Efectos sobre la salud de la ingesta de fibra y su adecuación a las recomendaciones en niños europeos

Abstract

ngesta de fibra dietètica s'ha relacionat amb la salut digestiva i cardiovascular en adults, però hi ha poques evidències d'aquesta relació durant la infància. A més, les recomanacions d'ingesta de fibra en pediatria es basen en una extrapolació de les indicades per als adults, desconeixent-se si són adequades per a la salut en la infància. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral va ser analitzar l’associació entre la ingesta de fibra dietètica i la seva adequació a les recomanacions durant la infància amb els marcadors de salut cardiometabòlics. Es va realitzar una anàlisi longitudinal observacional secundària a l'Assaig EU Childhood Obesity Project. Es va descriure la ingesta de fibra i les fonts (recollida a intervals regulars mitjançant diaris de 3 dies) des del naixement fins als 8 anys en participants d'Alemanya, Bèlgica, Polònia, Itàlia i Espanya. Els nens es van classificar segons el compliment de les recomanacions d'ingesta de fibra. Es va calcular el percentatge d'adequació a les recomanacions a totes les edats. Als 8 anys es va avaluar la seva antropometria, pressió arterial sistòlica (PAS) i les anàlisis bioquímiques en sang (lipoproteïnes, triglicèrids i homeòstasi per a resistència a la insulina (HOMA-IR)). La puntuació z interna d’aquests paràmetres es va sumar com a indicador de risc cardiometabòlic. Baixos consums de fibra de forma mantinguda al llarg de la infància es van relacionar amb menor tolerància a la glucosa, xifres superiors de PAS i una puntuació de risc cardiometabòlic més alta als 8 anys. Diferents fonts de fibra (fruites i verdures o llegums) es van associar amb diferents paràmetres del risc cardiometabòlic. Un percentatge elevat de la població infantil tenia ingestes de fibra inferiors a les recomanades de l'EFSA, encara que el fet de no complir-les no es va associar amb la salut cardiometabòlica en aquestes edats. No es va trobar un punt de tall específic d'ingesta de fibra associat a efectes beneficiosos sobre la salut als 8 anys que es pogués marcar com a nova recomanació. Tot i això, el fet que una ingesta mantinguda al voltant de 6.7 gr/1000 kcal al dia s'associés amb pitjors marcadors cardiometabòlics, podria suggerir que una ingesta superior a aquesta seria suficient per prevenir aquest tipus d'alteracions cardiometabòliques en edats primerenques.

La ingesta de fibra dietética se ha relacionado con la salud digestiva y cardiovascular en adultos, pero existen escasas evidencias de esta relación durante la infancia. Además, las recomendaciones de ingesta de fibra en pediatría se basan en una extrapolación de las indicadas para los adultos, desconociéndose si son adecuadas para la salud en la infancia. El objetivo de esta tesis doctoral fue analizar la asociación entre la ingesta de fibra dietética y su adecuación a las recomendaciones durante la infancia con los marcadores de salud cardiometabólicos. Se realizó un análisis longitudinal observacional secundario al Ensayo EU Childhood Obesity Project. Se describió la ingesta de fibra y sus fuentes (recogida a intervalos regulares mediante diarios de 3 días) desde el nacimiento hasta los 8 años en participantes de Alemania, Bélgica, Polonia, Italia y España. Los niños se clasificaron en función del cumplimiento de las recomendaciones de ingesta de fibra. Se calculó el porcentaje de adecuación a las recomendaciones en todas las edades. A los 8 años se evaluó su antropometría, presión arterial sistólica (PAS) y los análisis bioquímicos en sangre (lipoproteínas, triglicéridos y homeostasis para resistencia a la insulina (HOMA-IR)). La puntación z interna de estos parámetros se sumó como indicador de riesgo cardiometabólico. Bajos consumos de fibra de forma mantenida a lo largo de la infancia se relacionaron con menor tolerancia a la glucosa, cifras superiores de PAS y un puntaje de riesgo cardiometabólico más alto a los 8 años. Diferentes fuentes de fibra (frutas y verduras o legumbres) se asociaron con diferentes parámetros del riesgo cardiometabólico. Un porcentaje elevado de la población infantil realizaba ingestas de fibra inferiores a las recomendadas de la EFSA, aunque el hecho de no cumplirlas no se asoció con la salud cardiometabólica en estas edades. No se halló un punto de corte específico de ingesta de fibra asociado a efectos beneficiosos sobre la salud a los 8 años que pudiera marcarse como nueva recomendación. Sin embargo, el hecho de que una ingesta mantenida alrededor de 6.7 gr/1000 kcal al día se asociase con peores marcadores cardiometabólicos, podría sugerir que una ingesta superior a ésta sería suficiente para prevenir este tipo de alteraciones cardiometabólicas en edades tempranas.

Dietary fiber intake has been associated with digestive and cardiovascular health in adults, but there is little evidence about this relationship during childhood. Furthermore, the fiber intake recommendations in pediatrics are based on an extrapolation of those indicated for adults, and it is unknown whether they are appropriate or not for children’s health. The aim of this doctoral thesis was to analyze dietary fiber intake and its adherence to recommendations in relation to cardiometabolic health markers during childhood. We performed an observational longitudinal analysis secondary to the EU Childhood Obesity Project Trial. Fiber intake and its dietary sources (collected at regular intervals using 3-day diaries) were described in participants from Germany, Belgium, Poland, Italy, and Spain from birth to 8 years. The children were classified depending on the compliance with the fiber intake recommendations. The percentage of adequacy with the recommendations was calculated at all ages. At 8 years of age, anthropometry, systolic blood pressure (SBP) and biochemical blood parameters (lipoproteins, triglycerides and homeostasis for insulin resistance (HOMA-IR)) were assessed. The internal z-score of these parameters was added as an indicator of cardiometabolic risk. Sustained low fiber intakes throughout childhood were associated with worse glucose tolerance, SBP levels, and overall cardiometabolic risk score at age 8 years. Different dietary sources of fiber (fruits and vegetables or legumes) were associated with different parameters of cardiometabolic risk. A high percentage of the child population had fiber intakes lower than those recommended by the EFSA, although not following them was not associated with cardiometabolic health at these ages. We did not find a specific cut-off point for fiber intake associated with beneficial health effects at 8 years which could be set as a new recommendation. However, the fact that an intake maintained around 6.7 g / 1000 kcal per day is associated with worse cardiometabolic markers, could suggest that an intake higher than this would be sufficient to prevent this type of cardiometabolic disturbances at an early age.