The middle class in contemporary urban china: construction, practices and representations

Abstract

Aquesta investigació té com a objectiu analitzar el fenomen social de la classe mitjana xinesa, posant atenció especial en la construcció social de la identitat mitjançant l’anàlisi de les pràctiques i representacions socials a la Xina urbana contemporània. L’estudi consisteix en l’anàlisi d’entrevistes semiestructurades mantingudes a Beijing entre l’any 2017 i l’any 2018, del discurs oficial de la classe mitjana xinesa a partir de les esmenes a la Constitució de la República Popular de la Xina (RPX) i dels textos i discursos dels líders de l’Estat-partit i, finalment, del contingut dels articles sobre classe mitjana publicats a Renmin wang (People’s Daily online) —el portaveu del Comitè Central del Partit Comunista Xinès— des de principis del segle XXI. Per això, l’etnografia no es centra únicament en proporcionar un exemple categòric de la construcció d’una identitat de classe mitjana a Beijing, sinó que també explora el camp social de la Xina urbana contemporània com a espai multidimensional de mobilitat social, de noves pràctiques i representacions socials —és a dir, de nous estils de vida. Tot i que s’ha emprat un esquema conceptual associat a l’obra de Pierre Bourdieu, alguns resultats obtinguts qüestionen la seva conceptualització de “classe real” i la seva formulació sobre les condicions homogènies d’existència de classe i la seva capacitat de generar pràctiques socials similars. El model de Bourdieu permet descobrir una sèrie de característiques definidores que indiquen que la formació dels grups de classes mitjanes a la RPX constitueix principalment un fenomen de reproducció social en comptes d’un procés de formació de classe. D’altra banda, el resultat d’aquesta recerca determina de quina manera la tesi de la “cleavage society” o l’anomenada cristal·lització de classes rau principalment en el consum —és a dir, el capital econòmic—, i no tant en una identitat ‘de classe’ reconeixedora o ‘classe real’. La migració interna a la RPX és una forma de consum d’un determinat estil de vida, una pràctica suzhi (‘de qualitat’) i una manera de construir-se com a subjecte de classe mitjana, civilitzat i modern. Tanmateix, a la Xina urbana es construeix progressivament una identitat de classe mitjana no només amb pràctiques de consum, sinó també amb l’experiència de participar en noves activitats al barri basada en principis oberts, públics i solidaris, i també en accions col·lectives contra la vulneració dels seus drets com a propietaris. Així doncs, aquesta investigació mostra la validesa i la configuració del concepte de classe —juntament amb els de racialització, gènere i sexualitat— per a produir una representació precisa de la institucionalització, legitimació i reproducció tant de la desigualtat com del privilegi a les societats contemporànies.

Esta investigación tiene como objetivo analizar el fenómeno de la clase media china, poniendo especial énfasis en la construcción social de la identidad mediante el análisis de las prácticas y representaciones sociales en China urbana contemporánea. Se utiliza una metodología mixta que incluye el análisis de entrevistas semiestructuradas llevadas a cabo en Beijing entre 2017 y 2018, el discurso oficial de la clase media china a través de las enmiendas a la Constitución de la República Popular de China (RPC) y de textos y discursos de los líderes del Estado-partido y, finalmente, del contenido de los artículos sobre clase media publicados en Renmin wang (Diario del Pueblo en Línea) —portavoz oficial del Comité Central del Partido Comunista Chino— desde principios del siglo XXI. Por lo tanto, el objetivo de este estudio no es brindar únicamente un ejemplo categórico de la construcción social de la identidad en la clase media, sino explorar también el campo social de China urbana contemporánea como espacio multidimensional de movilidad social, de nuevas prácticas y representaciones sociales —es decir, de nuevos estilos de vida. Aunque estas observaciones parten del esquema conceptual propuesto por Pierre Bourdieu, los resultados obtenidos cuestionan su conceptualización de la ’clase real’ y su formulación respecto a las condiciones homogéneas de existencia de las clases y su capacidad generadora de prácticas sociales similares. El modelo de Bourdieu permite descubrir una serie de características definidoras que indican que la formación de los grupos de clases medias en la RPC constituye principalmente un fenómeno de reproducción social en lugar de un proceso de formación de clase. Por otra parte, el resultado de esta investigación determina de qué manera la tesis de la ‘cleavage society’ o cristalización de clases se fundamenta principalmente en el consumo —es decir, el capital económico—, y no tanto en una identidad de ‘clase’ reconocible o ‘clase real’. La migración interna en la RPC es una forma de consumo de un determinado estilo de vida, una práctica suzhi (‘de calidad’) y una manera de construirse como sujeto de clase media, civilizado y moderno. Además, en las ciudades chinas se construye progresivamente una identidad de clase media no solo con prácticas de consumo, sino también con la experiencia de participar en nuevas actividades vecinales basadas en principios abiertos, públicos y solidarios, y en acciones colectivas contra la vulneración de sus derechos como propietarios. Así, esta investigación muestra la validez y la configuración del concepto de clase —junto a los de etnicidad, género y sexualidad— para producir una representación precisa de la institucionalización, legitimación y reproducción tanto de la desigualdad como del privilegio en las sociedades contemporáneas

This research aims to explore the social phenomenon of the Chinese middle class, with particular focus on the social construction of identity by analysing social practices and representations in contemporary urban China. The study is framed in the analysis of semi-structured interviews collected in Beijing between 2017 and 2018, the official discourse of the Chinese middle class through the amendments to the Chinese Constitution, the main texts and speeches of the Party-state leaders and, finally, the content of articles on middle class published on Renmin Wang (People’s Daily online) —the mouthpiece of Central Committee of the Communist Party of China— since the early 21st century. Therefore, the aim of this research is not only to provide a categorical example of the social construction of identity within Beijing’s middle class, but also to explore the social field in Contemporary urban China as a multidimensional space of social mobility, new social practices and representations —that is, new lifestyles. While these observations have been derived by employing a conceptual schema associated with the work of Pierre Bourdieu, some results obtained question his conceptualization of “real class” and his formulation on homogeneous conditions of class as homogeneous systems of dispositions capable of generating similar practices. As a result, this study has discovered a number of defining characteristics that indicate that the formation of the middle-classes groups in the People’s Republic of China (PRC) constitutes a social reproduction phenomenon rather than a class formation process. Moreover, the findings of the case study undertaken in Beijing are also supportive of the thesis of a cleavage society or the so-called class crystallization is maintained primarily through consumption —that is, economic capital—, but not through a recognizable ‘class’ identity or ‘real class’. Also, this study has shown that domestic migration in the PRC is also a form of lifestyle consumption, a suzhi (‘quality’) practice and a way to fashion oneself as a middle-class, civilized and modern subject. However, a middle-class identity is progressively constructed in urban China not only through consumption practices but also through the experience of participating in new activities in their neighbourhood life based on principles of openness, publicity and solidarity, and also in collective action against violation of their private-property rights as homeowners. Besides, the research revealed the validity and the configuration of the concept of class —together with racialization, gender and sexuality— to produce an accurate representation of the institutionalization, legitimatization and reproduction of both inequality and privilege in contemporary societies.