Identificación de áreas de actividad e interacciónes intra-site a través del estudio de remontajes líticos en el Pleistoceno Medio en el nivel td10.1 de gran dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos)

Abstract

El nivell superior de Gran Dolina, TD10.1, conté el conjunt arqueopaleontològic més gran recuperat fins ara a la Sierra de Atapuerca (Burgos). Sobre aquest conjunt s'han realitzar abundants estudis multidisciplinaris, però cap anàlisi espacial en profunditat. Per aquest motiu es va iniciar un estudi de remuntatges, amb el que es pretenia discernir àrees de talla i producció lítica, ús dels artefactes i abandonament o reciclatge. A nivell tecnològic, les connexions identificades permetrien constatar l’existència de seqüències de talla completes, que alhora demostrarien la seva manufactura a l’assentament i/o l’aportació d’elements prèviament elaborats a l’exterior i portats a aquest com a part d’un toolkit. Diversos obstacles en el desenvolupament de l’estudi, com la mala conservació d’algunes matèries primes o la dificultat de treballar amb un conjunt lític tan gran, van reorientar en certa manera el treball cap a un sentit més metodològic. Per això, la implementació de dispositius de reconeixement automàtic es va presentar com una eina molt útil per agilitzar el procés de cerca i identificació de remuntatges. Les connexions trobades van permetre corroborar els mètodes de talla, abans proposats en base a l’anàlisi tecnològica de les peces, es va constatar la talla in situ de llargues seqüències de producció d’ascles i l’aportació d’artefactes configurats de gran format fora de l’assentament. A nivell espacial, els remuntatges constaten la successió de diverses ocupacions més esporàdiques a la part superior del nivell TD10.1 i una ocupació de més alta densitat i de tipus base camp a la seva base.

El nivel superior de Gran Dolina, TD10.1, contiene el mayor conjunto arqueopaleontológico recuperado en la Sierra de Atapuerca (Burgos). Sobre él que se han realizado abundantes estudios multidisciplinares, pero ningún análisis espacial en profundidad. Por ello, se inició un estudio de remontajes con el que sería posible discernir áreas de talla y producción lítica, uso de los artefactos y su abandono o reciclaje. A nivel tecnológico, las conexiones halladas permitirían constatar la existencia de secuencias de talla completas que demostrasen su manufactura en el asentamiento y/o la aportación de elementos previamente elaborados en el exterior y agregados a éste como parte de un toolkit. Diversos obstáculos en el desarrollo del estudio, tales como la mala conservación de algunas materias primas o la dificultad en el manejo de un conjunto lítico tan grande, en cierta manera reorientaron el trabajo hacia un sentido más metodológico. En esta línea, la implementación de dispositivos de reconocimiento automático se presentó como una herramienta muy útil para la agilización del proceso de búsqueda e identificación de remontajes. Las conexiones halladas permitieron corroborar los métodos de talla anteriormente propuestos en base a los análisis tecnológicos, se constató la talla in situ de largas secuencias de producción lascar, y la aportación de artefactos de talla media y grande previamente configurados fuera del asentamiento. A nivel espacial, los remontajes constatan la sucesión de diversas ocupaciones más discretas en la parte superior del nivel TD10.1, mientras que su base es resultado de una ocupación de alta intensidad que podría interpretarse de tipo base camp.

The upper level of Gran Dolina, TD10.1, contains the largest archeopaleonthological set recovered in the Sierra de Atapuerca. Several multidisciplinary studies have been made on it, but no in-depth spatial analysis. Therefore, a refitting study started in order to discern activity areas and knapping spots, use of artefacts and their abandonment or recycling. At the technological level, the connections found will allow to verify the existence of complete knapping sequences that demonstrate their manufacturing in the settlement and / or the contribution of elements previously prepared abroad and added to it as part of a tool kit. Some obstacles in the development of the study, such as the poor conservation of some raw materials or the difficulty in handling such a large lithic assemblage, reoriented the work towards a more methodological sense. In this line, the implementation of automatic recognition devices was presented as a very useful tool for streamlining the process of searching and identifying traces. The refits found allowed to corroborate the previously proposed knapping methods based on the technological analysis, the in situ production of a large amount of flakes, and the contribution of medium and large size artefacts previously configured outside the settlement. At the spatial level, the connections confirm the succession of various more discrete occupations at the top of the TD10.1 level, while its material accumulation at the base is the result of a high intensity occupation that could be interpreted as a base camp.