El PSUC y la Universidad. Organización, movimientos y movilización universitaria durante el franquismo (1956-1977)

Abstract

Aquest treball estudia la relació entre el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) y els moviments i la mobilització universitària durant el franquisme, concretament, centrant-nos en la segona meitat de la dictadura, el període 1956-1977. Tenen especial rellevància en el nostre enfocament a aquesta relació la pràctica dels militants de base del PSUC a la Universitat, una perspectiva, per tant, «des de baix». Mitjançant els militants del PSUC ens aproximem a la configuració i desenvolupament de la Universitat i dels universitaris com a agents d'oposició a la dictadura franquista. El que els comunistes duran a terme des de la dècada dels cinquanta a partir d'una política d'oposició que situa en la centralitat la mobilització social i els moviments socials, una pràctica, per tant, de "guerra de posicions", en la que serà fonamental per el treball en la societat civil. Serà, també, per tant, una pràctica d'hegemonia que portarà al PSUC a ser, en primer lloc, el partit dels moviments socials i, a partir d'aquests, a convertir-se en el partit de l'antifranquisme. En el principal intel·lectual col·lectiu de l'oposició al règim franquista.

Ens aproximem a aquesta pràctica des dels militants del PSUC a la Universitat, el que va ser un dels primers espais socials d'oposició a la dictadura en el que els comunistes tindran no tan sols una presència destacada, sinó, fins i tot, en anys determinants, protagonista i dirigent. Serà així tant per allò que fa referència a la configuració del moviment universitari com per a la consecució d'alguns dels seus principals èxits, entre els quals destaca la creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). Serà també important per explicar la mobilització social dels darrers anys de la dictadura.

Ens aproximem, al mateix temps, a partir dels militants del PSUC a la Universitat en part als canvis socials que es produeixen tant a les universitats com en el moviment comunista en les dècades que van de 1956 a 1977.

En este trabajo se estudia la relación entre el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) y los movimientos y movilización universitaria durante el franquismo, concretamente, centrándonos en la segunda mitad de la dictadura, el período 1956-1977. Tienen especial relevancia en nuestro enfoque de esta relación la práctica de los militantes de base del PSUC en la Universidad, un enfoque, por lo tanto, «desde abajo». A través de los militantes del PSUC nos aproximamos a la configuración y desarrollo de la Universidad y de los universitarios como agentes de oposición a la dictadura franquista. Lo que los comunistas desarrollarán desde medianos de la década de los años cincuenta a partir de una práctica política de oposición que sitúa en la centralidad la movilización social y de los movimientos sociales, una práctica, por lo tanto, de «guerra de posiciones», en la que será fundamental el trabajo en la sociedad civil. Será, también, por lo tanto, una práctica de hegemonía que llevará al PSUC a ser, en primer lugar, el partido de los movimientos sociales y, a partir de estos, a convertirse en el partido del antifranquismo. En el principal intelectual colectivo de la oposición al régimen franquista.

Nos acercamos a esta práctica desde los militantes del PSUC en la Universidad, el que fue uno de los primeros espacios sociales de oposición a la dictadura en el que los comunistas tendrían no solo una presencia destacada, sino, incluso, en años determinantes protagonista y dirigente. Fue así tanto por lo que se refiere a la configuración del movimiento universitario como para la consecución de algunos de sus principales éxitos, entre los que destaca la creación del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). Será también importante para explicar la movilización social de los años finales de la dictadura.

Nos aproximamos, al mismo tiempo, a partir de los militantes del PSUC en la Universidad, en parte a los cambios sociales que se producen tanto en las universidades como en el movimiento comunista en las décadas que van de 1956 a 1977.

This thesis studies the relationship between the Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) and the university social movements and mobilization during Franco's regime, focusing specifically on the second half of the dictatorship, i.e. the period 1956-1977. Of particular relevance in our perspective on this relationship is the practice of the PSUC's grassroots activist at the university-. A point of view, therefore, "from below". Through the militants of the PSUC we approach the configuration and development of the university and the university students as "agency" of opposition to Franco's dictatorship. This phenomenon developed from the mid-1950s onwards on the basis of a political practice of opposition that placed social mobilization and social movements at the center. That is to say practice of "war of position", in which the PSUC identified work inside civil society as a determining element. It was, therefore, a practice of hegemony that would lead the PSUC to be, ad first, the party of the social movements and, later on, to become the party of anti-Francoism. The PSUC would in did became the main collective intellectual of the opposition to Franco's regime.

We analyzed this practice by the members of the PSUC at the University, which was one of the first social spaces of opposition to the dictatorship in which the communists would not only had a prominent presence, but even, in decisive years, leading and directing role. This role was manifested both in terms of the configuration of the university movement and in the achievement of some of its main successes, including the creation of the Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). At the same time, based on case of the members of the PSUC at the University of Barcelona, we also take a look at the social changes that took place both in the universities and in the communist movement in the decades between 1956 and 1977.