Grounding, Subjectification and Deixis: Modal Constructions in Catalan Sign Language and Their Interaction with Other Semantic Domains

Author

Jarque, Maria Josep

Director

Garachana Camarero, Mar

Fernández Viader, María del Pilar

Tutor

Soro-Camats, Emili

Date of defense

2019-01-22

Pages

918 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Abstract

[eng] This dissertation is framed in the overlap of two disciplines: educational linguistics and theoretical linguistics. We will focus on signed languages, the visual-gestural linguistic systems of the communities of Deaf people. The dissertation stems from the need to conduct research on Catalan Sign Language (LSC), an understudied language used by the deaf and deaf-and-blind signing community in Catalonia. Furthering this research will undoubtedly benefit education of deaf signer learners, since LSC constitutes a language of instruction guaranteeing accessibility and it is pivotal for the identity construction. The study investigates the linguistic expression of modality in Catalan Sign Language (LSC), a topic without previous research. It assumes a broad notion of modality including volitive values, and the traditionally labelled deontic/root and epistemic functions. Moreover, it deals with other semantic/functional domains, particularly, negation, evidentiality, and aspect in order to identify their interaction. The research adopts a cognitive-functional perspective on language (Barcelona, 2002; Bybee, 2010; Geeraerts, 2006; Janzen, 2012; Lakoff & Johnson, 1991; Shaffer, 2004; Talmy, 1988; Wilcox, 2004). The analysis is conducted according to the principles of Cognitive Grammar (Langacker, 1987, 2001, 2009, 2013 inter alia). It assumes, also, the principles of (Diachronic) Construction Grammar theory (Garachana, 2015; Hooper & Traugott, 1993, 2003; Traugott & Dasher, 2002; Traugott & Dasher, 2002; Traugott & Trousdale, 2013). As for the method, the study adopts a qualitative perspective. The source of the data is a small-scale corpus, which includes three semi-structured interviews to deaf signers, specifically designed for the study of modality, and a set of naturalistic texts of different typology from different media in the Catalan Sign Language community (mainly, news media on the internet, personal webs and story tales). The results show that the semantic domain of modality is expressed with constructions of different specificity (micro-, meso- and macro-constructions) with the insertion of substantive elements of different category (free markers, mental state predicates, adjective predicates, and discourse markers). The study takes into account conceptual semantics and syntactic distribution, both in information structure constructions and argumental syntactic constructions. As for negation, it focusses on the negation of modal resources and on modal negators. Regarding evidentiality, the study describes evidential constructions in LSC. We argue that modality and evidentiality constitute different categories in LSC. In addition, our research is concerned with two issues of the interface gesture-language. First, it evaluates the two-route hypothesis, according to which grams in signed languages develop from gesture via lexical elements and non-manual gestures become non-manual grammatical elements bypassing the lexical stage (Janzen & Shaffer, 2002; Wilcox, 2002, 2010). Subsequently, we posit a third developmental path, where manual gestural elements enter the language as discourse markers/gestures that acquire a grammatical function and are, therefore, a product of pragmaticalization. Concerning the grounding function, we argue that the full-fledged modals carry out a grounding function and constitute grounding predications, since they are highly grammaticalized, the conceptual import is related to the epistemic notion of reality and the ground is subjectively construed. The study concludes that modality constitutes a grammatical category in LSC. It contributes to on-going debates in three different areas enriching them with data and analysis of languages expressed in the gestural-visual modality: (i) the conceptualization and formal expression of modality, negation, evidentiality and aspect; (ii) the nature of a grammatical category; and (iii), controversial issues of language change studies, such as the lexicalization-grammaticalization and grammaticalization-pragmaticalization interface, the relation between grammaticalization, constructionalization and (inter)subjectification and the status of pragmaticalization.


[cat] L’estudi analitza l’expressió lingüística de la modalitat en la llengua de signes catalana. Assumeix una concepció àmplia que inclou els valors volitius, així com els tradicionalment denominats deòntics/radicals i les funcions epistèmiques. A més a més, comprèn l’anàlisi d’altres dominis semàntics/funcionals com són la negació, l’evidencialitat i l’aspecte, amb la finalitat d’observar la seva interacció amb la modalitat. La recerca se situa en una perspectiva cognitiva-funcional sobre el llenguatge i els principis de la Gramàtica de Construccions (Diacrònica). Adopta una perspectiva qualitativa. Els resultats indiquen que el domini semàntic de la modalitat s’expressa amb construccions de diversos nivells d’especificitat (micro-, meso- i macro-construccions) amb la inserció d’elements substantius de diferent categoria; i inclou la negació de recursos modals i negadors modals. Es descriuen construccions evidencials i s’argumenta que la modalitat i l'evidencialitat constitueixen categories diferenciades en l’LSC. A més, aborda dues qüestions relacionades amb la interfície gest-llengua. Avalua la hipòtesi de les dues vies, segons la qual els morfemes gramaticals lliures en les llengües de signes es desenvolupen a partir de gestos manuals que entren en la llengua com a elements lèxics, mentre que els gestos no manuals esdevenen elements gramaticals no manuals sense transitar una etapa lèxica. Es defensa una tercera via de desenvolupament, en la qual els elements gestuals manuals s’incorporen a la llengua com a marcadors discursius/gestos i, posteriorment, adquireixen una funció gramatical i, per tant, són producte de la pragmaticalització. A més, s’argumenta que determinats elements modals de l’LSC porten a terme la funció d’ancoratge, atès el seu un alt grau de gramaticalització, el seu import conceptual està relacionat amb la nocions epistèmiques vinculades a la identificació del context i aquest és interpretat de manera implícita. L'estudi conclou que la modalitat constitueix una categoria gramatical en l’LSC. Contribueix a la discussió lingüística des de la perspectiva de les llengües de signes sobre: (i) la conceptualització i l'expressió formal de la modalitat, la negació, l'evidència i l'aspecte; (ii) la naturalesa d'una categoria gramatical; i (iii) diverses qüestions controvertides vinculades al canvi lingüístic (interfície lexicalització-grammaticalització i gramaticalització-pragmaticalització, així com la relació entre gramaticalització, constructionalització, (inter)subjectivitat i pragmaticalització).

Keywords

Llengua de signes catalana; Lenguaje por signos catalán; Catalan Sign Language; Modalitat (Lingüística); Modalidad (Lingüística); Modality (Linguistics); Gramàtica cognitiva; Gramática cognitiva; Cognitive grammar; Gramaticalització; Gramaticalización; Grammaticalization; Gramàtica de construccions; Gramática de construcciones; Construction grammar

Subjects

159.9 - Psychology; 376 - Education, teaching, training of special groups of persons. Special schools

Knowledge Area

Ciències de l'Educació

Note

Programa de Doctorat en Psicologia de l’Educació

Documents

MJJ_PhD_THESIS.pdf

12.40Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)