Sesgos cognitivos en los trastornos psicóticos: Implicaciones clínicas y abordaje terapéutico

Author

Ahuir Pérez, Maribel

Director

Labad Arias, Javier

Date of defense

2020-12-14

Pages

159 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria;  

Abstract

El model cognitiu de la psicosi planteja que les persones amb esquizofrènia tendeixen a presentar diferents biaixos cognitius que tenen un paper central en els processos d’avaluació, raonament i metacognició que donen lloc a la formació i manteniment dels deliris. Aquesta tesi té com objectiu caracteritzar la rellevància dels biaixos cognitius en la psicosi. S’avalua la seva presència i intensitat, així com la seva relació amb símptomes psicòtics positius i negatius, símptomes depressius i funcionalitat, en tres mostres de participants: un grup de pacients amb psicosi d’inici recent (N = 43), un grup de pacients crònics amb esquizofrènia (N = 63) i un grup no clínic format per adolescents sans (N=45). Per avaluar els biaixos cognitius es va utilitzar l’escala CBQ (Cognitive Biases Questionnaire) en les tres mostres. En la mostra clínica es va utilitzar l’escala PANSS i l’escala Calgary per mesurar els símptomes psicòtics i depressius respectivament. A la mostra de subjectes sans es va utilitzar l’escala d’experiències psíquiques CAPE-42 per mesurar experiències de tipus psicòtic positives, negatives i símptomes depressius. L’associació entre biaixos cognitius i psicopatologia es va analitzar mitjançant anàlisi de regressió múltiple. Com a conclusió general es va obtenir que els biaixos cognitius contribueixen a l’expressió dels símptomes positius i depressius en persones amb psicosi i subjectes sans. D’altra banda també s’estudia la modificació dels biaixos cognitius mitjançant el programa d’entrenament metacognitiu (EMC) grupal de Moritz en comparació a un grup psicoeducatiu, en un grup de pacients amb psicosi d’inici recent. Així mateix es planteja si l’ordre d’administració dels tractaments influeix en els resultats. La mostra d’estudi va estar formada per 49 pacients estables amb psicosi d’inici recent aleatoritzats en dos seqüències diferents d’intervencions: EMC + psicoeducació vs psicoeducació + EMC. Es van avaluar biaixos cognitius, símptomes psicopatològics, insight cognitiu i funcionament. Respecte als resultats, els biaixos cognitius i els símptomes depressius van millorar amb les dues intervencions grupals, sense efectes diferencials entre les dues seqüències. Es conclou que el EMC i la psicoeducació són útils per millorar els biaixos cognitius i els símptomes depressius en la psicosi d’inici recent.


El modelo cognitivo de la psicosis plantea que las personas con esquizofrenia tienden a presentar diferentes sesgos cognitivos que juegan un papel central en los procesos de evaluación, razonamiento y metacognición que dan lugar a la formación y mantenimiento de los delirios. Esta tesis pretende caracterizar la relevancia de los sesgos cognitivos en la psicosis. Para ello se evalúa su presencia e intensidad, así como su relación con síntomas psicóticos positivos y negativos, síntomas depresivos y funcionalidad, en tres muestras de participantes: un grupo de pacientes con psicosis de inicio reciente (N=43), un grupo de pacientes crónicos con esquizofrenia (N=63) y un grupo no clínico formado por adolescentes sanos (N=45). Para evaluar los sesgos cognitivos se utilizó la escala CBQ (Cognitive Biases Questionnaire) en las tres muestras. En la muestra clínica se utilizó la escala PANSS y la escala Calgary para medir los síntomas psicóticos y depresivos respectivamente. En la muestra de sujetos sanos se utilizó la escala de experiencias psíquicas CAPE-42 para medir experiencias de tipo psicótico positivas, negativas y síntomas depresivos. La asociación entre sesgos cognitivos y psicopatología se analizó mediantes análisis de regresión múltiple. Como conclusión general se obtuvo que los sesgos cognitivos contribuyen a la expresión de los síntomas positivos y depresivos en personas con psicosis y sujetos sanos. Por otro lado también se estudia la modificación de los sesgos cognitivos mediante el programa de entrenamiento metacognitivo (EMC) grupal de Moritz en comparación a un grupo psiceducativo, en un grupo de pacientes con psicosis de inicio reciente. Así mismo se plantea si el orden de administración de los tratamientos es relevante en los resultados. La muestra de estudio estuvo formada por 49 pacientes estables con psicosis de inicio reciente que fueron aleatorizados en dos secuencias diferentes de intervenciones: EMC + psicoeducación vs psicoeducación + EMC. Se evaluaron sesgos cognitivos, síntomas psicopatológicos, insight cognitivo y funcionamiento. Como resultados, los sesgos cognitivos y los síntomas depresivos mejoraron con ambas intervenciones grupales, sin efectos diferenciales entre ambas secuencias. Se concluye que el EMC y la psicoeducación son útiles para mejorar los sesgos cognitivos y los síntomas depresivos en la psicosis de inicio reciente.


The cognitive model of psychosis states that people with schizophrenia tend to present different cognitive biases that play a central role in the evaluation, reasoning and metacognition processes that give rise to the formation and maintenance of delusions. This thesis aims to characterize the relevance of cognitive biases in psychosis. For this, its presence and intensity, as well as its relationship with positive and negative psychotic symptoms, depressive symptoms and functionality, are evaluated in three samples of participants: a group of patients with recent-onset psychosis (N = 43), a group of chronic patients with schizophrenia (N = 63) and a non-clinical group consisting of healthy adolescents (N = 45). To assess cognitive biases, the CBQ scale (Cognitive Biases Questionnaire) was used in the three samples. In the clinical sample, the PANSS scale and the Calgary scale were used to measure psychotic and depressive symptoms respectively. In the sample of healthy subjects, the CAPE-42 scale of psychic experiences was used to measure positive and negative psychotic-like experiences and depressive symptoms. The association between cognitive biases and psychopathology was analyzed using multiple regression analysis. As a general conclusion, it was obtained that cognitive biases contribute to the expression of positive and depressive symptoms in people with psychosis and healthy subjects. On the other hand, the modification of cognitive biases is also studied using Moritz's group metacognitive training program (MCT) in comparison to a psychoeducation, in a group of patients with recent-onset psychosis. Likewise, it is asked whether the order of administration of the treatments is relevant in the results. The study sample consisted of 49 stable patients with recent-onset psychosis who were randomized into two different sequences of interventions: MCT + psychoeducation vs psychoeducation + MCT. Cognitive biases, psychopathological symptoms, cognitive insight and functioning were assessed. As results, cognitive biases and depressive symptoms improved with both group interventions, with no differential effects between both sequences. It is concluded that MCT and psychoeducation are useful to improve cognitive biases and depressive symptoms in recent-onset psychosis.

Keywords

Psicosi; Psicosis; Psychosis; Biaixos cognitius; Sesgos cognitivos; Cognitive biases

Subjects

616.89 - Psychiatry. Pathological psychiatry. Psychopathology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

map1de1.pdf

3.101Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)