Mindfulness Implicado: explorando la intersección entre práctica meditativa, subjetividad contemporánea y cambio ecosocial

Author

Azkarraga Etxagibel, Joseba

Director

Gallifa Roca, Josep

Date of defense

2021-07-02

Pages

739 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna

Abstract

Aquesta investigació analitza què pot significar l'extensió tan reeixida del mindfulness a la societat i com pot estar afectant a la subjectivitat contemporània. Ho fem des de dos formes de pensar la subjectivitat humana, diferents però complementàries. D'una banda, des de la psicologia social històrica de Norbert Elias (en diàleg amb la visió foucaultiana i altres lectures psicosocials). De l'altra, des de la psicologia junguiana-transpersonal i el seu important nexe amb l'ecologia profunda i amb l'eco-psicologia. Des de la primera perspectiva pensem la subjectivitat humana com a creixent autodomini del jo; amb la segona visió la pensem com a creixent expansió de l'jo (descentrament egoic) i la progressiva construcció d'un self ecològic. Des de tots dos llocs, analitzem com la pràctica meditativa modela la subjectivitat contemporània. A partir de l'anàlisi dels ensenyaments orals de l'mestre zen Dokushô i de les vivències recollides mitjançant entrevistes als participants de la primera edició de la formació MBTB (Mindfulness Basat en la Tradició Budista), aquesta investigació mostra que la pràctica meditativa promou al mateix temps una subjectivitat auto-regulada (jo auto-controlat), una subjectivitat transcendent (jo expandit) i una subjectivitat ecosocial (jo ecosocial). Així doncs el model de mindfulness analitzat, que anomenem mindfulness implicat, està constituït per tres codis o llenguatges: codi psicològic, codi transcendent i codi polític. A més, vam mostrar que la lògica de la suficiència atravessa i envolta aquest model, a manera de fonamentació última. Per això, es planteja que el mindfulness implicat pot constituir una via efectiva per a la profunda transformació cultural i la creació ètico-política que la societat contemporània requereix.


Esta investigación analiza qué puede significar la extensión tan exitosa del mindfulness en nuestra sociedad y cómo puede estar afectando a la subjetividad contemporánea. Lo hacemos desde dos formas de pensar la subjetividad humana, distintas pero complementarias. Por un lado, desde la psicología social histórica de Norbert Elias (en diálogo con la visión foucaultiana y otras lecturas psicosociales). Por otro, desde la psicología junguiana-transpersonal y su importante nexo con la ecología profunda y con la eco-psicología. Desde la primera perspectiva pensamos la subjetividad humana como creciente autodominio del yo; con la visión posterior la pensamos como creciente expansión del yo (descentramiento egoico) y la progresiva construcción de un self ecológico. Desde ambos lugares, analizamos cómo la práctica meditativa moldea la subjetividad contemporánea. A partir del análisis de las enseñanzas orales del maestro zen Dokushô y de las vivencias recogidas mediante entrevistas a los participantes de la primera edición de la formación MBTB (Mindfulness Basado en la Tradición Budista), esta investigación muestra que la práctica meditativa promueve al mismo tiempo una subjetividad auto-regulada (yo auto-controlado), una subjetividad trascendente (yo expandido) y una subjetividad ecosocial (yo ecosocial). Es así que el modelo de mindfulness analizado, que denominamos mindfulness implicado, está constituido por tres códigos o lenguajes: código psicológico, código trascendente y código político. Además, mostramos que la lógica de la suficiencia atraviesa y envuelve dicho modelo, a modo de fundamento último. Por ello, se plantea que el modelo de mindfulness implicado puede constituir una vía efectiva para la profunda transformación cultural y la creación ético-política que la sociedad contemporánea requiere.


This research analyzes what the successful extension of mindfulness in society may mean and how it may affect contemporary subjectivity. The analysis is conducted from two different but complementary perspectives on human subjectivity. The first theoretical angle is from the historical social psychology of Norbert Elias—in dialogue with the Foucauldian vision and other psychosocial approaches. Second, I draw from Jungian-transpersonal psychology and its important linkage with deep ecology and eco-psychology. From the first perspective we can think of human subjectivity as the development of self-constraint and self-regulation; with the latter vision we can consider it as a growing expansion of the self (what is called egoic de-centering) and the progressive construction of an ecological self. I use both perspectives to show how meditative practice shapes contemporary subjectivity. Based on the analysis of the oral teachings of the Zen master Dokushô and the experiences gathered through interviews with the participants of the first edition of the MBTB training (Mindfulness Based on the Buddhist Tradition, 2015), this research shows that meditative practice promotes at the same time a self-regulated subjectivity (i.e., self-controlled individuals), a transcendent subjectivity (i.e., expanded self), and an ecosocial subjectivity (i.e., ecological self). Thus, the analyzed mindfulness model, which we call involved mindfulness, consists of three codes or languages: a psychological code, a transcendent code, and a political code. In addition, the analysis shows that the logic of sufficiency is the ultimate grounding and influence of this model. Therefore, it is proposed that the involved mindfulness model can constitute an effective vehicle for the deep cultural transformation and the ethical-political creation that contemporary societies need.

Keywords

Mindfulness; Meditación zen; Subjetividad contemporánea; Cambio ecosocial; Norbert Elias; Ecopsicología; Ecosofía; Dokushô; Cambio cultural; Psicosocial

Subjects

159.9 - Psychology; 3 - Social Sciences

Knowledge Area

Ciències socials, periodisme i documentació

Documents

Tesi_Joseba_Azkarraga.pdf

5.499Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)