Universitat Autònoma de Barcelona
Font, Carme, 1972-
2021-10-22
320 p.
Anna Seward (1742-1809) va ser una intel·lectual, poeta i crítica literària anglesa. Celebrada com “la musa immortal de Gran Bretanya” (1811:147), Seward va tenir una posició central dins de la vida cultural del seu Lichfield natiu així com dins de la xarxa nacional d’intel·lectuals, artistes i gent de ciència de la segona meitat del segle XVIII. Aquesta tesi examina el sentiment d’autoritat autorial de l’escriptora en la intersecció entre gènere, edat i solteria, i interroga com aquests marcadors d’identitat informen l’autopresentació de l’autora alhora que afecten la seva recepció al final de la seva carrera, en la seva edat avançada. La crítica s’ha centrat en la seva poesia i la seva relació amb els literats del seu cercle, mentres que ha desatès les seves contribucions intel·lectuals en altres gèneres. Aquesta tesi aborda la bretxa, centrant-se en aquestes contribucions i en el rol de Seward com a figura central en el paisatge literari canviant de finals del segle XVIII, estudiant un corpus que comprèn una selecció els seus escrits tardans d’una varietat de gèneres literaris incloent material erròniament atribuït, mai abans publicat, o poc estudiat. L’anàlisi i la contextualització d’aquest corpus posa en relleu l’autoafirmació pública de l’autora com a escriptora i crítica literària en els debats clau contemporanis, la seva capacitat per a mantenir el control sobre la seva imatge pública enfront d’un mercat literari hostil cap a les escriptores d’edat avançada, i la seva vigència en l’últim segment de la seva carrera, situant-la com a una figura influent per a la generació Romàntica. Utilitzant un marc crític que combina estudis literaris, estudis de gènere i estudis de l’edat i de la vellesa, aquesta anàlisi ressalta la relació entre l’autopresentació de Seward i l’experiència conferida tant per la seva edat avançada com per la seva participació de tota la vida en el mercat literari. A més, la tesi contribueix a l’estudi del Romanticisme suggerint un marc teòric a través del qual abordar la construcció, evolució i representació de la identitat des de la vellesa, així com la seva recepció i impacte en la reputació de les dones madures i ancianes i la seva vida literària pòstuma i suggereix que investigar els mecanismes crítics de prejudici i exclusió cultural dels estudis literaris complementa la nostra comprensió de la desaparició crítica d’aquestes autores.
Anna Seward (1742-1809) fue una intelectual, poeta y crítica literaria inglesa. Celebrada como “la musa inmortal de Gran Bretaña” (1811:147), Seward tuvo una posición central dentro de la vida cultural de su Lichfield natal asi como en la red nacional de intelectuales, artistas y gentes de ciencia en la segunda mitad del siglo XVIII. Esta tesis examina el sentimiento de autoridad autorial de la escritora en la intersección entre género, edad y soltería, e interroga cómo estos marcadores de identidad informan la autopresentación de la autora a la vez que afectan su recepción en su vejez. La crítica se ha centrado en su poesía y su relación con los literatos de su círculo, desatendiendo sus contribuciones intelectuales en otros géneros. Esta tesis aborda esta brecha centrándose en sus contribuciones y su rol como figura central en el paisaje literario cambiante de finales del siglo XVIII, estudiando un corpus que comprende una selección de sus escritos tardíos de una variedad de géneros literarios que incluye material erróneamente atribuído, nunca antes publicado, o poco estudiado. El análisis y la contextualización de este corpus pone de relevancia la autoafirmación pública de la autora como escritora y crítica literaria en los debates clave contemporáneos, su capacidad para mantener el control sobre su imagen pública frente a un mercado literario hostil hacia las escritoras de edad avanzada y su vigencia en el último segmento de su carrera, situándola como una figura influyente para la generación Romántica. Utilizando un marco crítico que combina estudios literarios, estudios de género y estudios de la edad y de la vejez, este análisis resalta la relación entre la autopresentación de Seward y la experiencia conferida tanto por su edad avanzada como por su participación de toda la vida en la arena literaria. Además, la tesis contribuye al estudio del Romanticismo sugiriendo un marco teórico a través del cual abordar la construcción, evolución y representación de la identidad desde la vejez, así como su recepción e impacto en la reputación de las mujeres maduras y ancianas y su vida literaria póstuma y sugiere que investigar los mecanismos críticos de prejuicio y exclusión cultural de los estudios literarios complementa nuestra comprensión de la desaparición crítica de estas autoras.
Anna Seward (1742-1809) was an English intellectual, poet, and literary critic. Once celebrated as “th’immortal muse of Britain” (1811:147), she held a central position both within her native Lichfield’s thriving cultural life and amongst a nationwide network of intellectuals, artists, and scientists in the second half of the eighteenth century. This thesis examines Seward’s sense of authorial self at the intersection between gender, age, and singlehood, and investigates how these identity markers both informed the author’s self-presentation and affected her critical reception in old age. Seward’s intellectual contributions have been overlooked in favour of her poetical works and of her relationships with the male literarians in her circle. This thesis addresses this critical gap by approaching Seward’s contributions and role as a central figure in the changing literary landscape at the turn of the century, and focuses on a corpus comprising a trans-genre selection of her later-career works that includes misattributed, unpublished, and understudied material. The close-reading analysis and contextualisation of this corpus showcases the author’s public self-assertion as a writer and literary critic in contemporary key debates; her ability to retain control over her public image against a literary market that was hostile against elderly women writers; and her enduring impact in the last segment of her career, situating her as an influential figure for the Romantic generation. Using a critical framework that combines literary studies, gender studies, and (old) age studies, this analysis seeks to bring to the fore the relationship between Seward’s self-presentation and the experience conferred both by her advanced age and her life-long involvement in the literary arena. In addition, this thesis contributes to the study of Romanticism suggesting a critical lens through which addressing the construction, evolution, and representation of identity from old age; as well as its reception and impact in mature and elderly women’s reputations and their literary afterlife. Tackling these critical mechanisms of bias and cultural exclusion from literary studies enhances our understanding of these authors’ critical disappearance.
Literatura; Literature; Segle XVIII; Siglo XVIII; Eighteenth century; Estudis de l'edat; Estudios de la edad; Age studies
00 - Prolegomena. Fundamentals of knowledge and culture. Propaedeutics
Ciències Humanes
