La música en el bisbat d'Urgell en 1767-1836 i el seu referent catedralici: els mestratges de Mauricio Espona, Jaime Balius i Bruno Pagueras

Abstract

L'estudi investiga l'activitat musical de La Seu d'Urgell en 1767-1836, a partir de l'activitat dels mestres de capella de la catedral (Mauricio Espona, Jaime Balius i Bruno Pagueras) i de les actuacions de la capella de música, dins i fora del recinte catedralici. La quantitat de treballs existents semblants, basats en l'estudi de l'activitat sonora en un context religiós, en un lloc i moment concrets, contrasta amb la manca d'informació disponible del cas urgellenc. A partir de la informació extractada de les actes capitulars, dels llevadors de l'obra, de les àpoques i dels memorials del període; el periple vital i artístic dels mestres de capella esmentats serveix de fil conductor per explicar l'esdevenir musical local del moment. Entre la informació que la investigació aporta, s'han qüestionat les assignacions que hom havia realitzat a l'obra de Manuel Espona, la qual podria ser de Mauricio Espona. Paral·lelament, s'ha conegut l'existència de dos Francisco Balius durant el període treballat. De manera que el Francisco Balius que la disciplina musicològica havia contemplat com al germà de Jaime Balius, podria haver estat el nebot del mestre de capella urgellenc. Fruit del treball d'arxiu i del contrast de les dades obtingudes s'han creat 104 perfils biogràfics dels músics de la capella, entre els que destaquen els dels organistes Francisco Andreu, Sebastián Boixet i Antonio Coderch. Mentre que de l'activitat de la capella de música, si la incorporació que es va fer de nous instruments a la mateixa mostra un cas semblant al de la resta de centres contemporanis; la presència als fons urgellencs de còpies d'obres d'autors dominants a Europa, procedents, sobretot, de l'àmbit hispànic, d'Itàlia i de la zona austríaca i germànica, mostra l'actualització dels músics urgellencs. Aquest fet planteja la possibilitat que algun d'aquests autors pogués haver-se escoltat durant les novenes de Sant Francesc de Sales i del Corpus Christi, o durant les vetllades musicals en la casa del prevere Joan Batlló, per la festivitat de Sant Joan. Dins l'entramat urbà s'ha documentat l'activitat de la capella de música en tot tipus d'esdeveniments pietosos, tant per aclamar la intercessió divina com per correspondre a les necessitats del binomi tron-altar. Així mateix, s'han trobat connexions entre la capella de música de la catedral d'Urgell i Barcelona, Terrassa, Montserrat, Manresa, Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa, València, Madrid, l'Escorial, Toulouse (França) i Soigniés (Bèlgica). Les quals mostren l'existència d'una xarxa d'abastiment d'instruments i de materials musicals a partir de diferents magatzems i tendes, tant especialitzades com no especialitzades en música. Dels fons musicals de la catedral d'Urgell s'han editat críticament setze composicions, les quals es posen a disposició de la investigació, per a la seva recuperació en concert. A més, s'han catalogat dos fons musicals pirinencs seguint les directrius del RISM (Répértoire International des Sources Musicales). En concret, del fons Capitular d'Urgell s'han incorporat a la base de dades de l'entitat 846 registres, entre fitxes col·lectives i individuals, de les quals se n'han publicat 238; mentre que dels fons musicals de la Biblioteca Nacional d'Andorra se n'han catalogat i publicat 118, procedents del Periódico de música de Maria Rosa d'Areny Jordana.