Mujeres en comunidades terapéuticas de adicciones: perfil psicosocial, prevalencia de violencia de género en el ámbito de la pareja y barreras en el tratamiento

Author

Hansen Rodríguez, Gisela

Director

Deus Yela, Juan

Gutiérrez Rosado, Teresa

Tutor

Limonero García, Joaquim T. (Joaquim Timoteo)

Date of defense

2020-07-16

ISBN

9788449095849

Pages

155 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de la Salut i de l'Esport

Abstract

Introducció: Històricament les dones amb trastorns per abús de substàncies accedeixen en menor proporció als tractaments i obtenen pitjors resultats que els homes. Són escassos els estudis que tenen en compte l’anàlisi interseccional i avaluen la interacció entre els diferents eixos de vulnerabilitat que afecten les dones drogodependents. Aquesta investigació analitza la confluència de la drogodependència i la violència de gènere en l’àmbit de la parella (VGAP) en dones que realitzen tractament en Comunitats Terapèutiques (CTs). Objectius: (1) estudiar el perfil psicosocial i clínic; (2) identificar la VGAP (3) analitzar l’adherència terapèutica amb relació a l’historial clínic i la consideració de perspectiva de gènere en els programes i; (4) analitzar l’efectivitat del tractament en finalitzar el mateix i als 6 mesos de seguiment. Metodologia: Recerca descriptiva, relacional i explicativa, amb disseny quasi-experimental i longitudinal amb tres mesures: a l’inici, a la fi i 6 mesos després de finalitzar el tractament. La investigació es porta a terme en una mostra clínica de 50 dones que reben tractament en 4 CTs de la xarxa d’atenció pública a Catalunya. Presenten una edat mitjana de 42,5 anys (DE=9,07; rang: 22 i 63 anys) i diagnòstics de trastorns per ús de substància en tots els casos, sent el motiu principal de demanda de tractament la dependència a l’alcohol (41 %; n=20), el policonsum (31%, n=15) i la cocaïna (20%; n= 10). Els instruments de recollida de dades inclouen una entrevista i mesures estandarditzades de: depressió, ansietat, motivació, benestar, autoestima, afrontament de l’estrès, violència de parella, grau de separació psicosocial de la parella agressora i idees associades als rols de gènere i consum. Les variables clíniques es registren en el pre i post tractament i als 6 mesos de seguiment, només l’abstinència i vinculació a la xarxa de tractament. Les dades d’efectivitat s’analitzen basant-se el tipus d’alta i la tipologia de CT que fa a indicadors de perspectiva de gènere. S’apliquen estadístics descriptius, correlació de Pearson, Chi-quadrat i T-Student amb SPSS versió 25. Resultats: Les dones participants són solteres (53,1%; n=27), amb fills (40,8%; n=20), amb nivells de formació primària o secundària (69,4% de; n=36) i presenten baixes taxes d’inserció laboral i dificultats socioeconòmiques (98%; n=48). A nivell clínic puntuen alt en depressió (80%), ansietat estat (73,5%) i tret (86%), amb estils d’afrontament desadaptatius. El 96% informa haver patit o patir VGAP. S’observen correlacions significatives entre: maltractament en la infància i autoestima (r = - .394 **); depressió i ansietat estat (r = .718 **), ansietat tret (r = .761 **) i autoestima (r = - .700 **). També hi ha relacions significatives entre la violència en la parella, separació psicosocial i idees i rols de gènere. Les altes del programa són terapèutiques (48%, n=24), voluntàries (30%; n=15) i expulsions (22%; n=11). Les altes terapèutiques evidencien millores significatives en les principals variables clíniques en finalitzar el tractament i, en el seguiment als 6 mesos, mantenen l’abstinència (100%) i la vinculació a tractaments (87,5%) respecte a altes voluntàries i expulsions. Conclusions: Confirmem l’alta prevalença de VGAP i la confluència d’antecedents clínics i psicosocials que poden afectar l’adherència. Les CTs amb més indicadors de perspectiva de gènere obtenen millors resultats.


Introducción: Históricamente las mujeres con trastornos por abuso de sustancias acceden en menor proporción a los tratamientos y obtienen peores resultados que los hombres. Son escasos los estudios que tienen en cuenta el análisis interseccional y evalúan la interacción entre los diferentes ejes de vulnerabilidad que afectan a las mujeres drogodependientes. Esta investigación analiza la confluencia de la drogodependencia y la violencia de género en el ámbito de la pareja (VGAP) en mujeres que realizan tratamiento en Comunidades Terapéuticas (CTs). Objetivos: (1) estudiar el perfil psicosocial y clínico; (2) identificar la VGAP (3) analizar la adherencia terapéutica en relación al historial clínico y la consideración de perspectiva de género en los programas y; (4) analizar la efectividad del tratamiento al finalizar el mismo y a los 6 meses de seguimiento. Metodología: Investigación descriptiva, relacional y explicativa, con diseño cuasi-experimental y longitudinal con tres medidas: al inicio, al final y 6 meses después de finalizar el tratamiento. La investigación se lleva a cabo en una muestra clínica de 50 mujeres que reciben tratamiento en 4 CTs de la red de atención pública en Cataluña. Presentan una edad media de 42,5 años (DE= 9,07; rango: 22 y 63 años) y diagnósticos de trastornos por uso de sustancia en todos los casos, siendo el motivo principal de demanda de tratamiento la dependencia al alcohol (41%; n=20), el policonsumo (31%, n=15) y la cocaína (20%; n=10). Los instrumentos de recogida de datos incluyen una entrevista y medidas estandarizadas de: depresión, ansiedad, motivación, bienestar, autoestima, afrontamiento del estrés, violencia de pareja, grado de separación psicosocial de la pareja agresora e ideas asociadas a los roles de género y consumo. Las variables clínicas se registran en el pre y post tratamiento y a los 6 meses de seguimiento, solo la abstinencia y vinculación a la red de tratamiento. Los datos de efectividad se analizan en base al tipo de alta y la tipología de CTs respecto a indicadores de perspectiva de género. Se aplican estadísticos descriptivos, correlación de Pearson, Chi-cuadrado y T-Student con SPSS versión 25. Resultados: Las mujeres participantes son solteras (53,1%; n=27), con hijos (40,8%; n=20), con niveles de formación primaria o secundaria (69,4%; n=36) y presentan bajas tasas de inserción laboral y dificultades socioeconómicas (98%; n=48). A nivel clínico puntúan alto en depresión (80%), ansiedad estado (73,5%) y rasgo (86%), con estilos de afrontamiento desadaptativos. El 96% informa haber sufrido o sufrir VGAP. Se observan correlaciones significativas entre: maltrato en la infancia y autoestima (r=- .394**); depresión y ansiedad estado (r= .718**), ansiedad rasgo (r= .761**) y autoestima (r=- .700**). También hay relaciones significativas entre la violencia en la pareja, separación psicosocial e ideas y roles de género. Las altas del programa son terapéuticas (48%, n=24), voluntarias (30%; n=15) y expulsiones (22%; n=11). Las altas terapéuticas evidencian mejoras significativas en las principales variables clínicas al finalizar el tratamiento y, en el seguimiento a los 6 meses, mantienen la abstinencia (100%) y la vinculación a tratamientos (87,5%) respecto a altas voluntarias y expulsiones. Conclusiones: Confirmamos la alta prevalencia de VGAP y la confluencia de antecedentes clínicos y psicosociales que pueden afectar a la adherencia. Las CTs con más indicadores de perspectiva de género obtienen mejores resultados.


Introduction: Historically, women with substance abuse disorders have less access to treatments and obtain worse results than men. There are few studies that consider intersectional analysis and evaluate the interaction between the different axes of vulnerability that affect women drug addicts. This research analyzes the confluence of drug dependence and gender based partner violence (GBPV) in women who carry out treatment in Therapeutic Communities (TCs). Objectives: (1) to study the psychosocial and clinical profile; (2) identify GBPV (3) analyze therapeutic adherence in relation to clinical history and consideration of gender perspective in programs and; (4) to analyze the effectiveness of the treatment at the end of it and at 6 months of follow-up. Methodology: Descriptive, relational and explanatory research, with quasi-experimental and longitudinal design with three measures: at the beginning, at the end and 6 months after at end of the treatment. The research is carried out on a clinical sample of 50 women receiving treatment in 4 CTs of the public care network in Catalonia. They present a mean age of 42.5 years (SD=9.07; range: 22 and 63 years) and diagnoses of substance use disorders in all cases, the main substance to ask for treatment is alcohol dependence (41%; n=20), polyconsumption (31%, n=15) and cocaine (20%; n=10). Data collection instruments include an interview and standardized measures of: depression, anxiety, motivation, well-being, self-esteem, coping with stress, partner violence, degree of psychosocial separation from the aggressor couple and ideas associated with gender roles and drug use. The clinical variables are recorded in the pre and post treatment and at 6 months of follow-up abstinence and connection to the treatment network are registered. The effectiveness data are analyzed based on the type of discharge and the typology of TCs regarding to gender perspective indicators. Descriptive statistics, Pearson’s correlation, Chi-square and T-Student with SPSS version 25 are applied. Results: The sample is mostly single (53.1%; n=27), with children (40.8%; n=20), with primary or secondary education levels (69.4%; n=36) and present low rates of labor insertion and socioeconomic difficulties (98%; n=48). At the clinical level they score high in depression (80%), state anxiety (73.5%) and trait (86%), with maladaptive coping styles. 96% report having suffered or suffer GBPV. Significant correlations are observed between: childhood abuse and self-esteem (r = - .394 **); depression and state anxiety (r = .718 **), trait anxiety (r = .761 **) and self-esteem (r = - .700 **). There are also significant relationships between intimate partner violence, psychosocial separation, and gender ideas and roles. Discharges from the program are therapeutic (48%, n=24), voluntary (30%; n=15) and expulsions (22%; n=11). The therapeutic discharges show significant improvements in the main clinical variables at end of treatment and, in the follow-up at 6 months, they maintain abstinence (100%) and linkage to treatment (87.5%) with respect to voluntary discharges and expulsions. Conclusions: We confirm the high prevalence of GBPV and the confluence of clinical and psychosocial history that can affect adherence. TCs with more gender perspective indicators obtain better results.

Keywords

Perspectiva de gènere; Perspectiva de género; Gender perspective; Treatment; Tratamiento; Treatment; Dones; Mujeres; Women

Subjects

159.9 - Psychology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

ghr1de1.pdf

1.765Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)