesures aplicades i els cicles d’agitació en quatre països agrupats en parells: Espanya i Portugal, i Croàcia i Sèrbia. L’objectiu principal d’aquest estudi és descobrir quines circumstàncies generen respostes conflictives a les polítiques d’austeritat –i quines les poden evitar– en els contextos particulars de cadascun dels quatre països. Addicionalment, la tesi investiga el rol que la crisi econòmica juga en com de propens pot ser un individu a manifestar-se políticament, en aquells contextos en què els nivells de mobilització s’han incrementat durant la crisi. L’estratègia empírica és seqüencial i combina diferents enfocaments metodològics. En la primera fase, combina el seguiment de processos i l’anàlisi de casos creuats per cartografiar l’estructura en què es produeixen els conflictes. En la segona fase, utilitza l’anàlisi de manifestacions per avaluar els components relacionals, processuals i dinàmics dels mecanismes interns dels esdeveniments de protesta en cada país. En la tercera fase, per explorar el comportament i els canvis d’actitud dels individus durant l’esclat de la recessió a Espanya, s’utilitza l’anàlisi de dades de panell. La tesi demostra que les polítiques de resposta a la crisi van ser les mateixes en diferents entorns nacionals. Malgrat la similitud en les maneres de solucionar la crisi, la naturalesa de les reaccions anti-austeritat depenia de l’obertura del sistema polític i que els moviments poguessin connectar els greuges específics del país amb les reivindicacions globalment articulades contra el sistema capitalista neoliberal que posa en perill els principis democràtics. L’anàlisi dels canvis en la propensió a la participació de la ciutadania a la mobilització dóna fe que la Recessió va ser una crisi amb diverses facetes. La motivació de la participació ciutadana en les protestes no només venia del deteriorament sobtat de la seva situació econòmica, sinó que el descontentament polític va tenir-hi un paper crucial. Si bé el descontentament i la insatisfacció amb les situacions econòmiques personals van servir com a mobilitzadors, el seu efecte es va reduir amb el temps. Tanmateix, la tesi mostra que l’exposició directa a les mesures d’austeritat va allargar les possibilitats de participació en les protestes.


Esta tesis explora las condiciones en las que la aplicación de medidas de austeridad llevó a un aumento de la participación en manifestaciones entre la población. Para ello, comparamos las medidas aplicadas y los ciclos de agitación en dos pares de países: España y Portugal, y Croacia y Serbia. El principal objetivo de este estudio es descubrir qué circunstancias generan –y evitan– respuestas conflictivas a las políticas de austeridad en los contextos de cada uno de los cuatro países. Adicionalmente, la tesis investiga el rol que la crisis económica juega en lo propenso que puede ser un individuo a manifestarse políticamente, en aquellos contextos en los que los niveles de movilización se han incrementado durante la crisis. La estrategia empírica es secuencial y combina distintos enfoques metodológicos. En la primera fase, combina el seguimiento de procesos y el análisis de casos cruzados para mapear la estructura en la que se producen los conflictos. En la segunda fase, utiliza el análisis de manifestaciones para evaluar los componentes relacionales, procesuales y dinámicos de los mecanismos internos de los eventos de protesta en cada país. En la tercera fase, para explorar el comportamiento y cambios de actitud de los individuos durante el estallido de la recesión en España, se utiliza el análisis de datos de panel. La tesis demuestra que las políticas de respuesta a la crisis fueron las mismas en distintos entornos nacionales. A pesar de la similitud en las formas de solucionar la crisis, la naturaleza de las reacciones antiausteridad dependía de la apertura del sistema político y que los movimientos pudieran conectar sus agravios concretos con las reivindicaciones articulades en todo el mundo contra el sistema capitalista neoliberal que pone en peligro los principios democráticos. El análisis de los cambios en la propensión a la participación de la ciudadanía en la movilización da fé de que la Recesión fue una crisis con diversas facetas. La motivación de la participación ciudadana en las protestas no sólo venía del repentino deterioro de su situación económica, sino que el descontento político tuvo un papel crucial. Aunque el descontento y la insatisfacción con las situaciones económicas personales sirvieron como movilizadores, su efecto se redujo con el tiempo. Sin embargo, la tesis muestra que la exposición directa a las medidas de austeridad alargó las posibilidades de participación en las protestas.


This dissertation explores under which conditions the implementation of austerity measures leads to the increase in protest participation by comparing the implemented austerity measures, and the subsequent cycles of contention in two pairs of countries: Spain and Portugal, and Croatia and Serbia. The main aim of the dissertation is to unravel the mechanisms that enable and disable the birth of contentious responses to austerity measures in particular national contexts. Additionally, the thesis investigates the effect of the economic shock on the individual propensity to participate in protests in those contexts where levels of mobilisation increased during the Great Recession. The empirical strategy is sequential and combines different methodological approaches. In the first phase, it combines process tracing and cross-case analysis to map the structure in which contentious actions happen. In the second phase, it uses protest events analysis to assess relational, processual, and dynamic components of internal mechanisms of protest events in a particular national setting. In the third phase, to explore the behaviour and attitudinal changes of individuals during the outbreak of the Great Recession in Spain, it employs panel data analysis. The thesis proves that the policy responses to the crisis were the same in different national settings. However, despite the similarities in remedies for the Great Recession, the nature of the anti-austerity cycles varied depending on two key factors. On the one hand, the openness of the political system. On the other hand, the movements are able to connect country-specific grievances to the globally articulated claims against the neoliberal capitalist system that endangers democratic principles. The analysis of changes in the propensity for protest participation among citizens attests to the claims that the Great Recession was a multifaceted crisis. The motivation for the citizen’s participation in the protests was coming not only from the sudden deterioration of their economic status. The political discontent played a crucial role in the citizen’s mobilisation. While political discontent and dissatisfaction with personal economic situations served as mobilisers, their effect subdued over time. However, the thesis shows that direct exposure to the austerity measures prolonged the chance for protest participation.

Keywords

Participació en manifestacions; Participación en protestas; Protest participation; Mesures d'austeritat; Medidas de austeridad; Austerity measures; Cicles de protesta; Cycles of contention

Subjects

32 - Politics

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

anba1de1.pdf

1.440Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/