Validez de las pruebas de diagnóstico rápido y de Ensayo por Inmunoabsorción Ligado a Enzimas (ELISA) para detectar la infección crónica por Trypanosoma cruzi

Author

Suescún Carrero, Sandra Helena

Director

Armadans, Lluís

Tutor

Esteve Pardo, Ma. Guadalupe (Maria Guadalupe)

Date of defense

2022-02-02

Pages

119 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública

Abstract

L’objectiu del treball va ser determinar la validesa diagnòstica de les PDR i de l’assaig per immunoabsorció lligat a enzims (ELISA) en individus que presenten sospita de malaltia de Chagas (MC). Es va fer una cerca a les bases de dades PubMed, LILACS, WOS i SCOPUS. Es van incloure articles amb tipus d’estudi comparatius i no comparatius en idioma anglès, espanyol o portuguès. Es va emprar una anàlisi de subgrups i una metarregressió per a identificar les fonts d’heterogeneïtat. La qualitat dels estudis es va avaluar amb l’eina QUADAS-2, i el biaix de publicació amb el test d’asimetria de Deeks. Els resultats es van expressar gràficament amb forest-plots amb les estimacions de sensibilitat i especificitat i els intervals de confiança (IC) al 95%. Es van incloure 43 estudis, 27 van avaluar proves ELISA, 14 PDR i dos van avaluar els dos tipus de proves. La sensibilitat i l’especificitat combinades de les proves ELISA va ser 99% (IC 95% 98-99) i 98% (IC 95% 97-99) i de les PDR 95% (IC 95% 94-97) i 97% (IC 95% 96-98) respectivament. Per al test ELISA, les estimacions de la sensibilitat per subgrups van ser similars, el subgrup de baix risc de biaix va ser el que va presentar una menor especificitat i el de zona no endèmica el que va presentar la més elevada. Per a les PDR l’especificitat va ser més gran per al disseny clínic comparatiu que per al no comparatiu, i la sensibilitat va ser més gran per al subgrup de disseny no comparatiu que per al de disseny clínic comparatiu. Es va detectar biaix de publicació per a les proves ELISA (p <0,01), però no per a les PDR (p = 0,64). Les proves ELISA i PDR són tests diagnòstics amb una validesa elevada per al diagnòstic de la MC crònica, i presenten una excel·lent utilitat diagnòstica per a la detecció precoç d’infecció per T cruzi. L’objectiu del treball va ser avaluar la validesa diagnòstica de dues proves de diagnòstic ràpid (PDR) en pacients amb sospita de malaltia de Chagas crònica. Es presenta un estudi prospectiu, els criteris d’inclusió van ser edat major de 3 anys, haver signat el consentiment informat i com a criteri d’exclusió haver rebut prèviament tractament per a la infecció per T. cruzi. La població d’estudi van ser els participants que van assistir a les activitats de cribratge realitzades en zona rural i urbana en el departament de Boyacá, Colòmbia. A tots els participants se’ls van realitzar dues PDR: Chagas Detect Plus InBios CDP i Chagas Stat-Pak CSP, i com a estàndard de referència els tests ELISA Chagas III GrupoBios i Chagas ELISA IgG + IgM I Vircell. En cas de resultats discordants en les dues proves ELISA, es va realitzar una immunofluorescència indirecta. Es van incloure 305 persones (38 pacients amb leishmaniosi), 215 dels quals van ser negatius per a T. cruzi i 90 positius segons l’estàndard de referència. La sensibilitat de les PDR va ser 100% (IC 95% 95,9 - 100), l’especificitat de CDP 99,1% (IC 95% 96.6 - 99.8) i de CSP 100% (IC 95% 98.3 - 100). La concordança de CDP va ser del 99.5% i la de CSP 100%, amb un valor de Kappa (k = 99,1; CI 95% 92.6-99.8%) i (k = 100; CI 95% 94.3-100) respectivament. No van presentar reacció creuada amb les mostres de pacients positius per leishmaniosi. Els resultats del present estudi mostren els excel·lents resultats de les PDR ‘s en quant a validesa, seguretat i reproductibilitat. Els resultats obtinguts donen suport a la recomanació d’utilitzar aquestes proves en el context epidemiològic colombià en àrees endèmiques, en què no es tenen o són escasses les instal·lacions de laboratori per a realitzar el diagnòstic amb proves convencionals i ajudar a diagnosticar la malaltia i així millorar l’accés al tractament al més aviat possible.


El objetivo del trabajo fue determinar la validez diagnóstica de las PDR’s y del ensayo por inmunoabsorción ligado a enzimas (ELISA) entre individuos que presentan sospecha de enfermedad de Chagas. Se realizó una búsqueda en las bases de datos PubMed, LILACS, WOS y SCOPUS. Se incluyeron artículos con tipo de estudio comparativos y no comparativos en idioma inglés, español o portugués. Se empleó un análisis de subgrupos y una metarregresión para identificar las fuentes de heterogeneidad. La herramienta QUADAS-2 se utilizó para evaluar la calidad de los estudios y el test de asimetría de Deeks para evaluar el sesgo de publicación. Los resultados se expresaron gráficamente trazando las estimaciones de sensibilidad y especificidad e intervalos de confianza (IC) 95% con forest-plots. Se incluyeron 43 estudios, 27 evaluaron pruebas ELISA, 14 PDR y dos evaluaron los dos tipos de pruebas. La sensibilidad y la especificidad combinadas de las ELISA fue 99% (IC95% 98 – 99) y 98% (IC95% 97 – 99) y de las PDR`s 95% (IC95% 94 - 97) y 97% (IC95% 96 – 98) respectivamente. En el test ELISA, las estimaciones de la sensibilidad por subgrupos fueron similares, el subgrupo de bajo riesgo de sesgo fue el que presentó una menor especificidad y el de zona no endémica el que presentó reportó la mayor. En las PDR la especificidad fue mayor para el diseño comparativo que para el no comparativo, y la sensibilidad fue mayor para el subgrupo de diseño no comparativo que para el de diseño comparativo. Se detectó sesgo de publicación para las pruebas ELISA (p-valor<0.01), pero no para las PDR (p-valor=0.64). La prueba ELISA y PDR son tests diagnósticos con una validez elevada para el diagnóstico de la EC crónico, y presentan una excelente utilidad diagnóstica para la detección precoz de infección por T cruzi. El objetivo del trabajo fue evaluar la validez diagnóstica de dos pruebas de diagnóstico rápido (PDR’s) en pacientes con sospecha de enfermedad de Chagas crónica. Se presenta un estudio prospectivo, los criterios de inclusión fueron ser mayor de 3 años de edad, haber firmado el consentimiento informado y como criterio de exclusión haber recibido tratamiento previamente para la infección de T. cruzi. La población de estudio fueron los participantes que asistieron a las actividades de cribado realizadas en zona rural y urbana en el departamento de Boyacá, Colombia. A todos los participantes se les realizó dos PDR’s: Chagas Detect Plus InBios CDP y Chagas Stat-Pak CSP y como estándar de referencia los test ELISA Chagas III GrupoBios y Chagas ELISA IgG+IgM I Vircell. En caso de resultados discordantes en las dos pruebas de ELISA, se realizó indirect immunofluorescence. Se incluyeron 305 personas (38 pacientes con leishmaniasis), de los cuales 215 fueron negativos para T cruzi y 90 positivos según el estándar de referencia. La sensibilidad de las PDR’s fue 100% (CI 95% 95.9 – 100), la especificidad de CDP 99,1% (CI 95% 96.6 – 99.8) y de CSP 100% (CI 95% 98.3 – 100). La concordancia de CDP fue de 99.5% y la de CSP 100% con un valor de Kappa (k=99.1; CI 95% 92.6-99.8%) y (k=100; CI 95% 94.3-100) respectivamente. No presentaron reacción cruzada con las muestras de pacientes positivos para leishmaniasis. Los hallazgos del presente estudio muestran los excelentes resultados de las PDR’s en cuento a validez, seguridad y reproducibilidad. Los resultados obtenidos respaldan la recomendación de utilizar estas pruebas en el contexto epidemiológico colombiano en áreas endémicas, en las que no se tienen o son escasas las instalaciones de laboratorio para realizar el diagnóstico por pruebas convencionales y ayudar a diagnosticar la enfermedad y así mejorar el acceso.


The objective of the work was to determine the diagnostic validity of the PDR’s and the enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA) among individuals with suspected Chagas disease. A search was carried out in the PubMed, LILACS, WOS and SCOPUS databases. Comparative and non-comparative study type articles were included in English, Spanish or Portuguese. Subgroup analysis and meta-regression were used to identify sources of heterogeneity. The QUADAS-2 tool was used to assess the quality of the studies and the Deeks asymmetry test to assess publication bias. The results were expressed graphically by plotting the estimates of sensitivity and specificity and 95% confidence intervals (CI) with forest-plots. Forty-three studies were included, 27 evaluated ELISA tests, 14 PDRs and two evaluated both types of tests. The combined sensitivity and specificity of the ELISAs was 99% (95% CI 98-99) and 98% (95% CI 97-99) and of the PDR`s 95% (95% CI 94-97) and 97% (95% CI 96-98) respectively. In the ELISA test, the sensitivity estimates by subgroups were similar, the subgroup at low risk of bias was the one with the lowest specificity and the non-endemic area the one with the highest. In the PDRs, the specificity was higher for the comparative design than for the non-comparative design, and the sensitivity was higher for the non-comparative design subgroup than for the comparative design. Publication bias was detected for the ELISA tests (p-value <0.01), but not for the PDRs (p-value = 0.64). The ELISA and PDR tests are highly valid diagnostic tests for the diagnosis of chronic CD, and have excellent diagnostic utility for the early detection of T cruzi infection. The objective of the work was to evaluate the diagnostic validity of two rapid diagnostic tests (PDR’s) in patients with suspected chronic Chagas disease. A prospective study is presented; the inclusion criteria were being over 3 years of age, having signed the informed consent and as exclusion criteria having previously received treatment for T. cruzi infection. The study population was the participants who attended the screening activities carried out in rural and urban areas in the department of Boyacá, Colombia. Two PDRs were performed on all participants: Chagas Detect Plus InBios CDP and Chagas Stat-Pak CSP and as a reference standard the Chagas III GrupoBios ELISA and Chagas ELISA IgG + IgM I Vircell tests. In case of discordant results in the two ELISA tests, indirect immunofluorescence was performed. 305 people (38 patients with leishmaniasis) were included, of which 215 were negative for T cruzi and 90 positive according to the reference standard. The sensitivity of the PDR’s was 100% (CI 95% 95.9-100), the specificity of CDP 99.1% (CI 95% 96.6-99.8) and CSP 100% (CI 95% 98.3-100). The agreement of CDP was 99.5% and that of CSP 100% with a Kappa value (k = 99.1; CI 95% 92.6-99.8%) and (k = 100; CI 95% 94.3-100) respectively. They did not cross-react with the samples from patients positive for leishmaniasis. The findings of the present study show the excellent results of the PDR’s in terms of validity, safety and reproducibility. The results obtained support the recommendation to use these tests in the Colombian epidemiological context in endemic areas, where there are no or few laboratory facilities to perform the diagnosis by conventional tests and help diagnose the disease and thus improve access to treatment as soon as possible.

Keywords

Malaltia de Chagas; Enfermedad de Chagas; Chagas disease; Metanàlisi; Metaanálisis; Meta-Analysis; ensibilitat i especificitat; Sensibilidad y especificidad; Sensitivy and specificity

Subjects

616.9 - Communicable diseases. Infectious and contagious diseases, fevers

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

shsc1de1.pdf

2.178Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)