inicios narrativos: teoría de la apertura novelesca y cinematográfica

Abstract

L’objectiu d’aquest treball és, d’una banda, una reflexió teòrica sobre els inicis narratius als relats novel·lesc i cinematogràfic, i, de l’altra, elaborar una proposta que contribueixi a analitzar-los. Per això s’aporten algunes eines i un conjunt de conceptes i categories analítiques amb el propòsit de facilitar la identificació, descripció i comprensió de determinades problemàtiques dels inicis narratius. A efectes d’il·lustrar l’exposició teòrica, es fa ús de diversos exemples provinents de diverses novel·les de l’escriptor mexicà Jorge Ibargüengoitia, així com de diferents novel·les i pel·lícules de diferents autors, gèneres, èpoques i llocs. Això sota la premissa que l’estudi dels inicis ofereix una riquesa analítica que permet enfrontar-se a diverses problemàtiques tant de l’inici narratiu mateix, com a lloc comunicativament estratègic i estructuralment privilegiat del text, com a qüestions més generals de les pràctiques textuals i dels seus respectius camps institucionals. En estudiar la novel·la i el cinema, es promou una òptica comparatista que permet destacar-ne algunes de les convergències i especificitats. Per tal de complir els propòsits traçats, es parteix d’una revisió teòrica dels postulats dels principals estudiosos sobre el tema; després s’estableixen algunes bases teoricometodològiques per a la definició i la delimitació de la unitat analítica; posteriorment es reflexiona sobre algunes formes i problemàtiques dels inicis i, finalment, es proposen un conjunt de categories analítiques per a la seva descripció i anàlisi comparada.

El objetivo de este trabajo es, por un lado, una reflexión teórica acerca de los inicios narrativos en los relatos novelesco y cinematográfico, y, por otro, elaborar una propuesta que contribuya a su análisis. Para ello, se aportan algunas herramientas y un conjunto de conceptos y categorías analíticas cuyo propósito es facilitar la identificación, descripción y comprensión de determinadas problemáticas de los inicios narrativos. A efecto de ilustrar la exposición teórica, se hace uso de diversos ejemplos provenientes de varias novelas del escritor mexicano Jorge Ibargüengoitia, así como de distintas novelas y películas de diferentes autores, géneros, épocas y lugares. Lo anterior bajo la premisa que el estudio de los inicios ofrece una riqueza analítica que permite enfrentarse a diversas problemáticas tanto del inicio narrativo mismo, en cuanto lugar comunicativamente estratégico y estructuralmente privilegiado del texto, como a cuestiones más generales de las prácticas textuales y de sus respectivos campos institucionales. Al estudiar la novela y el cine, se promueve una óptica comparatista que permite destacar algunas de sus convergencias y especificidades. En aras de cumplir con los propósitos trazados, se parte de una revisión teórica de los postulados de los principales estudiosos sobre el tema; luego se establecen algunas bases teórico-metodológicas para la definición y delimitación de la unidad analítica; posteriormente se reflexiona sobre algunas formas y problemáticas de los inicios y, finalmente, se proponen un conjunto de categorías analíticas para su descripción y análisis comparado.

The objective of this work is, on the one hand, to make a theoretical reflection on the narrative openings in novels and films, and, on the other, to elaborate a proposal that contributes to its analysis. To this end, some tools and a set of analytical concepts and categories are provided whose purpose is to facilitate the identification, description and understanding of certain problems of the narrative beginnings. In order to illustrate the theoretical exposition, we use several novels by the Mexican writer Jorge Ibargüengoitia, as well as novels and films by several authors, and from different genres, times and places. The foregoing is based on the premise that the study of the beginnings offers an analytical richness that allows one to deal with various problems of both the narrative beginning itself, as a communicatively strategic and structurally privileged place in the text, as well as more general questions of textual practices and their respective institutional fields. By studying the novel and the cinema, a comparative perspective is promoted that allows us to highlight some of their convergences and specificities. In order to fulfill the purposes outlined, we start from a theoretical review of the postulates of the main scholars working on the subject; then some theoretical-methodological bases are established for the definition and delimitation of the analytical unit; later, some forms and problems of the beginnings are reflected on and, finally, a set of analytical categories is proposed for their description and comparative analysis.