Arthroscopic treatment of ankle instability: anatomy, risks and complications

Author

Guelfi, Matteo

Director

Mirapeix Lucas, Rosa Maria

Dalmau-Pastor, Miki

Date of defense

2021-07-23

Pages

97 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques

Abstract

Introducció Durant els últims anys, l’ús de l’artroscòpia en el tractament de la inestabilitat del turmell ha evolucionat molt ràpidament, al mateix temps que ho han fet les tècniques artroscòpiques d’estabilització. Aquestes, tenen com a àrea de treball, la regió anterolateral del turmell, on es troben estructures anatòmiques que es poden lesionar durant la creació de portals i el pas de les sutures. Per això, és imprescindible un coneixement profund de l’anatomia de superfície i artroscòpica, per a reduir la taxa de complicacions i obtenir bons resultats clínics. Justificació científica Les tècniques d’estabilització artroscòpica del turmell són molt diferents entre elles. Totes tenen les seves pròpies indicacions, avantatges i dificultats, sense una superioritat clara d’una sobre les altres. En aquesta tesi, s’analitza la seguretat i reproductibilitat de la reparació dels lligaments del turmell i es comparen les dues tècniques més populars: la “all-inside repair”(AIR) i la “arthroscopic Broström” (AB) per a determinar quina d’elles és més segura i proporciona millors resultats clínics. Hipòtesis i objectius Hipòtesis: Les tècniques d’estabilització artroscòpica del turmell proporcionen excel·lents resultats clínics. Entre aquestes tècniques, la “all-inside repair” dels lligaments laterals és una tècnica segura i reproduïble per al tractament de la inestabilitat crònica del turmell, amb un risc mínim per a les estructures anatòmiques circumdants. Comparant les tècniques AIR i la AB, la primera és un procediment completament artroscòpic i evita el pas percutani de la sutura. Per aquesta raó, podria ser més segura, proporcionar millors resultats clínics i menys complicacions. Objectius: 1. Avaluar el risc de dany i d’atrapament d’estructures neurològiques durant la reparació artroscòpica del lligament colateral lateral del turmell. 2. Investigar la reproductibilitat de la reparació dels lligaments laterals entre els cirurgians amb diferents nivells d’experiència en la tècnica. 3. Comparar els resultats clínics i les complicacions de les dues tècniques més populars per al tractament artroscòpic de la inestabilitat del turmell: la AIR i la AB. Disseny de l’estudi Aquest compendi de publicacions està basat principalment en 4 articles i 2 capítols de llibre. Tots els articles han estat publicats en revistes indexades i que utilitzen el sistema de revisió por parells. Resultats El resultat més important d’aquesta tesi és que la tècnica AIR és una tècnica segura i reproduïble i, en comparació amb altres tècniques estabilitzadores com la AB tenen menys risc potencial de complicacions. En el primer estudi publicat, no es van informar casos d’atrapament de la sutura de cap estructura anatòmica circumdant durant la reparació artroscòpica del lligament colateral lateral. La segona publicació d’aquesta tesi va mostrar una taxa de complicacions significativament major per a la AB en comparació amb la AIR (40% en vs 5,3%; p <0,05). A més a més, la tècnica AB va mostrar un dèficit de flexió plantar del turmell, major a 10 ° present en el 20% dels pacients (4 casos). Aquesta alta taxa de limitació del ROM no es va observar en el grup tractat amb la tècnica AIR, amb només 1 cas (5%) informat. Conclusions 1. La tècnica AIR de reparació del lligament colateral lateral del turmell és una tècnica segura amb un risc mínim de dany a les estructures neurològiques circumdants. 2. La tècnica AIR de reparació del lligament colateral lateral és una tècnica reproduïble independentment del nivell d’experiència que tingui el cirurgià. 3. Tant la tècnica AB com la reparació integral són opcions quirúrgiques adequades per a tractar la inestabilitat crònica del turmell i proporcionen excel·lents resultats clínics. No obstant, la tècnica AB té una major taxa de complicacions, sobre tot neuritis del nervi peroneal superficial i restriccions en els graus de moviment.


Introducción Durante los últimos años, el uso de la artroscopia en el tratamiento de la inestabilidad del tobillo ha evolucionado muy rápidamente, a la par que las técnicas artroscópicas de estabilización. Éstas, tienen como área de trabajo, la región anterolateral del tobillo, donde existen varias estructuras anatómicas que se pueden lesionar durante la creación de los portales y el paso de las suturas. Por eso, es imprescindible un conocimiento profundo de la anatomía de superficie y de la artroscópica, para reducir la tasa de complicaciones y obtener buenos resultados clínicos. Justificación científica Las técnicas de estabilización artroscópica del tobillo son muy diferentes entre ellas. Todas tienen sus propias indicaciones, ventajas y dificultades y sin una superioridad clara de una técnica sobre la otra. En esta tesis, se analiza la seguridad y reproducibilidad de la reparación de los ligamentos del tobillo y se comparan las dos técnicas más populares: la “all-inside repair” (AIR) y la “arthroscopic Broström” (AB), para determinar cuál de ellas es más segura y proporciona mejores resultados clínicos. Hipótesis y objetivos Hipótesis: Las técnicas de estabilización artroscópica del tobillo proporcionan excelentes resultados clínicos. Dentro de estas técnicas, AIR de los ligamentos laterales es una técnica segura y reproducible para el tratamiento de la inestabilidad crónica del tobillo, con un riesgo mínimo para las estructuras anatómicas circundantes. Comparando las técnicas AIR y la AB, la primera es un procedimiento completamente artroscópico y evita el paso percutáneo de la sutura. Por esta razón, podría ser más segura, proporcionar mejores resultados clínicos y menos complicaciones. Objetivos: 1. Evaluar el riesgo de daño y atrapamiento de estructuras neurológicas durante la reparación artroscópica del ligamento colateral lateral. 2. Investigar la reproducibilidad de la reparación de los ligamentos laterales entre cirujanos con diferentes niveles de experiencia en la técnica. 3. Comparar los resultados clínicos y las complicaciones de las dos técnicas más populares para el tratamiento artroscópico de la inestabilidad del tobillo: la AIR y la AB. Diseño del estudio Este compendio de publicaciones se compone principalmente de 4 artículos y 2 capítulos de libro. Todos los artículos han sido publicados en revistas indexadas y que utilizan el sistema de revisión por pares. Resultados El resultado más importante de esta tesis es que la técnica AIR es una técnica segura y reproducible y, en comparación con otras técnicas estabilizadoras como la AB tiene menos riesgo potencial de complicaciones. En el primer estudio publicado, no se informaron casos de atrapamiento de la sutura de ninguna estructura anatómica circundante durante la reparación artroscópica del ligamento colateral lateral. La segunda publicación de esta tesis mostró una tasa de complicaciones significativamente mayor para la AB en comparación AIR (40% frente a 5,3%; p <0,05). Además, la técnica AB mostró un déficit de flexión plantar del tobillo mayor de 10 ° presente en el 20% de los pacientes (4 casos). Esta alta tasa de limitación del ROM no se observó en el grupo tratado con la técnica AIR , con solo 1 caso (5%) informado. Conclusiones 1. La técnica AIR de reparación del ligamento colateral lateral es una técnica segura con un riesgo mínimo de daño a las estructuras neurológicas circundantes. 2. La técnica AIR de reparación del ligamento colateral lateral es una técnica reproducible independientemente del nivel de experiencia que tenga el cirujano. 3. Tanto la técnica AB como la reparación integral son opciones quirúrgicas adecuadas para tratar la inestabilidad crónica del tobillo y proporcionan excelentes resultados clínicos. Sin embargo, la AB tiene una mayor tasa de complicaciones, sobre todo neuritis del nervio peroneo superficial y restricciones en los grados de movimiento.


Introduction During the last few years, the role of arthroscopy in treating ankle instability has rapidly evolved alongside arthroscopic stabilizing techniques. These techniques have, as a working area, the anterolateral aspect of the ankle. In this area, there are several anatomical structures which may be at risk during the creation of the portals and the passage of the sutures. Due to this, to perform any of these techniques a thorough knowledge of both superficial and arthroscopic anatomy is mandatory to reduce the rate of complications and obtain successful outcomes. Scientific Rationale Arthroscopic stabilizing techniques of the ankle are very different from each other. All of them have their own indications, advantages and pitfalls and with no clear superiority of one technique over the other. With this Thesis safety and reproducibility of all-inside ligament repair is analyzed and the two most popular techniques, the all-inside repair and the arthroscopic Broström are compared determining which one is safer and provides better clinical results. Hypothesis and Objectives Hypothesis: Ankle arthroscopic stabilizing techniques provide excellent clinical outcomes. Within these techniques, the all-inside ligament repair is a safe and reproducible technique for the treatment of chronic ankle instability, with minimal risk for surrounding anatomical structures. Comparing the two most popular techniques, the all-inside repair and the arthroscopic Broström, the all-inside is a fully arthroscopic procedure and avoids percutaneous passage of the suture. For this reason, it may be safer, providing better clinical outcomes and less complications. Objectives: 1. To evaluate the risk of damage and entrapment of neurological structures during the arthroscopic all-inside lateral collateral ligament repair. 2. To investigate the reproducibility of the all-inside lateral ligament repair among surgeons with varying levels of expertise in the technique. 3. To compare clinical outcomes and complications of the two most popular techniques for arthroscopic treatment of ankle instability: the all-inside repair and the arthroscopic Broström. Study design This compendium of publications is mainly composed of 4 articles and 2 book chapters. All the articles have been published in peer-reviewed and indexed journals. Results The most important result of this thesis is that the arthroscopic all-inside lateral collateral ligament repair is a safe and reproducible technique and, compared to other stabilizing techniques such as arthroscopic Broström, has less potential risk of complications. In the first published study of this thesis, no cases of suture entrapment of any anatomical surrounding structures were reported during the arthroscopic all-inside lateral collateral ligament repair. The second publication of this thesis showed a significantly higher complication rate for the arthroscopic Broström compared to the all-inside repair (40% vs 5.3%; p<0.05). In addition, the arthroscopic Broström technique reported an ankle plantarflexion deficit greater than 10° present in 20% of patients (4 cases). This high rate of ROM limitation was not observed in the all-inside repair group, with only 1 case (5%) reported. Conclusions 1. The arthroscopic all-inside lateral collateral ligament repair is a safe technique with minimal risk of damage to surrounding neurological structures. 2. The arthroscopic all-inside lateral collateral ligament repair is a reproducible technique regardless of the surgeon’s level of experience. 3. Both the arthroscopic Broström and the all-inside repair are suitable surgical options to treat chronic ankle instability providing excellent clinical outcomes. However, the arthroscopic Broström has a higher rate of complications, particularly involving neuritis of the superficial peroneal nerve and restrictions in range of motion.

Keywords

Turmell; Tobillo; Ankle; Lligaments; Ligamentos; Ligaments

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

magu1de1.pdf

270.5Kb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)