La Seu Episcopal d’Ègara : el projecte d’un conjunt cristià al segle V

dc.contributor
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica
dc.contributor.author
González Pérez, Francisco Javier
dc.date.accessioned
2022-07-26T08:39:38Z
dc.date.available
2022-07-26T08:39:38Z
dc.date.issued
2022-07-19
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/674998
dc.description.abstract
The aim of this research about built heritage is to understand how were the buildings placed in the monumental ensemble of Saint Peter of Terrassa configured, from middle 5th century to second half of the 6th century. To do this, a search of bibliographic and documentary sources on the archaeological site has been carried out. A journey has been made through the architecture of the intermediate spaces between churches, to understand them beyond their own circulatory use. And placing ourselves decisively on the church of Sant Miquel, a possible correspondence has been established between the architecture and the painting of the apse, from the interpretation of the iconographic program, also of the church of Santa Maria, and with the help of biblical texts. The unit of measurement has been defined based on the measurement of the set and the drawing by means of the 3D modeling of the church of Sant Miquel. And it has been determined what was the first form of the church also of Sant Miquel and its structural performance. Thus, the painting of the apse of St. Michael is, perhaps, a reinterpretation of its architecture, that is, a "plan" made after the construction that represents the rule that was used to think of the church, and where they intervened: the Temple of Ezekiel's vision, the new coming of Jesus, with the representation of the throne of the earthly monarch, and the new heaven and the new earth of the Heavenly Jerusalem. The future line of research will have to insist on two aspects of the same idea: the first, for the understanding of different Christian paintings and mosaics as a tool to represent an architectural composition, following the works of Duval, among others, and doing the iconographic analysis from the different biblical texts; and the second, to find out how this representation corresponded to real architecture, an old but not dethroned idea rehearsed by Krautheimer eighty years ago.
dc.description.abstract
L’objectiu d’aquesta investigació sobre el patrimoni construït és comprendre amb què foren configurats els edificis que s’instal·laren en l’àmbit de l’actual conjunt de Sant Pere de Terrassa, des de mitjans del segle V fins a la segona meitat del segle VI. Per fer-ho s’ha realitzat una recerca bibliogràfica i de fonts documentals sobre els aixecaments arqueològics. S’ha fet un recorregut per l’arquitectura del espais intermedis entre esglésies, per entendre’ls més enllà del seu propi ús circulatori. I situant-nos decididament sobre l’església de Sant Miquel, s’ha establert una possible correspondència entre l’arquitectura i la pintura de l’absis, a partir de la interpretació del programa iconogràfic, també de l’església de Santa Maria, i amb l’ajuda dels texts bíblics. S’ha definit la unitat de mesura a partir de l’amidament del conjunt i el dibuix mitjançant el modelat en 3D de l’església de Sant Miquel. I s’ha determinat quina era la forma primera de l’església també de Sant Miquel i el seu funcionament estructural. Així, la pintura de l’absis de Sant Miquel és, potser, una reinterpretació de la seva arquitectura, és a dir, un “plànol” fet després de la construcció que representa la regla que es va fer servir per pensar l’església, i a on intervingueren: el Temple de la visió d’Ezequiel, la nova vinguda de Jesús, amb la representació del tron del monarca terrenal, i el nou cel i la nova terra de la Jerusalem Celestial. La línia de recerca futura haurà d’insistir en dos aspectes d’una mateixa idea: el primer, per l’enteniment de diferents pintures i mosaics cristians com a eina per representar una composició arquitectònica, seguint els treballs de Duval, entre d’altres, i fent l’anàlisi iconogràfic a partir dels diferents texts bíblics; i el segon, per trobar de quina manera es feia la correspondència d’aquesta representació amb l’arquitectura real, idea antiga però no destronada assajada per Krautheimer ja fa vuitanta anys
dc.format.extent
252 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat Politècnica de Catalunya
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Esglésies de Sant Pere de Terrassa
dc.subject
Profetes en l'art
dc.subject
Esglèsia de Sant Miquel de Terrassa
dc.subject
Art paleocristià -- Catalunya
dc.subject
Ezequiel
dc.subject
Trons
dc.subject
Colzada
dc.subject
Vuit
dc.subject.other
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura
dc.title
La Seu Episcopal d’Ègara : el projecte d’un conjunt cristià al segle V
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
72
dc.subject.udc
74
dc.contributor.director
Giménez Mateu, Lluís
dc.contributor.codirector
Sánchez Riera, Alberto
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Patrimoni arquitectònic, civil, urbanístic i rehabilitació de construccions existents


Documents

TFJGP1de1.pdf

70.25Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)