Making Visible Potentially Transformative Engagements: Preschoolers’ Peer Interaction in Autonomous and Collaborative EFL Tasks Supported by iPads and Beebots

Abstract

El ràpid avenç de les tecnologies digitals ha transformat el concepte de literacitat integrant la multiliteracitat, degut a la influència d’una comunicació cada vegada més multimodal, interactiva i digital. Esdevinent una demanda a les escoles i polítiques educatives per tal d’incloure les tecnologies digitals i la multiliteracitat, així com, el desenvolupament de les comunament denominades ‘habilitats del segle 21’ als currículums. A nivell preescolar aquesta inclusió ha de respectar el desenvolupament dels infants i les seves necessitats per tal de ser implementada adequada i efectivament. Els centres preescolars articulen les seves pràctiques d’aula en la interacció social i el joc donat que aquestes són les bases pel desenvolupament de l’infant incloses les pràctiques d’ensenyament/aprenentatge de llengua estrangera. Així mateix, la recerca de l’ús d’iPads i Apps per l’aprenentatge de llengua és ampli, al contrari de l’ús de robots, el qual és més limitat especialment en aquesta àrea. Des d’un enfocament plurilingüe els preescolars han de ser reconeguts com a estratègics i creatius en l’ús d’un únic repertori de recursos semiòtics i la competència plurilingüe com una estratègia desenvolupada en la interacció social. En aquest context, la col·laboració entre companys proporciona oportunitats per a la negociació i la co-construcció de significat. Reconèixer els preescolars com agentius és reconèixer i valorar la seva capacitat per a co-construir el seu aprenentatge. Aquest estudi analitza la interacció entre preescolars en tasques (autònomes i col·laboratives) d’aprenentatge d’anglès com a llengua estrangera amb el suport d’iPads i Beebots. L’objectiu és esclarir: la naturalesa de la interacció entre preescolars: centrat en mostrar el què passa i com passa en la interacció entre preescolars centrant-se en les similituds i els patrons visibles a les dades analitzades. Els desencadenants d’exploració de llengua: centrat en mostrar què promou que els preescolars parlin de i/o explorin la llengua mitjançant la identificació dels estímuls que generen aquesta exploració. I l’exploració de llengua potencialment transformadora: centrat en els aspectes, elements i accions explorats pels preescolars com a experiències potencials d’aprenentatge. S’han seleccionat 23 episodis, relacionats amb l’exploració de llengua, d’un corpus de 14 hores d’interacció natural, que s’han analitzat i presentat mitjançant un micro-anàlisi dels modes utilitzats a la interacció. Aquest anàlisi està emmarcat en un mètode mixt en el qual la semiòtica social multimodal, l’anàlisi de la conversació multimodal i la etnometodologia multimodal es complementen per mirar la construcció de significat, la seqüenciació de les accions i l’estudi com situat en un context específic. Així mateix, l’anàlisi fa visible i posa en valor, l’ús del moviment, l’ús del contacte físic (com a eina de comunicació), el joc espontani i les orientacions vers els altres durant la interacció. Tanmateix, el desacord, l’acord, la repetició, la co-construcció, l’organització d’un mateix a la tasca i l’orientació cap a la consecució de la tasca destaquen com a desencadenants comuns per l’exploració de llengua. També queda palès l’estreta relació entre el disseny de la tasca, els objectius d’aprenentatge i les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals emprades amb les exploracions de llengua potencialment transformadores. Aquests resultats contribueixen a identificar aspectes clau per dissenyar pràctiques adequades i efectives en l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera i a valorar als preescolars com a aprenents de llengua agentius.

El rápido avance de la tecnología digital ha transformado el concepto de alfabetización abarcando las denominadas multiliteracides debido a una comunicación cada vez más multimodal y a menudo interactiva y digital. Esto ha resultado en una demanda a las escuelas y políticas educativas de incluir la tecnología digital, las multiliteracidades y las comúnmente denominadas "habilidades del siglo 21" en los currículums. Sin embargo, en educación infantil, las necesidades y etapas de desarrollo de los infantes deben tenerse en cuenta si se quieren implementar adecuadamente estas demandas.

Consecuentemente, los centros preescolares articulan sus practicas de aula en la interacción social y el juego puesto que estas son las bases para el desarrollo de los infantes incluyendo las prácticas de enseñanza y aprendizaje de lengua extranjera. La investigación del uso de iPads y Apps en preescolar para el aprendizaje de lengua es amplio, al contrario del uso de robots el cual es más limitado. Desde un enfoque plurilingüe los infantes han de ser reconocidos como estratégicos y creativos en el uso de un único repertorio de recursos semióticos y la competencia plurilingüe como una estrategia desarrollada en la interacción social. En este contexto, la colaboración entre compañeros proporciona oportunidades para la negociación y co-construcción de significado; compartiendo conocimiento, influenciando y dejando influenciarse por otros.

Reconocer a los infantes como agentivos es reconocer y poner en valor su capacidad para co-construir su aprendizaje, incluido el aprendizaje de lenguas extranjeras. En consonancia este estudio analiza la interacción entre preescolares en tareas (autónomas y colaborativas) de aprendizaje de inglés como lengua extranjera con el apoyo de iPads y Beebots. Así, el objetivo de este estudio es arrojar luz a: la naturaleza de la interacción entre preescolares, los desencadenantes de exploración de lengua y la exploración de lengua potencialmente transformadora. La naturaleza de la interacción se centra en mostrar qué pasa y cómo en la interacción de preescolares a partir de las similitudes y los patrones visibles en los datos analizados. Los desencadenantes de exploración de lengua se centran en mostrar qué promueve que los infantes hablen de y exploren la lengua a través de la identificación de los estímulos que generan esta exploración. Y, la exploración de lengua potencialmente transformadora se centra en los aspectos, elementos y acciones explorados por los preescolares como experiencias potenciales de aprendizaje.

Una selección 23 episodios, relacionados con la exploración de lengua, de un corpus de 14 horas de interacción natural, se han analizado y presentado mediante un micro-análisis de los modos utilizados en la interacción. Este análisis está enmarcado en un método mixto en el cual la semiótica social multimodal, el análisis de la conversación multimodal y la etnometodología multimodal se complementan para mirar la construcción de significado, la secuenciación de las acciones y el estudio como situado en un contexto específico. El análisis hace visible y pone en valor, el uso del movimiento, el contacto físico (como herramienta de comunicación), el juego espontaneo y la orientación hacia los demás durante la interacción. De la misma manera, el desacuerdo, el acuerdo, la repetición, la co-construcción, la organización de uno mismo en la tarea y la orientación hacía la consecución de la tarea destacan como desencadenantes comunes de exploración de lengua.

El análisis indica la relación entre el diseño de la tarea, los objetivos de aprendizaje y las posibilidades que ofrecen las tecnologías digitales empleadas en la exploración de lengua potencialmente transformadora. Estos resultados contribuyen a identificar aspectos claves para diseñar prácticas adecuadas y efectivas en la enseñanza/aprendizaje de inglés como lengua extranjera y a valorar a los preescolares como agentivos.

The rapid advance of digital technology has transformed the concept of being literate to comprise multiple literacies; communication is increasingly multimodal and often interactive and digitally supported thereby requiring newly evolved communicative competences. This has resulted in demands that schools and policies include digital technologies and their literacies as well as the development of the commonly denominated "21st century skills" in their curriculums. However, very young learners’ developmental stage and needs must be taken into account for such amendments to be appropriately and effectively included and implemented.

In this sense preschools articulate their practices in social interaction and in particular through play, as these are the foundations for very young learners’ development. This includes foreign language (FL) learning, which is the focus area of this study. The use of iPads and apps in preschool classrooms for literacy practices is being actively explored in research although the use of robots has been far less extensively explored and very limited in relation to literacy practices. Moreover, from a plurilingual approach, preschoolers must be recognized as strategic and creative users of a unique repertoire of semiotic resources and that their plurilingual competence is developed through social interaction. Collaboration among peers, in this sense, provides opportunities to negotiate and co-construct meaning by allowing preschoolers to share their knowledge with others and let others influence them. Thus, to acknowledge preschoolers’ agency is to recognize and value their capacity to co-construct their own learning including FL learning practices.

Accordingly, this research analyses preschoolers’ peer interaction in autonomous and collaborative English as a Foreign Language (EFL) tasks supported by iPads and Beebots. In such context, the study aims to unveil: the nature of preschoolers’ peer interaction: focusing on what happens in preschoolers’ peer interaction and how it happens by discerning emergent similarities and patterns, across the data set analyzed. Language exploration triggers: exploring what makes preschoolers’ talk and/or engage in discussions related to language by identifying the stimuli that initiate or generate language exploration. And potentially transformative language exploration engagement: focusing on the language features, aspects or actions explored by the preschoolers which are considered potential language learning experiences, given that by engaging with them there is a potential transformation

23 language-related episodes selected from a corpus of 14 hours of natural occurring interaction are analyzed. A fine-grained micro-analysis of modes in interactions is employed. The analysis is framed by a mixed-methods approach in which Social Semiotics Multimodality, Multimodal Conversation Analysis and Multimodal Ethnomethodology are intertwined respectively, focusing on preschoolers’ meaning-making, action sequentiality and the situatedness of the research. The findings make visible, and thus noticeably value and highlight the significance of preschoolers’ energetic movement, physical contact used in communication, spontaneous play and orientation to others (participation framework) in interaction. It also highlights disagreement, agreement, repetition, co-construction, self-task organization and task-completion orientation as common triggers for language exploration. The analysis indicates the close relationship between the task’s design, the learning objectives and the affordances of the digital technologies used during the task and the language-related features, aspects and actions explored by the preschoolers. The findings contribute to identify key aspects to design adequate and effective EFL technology-enhanced practices and to value preschoolers as agentic language learners.