El Eufemismo y los usos eufemísticos: estudio contrastivo entre la lengua castellana y la lengua china

Abstract

A partir de los principales estudios sobre el eufemismo en la lengua castellana y en la lengua china, esta Tesis Doctoral propone una aproximación a las similitudes y diferencias en los usos eufemísticos de ambas lenguas. El interés por un análisis sistemático se deriva de la hipótesis de que, siendo la española y la china culturas distantes, la creación y el uso del eufemismo presentan una serie de disimilitudes que podrían causar problemas en la interacción social. En este sentido, uno de los objetivos de esta Tesis Doctoral ha sido la recopilación de un corpus de eufemismos a partir del vaciado de las principales fuentes lexicográficas. Para poder comparar los eufemismos recopilados se ha elaborado una clasificación propia, la cual sitúa este elemento de atenuación en la intersección entre la pragmática y la semántica. Adoptando un enfoque onomasiológico se han establecido cuatro ámbitos temáticos que comprenden las siguientes áreas: el tema de la muerte dentro del bloque de miedo y veneración, el ciclo de vida femenino dentro del bloque de pudor y tacto, la profesión y ocupación laboral dentro de la corrección política y la imagen pública dentro del bloque del beneficio propio. Con el fin de tener una base de comparación en cada caso concreto, se ha determinado el tertium comparationis correspondiente. Este procedimiento ha posibilitado agrupar los eufemismos recopilados y determinar las convergencias y divergencias en su uso en castellano y chino. Finalmente, se ha completado el material recopilado en las fuentes lexicográficas mediante una encuesta dirigida a 160 individuos (80 españoles y 80 chinos) con la finalidad de identificar aquellos eufemismos y ámbitos temáticos que en la actualidad presentan mayor conocimiento. Se han obtenido datos significativos teniendo en cuenta las variables de edad, género y educación. Entre los resultados cabe mencionar que, por un lado, las lenguas castellana y china presentan, sobre todo en los ámbitos tradicionales (por ejemplo, la muerte y el ciclo de la vida femenino), las disimilitudes esperadas. Por otro lado, y probablemente por la creciente globalización y modernización de ambas culturas, los usos eufemísticos en los ámbitos más candentes (por ejemplo, la corrección política y el beneficio propio) muestran una evolución paralela. En este sentido, esta Tesis Doctoral ofrece un marco teórico y metodológico que puede ser el fundamento para futuros estudios dedicados a este elemento de carácter lingüístico y extralingüístico que es el eufemismo.

A partir dels principals estudis sobre l’eufemisme en castellà i en xinès, aquesta Tesi Doctoral proposa una aproximació a les semblances i les diferències entre els usos eufemístics d’ambdues llengües. L’interès per una anàlisi sistemàtica deriva de la hipòtesi que, tenint en compte que l’espanyola i la xinesa són cultures distants, la creació i l’ús de l’eufemisme presenta un reguitzell de dissimilituds que podrien donar lloc a problemes en la interacció social. Així doncs, un dels objectius d’aquesta Tesi Doctoral ha estat la recopilació d’un corpus d’eufemismes a partir del buidat de les principals fonts lexicogràfiques. Per comparar els eufemismes que s’han seleccionat s’ha fet una classificació pròpia, la qual situa aquest element d’atenuació en la intersecció entre la pragmàtica i la semàntica. A partir d’un enfocament onomasiològic, s’han establert quatre àmbits temàtics que consten de les següents àrees: el tema de la mort dins del bloc de la por i la veneració, el cicle de vida femení dins del bloc del pudor i el tacte, la professió i l’ocupació laboral dins de la correcció política i la imatge pública dins del bloc del benefici propi. Amb l’objectiu de tenir una base de comparació de cada cas concret, s’ha determinat el tertium comparationis corresponent. Aquest procediment ha fet possible l’agrupació dels eufemismes i poder determinar les convergències i divergències d’ús en ambdues llengües. Finalment, s’ha completat el material compilat en les fonts lexicogràfiques a través d’una enquesta dirigida a 160 individus (80 espanyols i 80 xinesos) amb la finalitat d’identificar aquells eufemismes i àmbits temàtics que en l’actualitat presenten un major coneixement. Els resultats que s’han obtingut són representatius tenint en compte les variables d’edat, gènere i educació. D’entre els resultats, cal mencionar que, d’una banda, la llengua espanyola i xinesa mostren, especialment en els àmbits tradicionals (per exemple, la mort i el cicle de vida femení), les dissimilituds que s’esperaven; d’altra banda, i probablement per la globalització en augment i la modernització d’ambdues cultures, els usos eufemístics en els àmbits més candents (per exemple, la correcció política i el benefici propi) mostren una evolució paral·lela. En aquest sentit, aquesta Tesi Doctoral ofereix un marc teòric i metodològic que pot ser el fonament per a futurs estudis dedicats a aquest element de caràcter lingüístic i extralingüístic com és l’eufemisme.

This doctoral thesis puts forward an approach to explore the similarities and differences in the use of euphemisms in Spanish and Chinese, based on the main studies on the topic. The interest in a systematic analysis is derived from the hypothesis that the creation and use of euphemisms in cultures as distant as the Spanish and the Chinese entails an array of differences that could cause problems in social interactions. Hence, one of the aims of this doctoral thesis has been the creation of a corpus of euphemisms that have been extracted from the main lexicographic sources. To compare the gathered euphemisms, a classification system that places this mitigating element at the intersection between pragmatics and semantics has been devised. By adopting an onomasiological approach, four thematic categories have been established, including the following areas: the subject of death within the block of fear and veneration, the female life cycle within the block of modesty and tactfulness, profession and occupation within the block of political correctness, and public image within the block of personal gain. In order to have a basis for comparison in each specific case, the corresponding tertium comparationis has been determined. This procedure makes possible to group the collected euphemisms and to determine the convergences and divergences in their use in Spanish and Chinese. Finally, the material compiled from the lexicographic sources has been completed by a survey directed at 160 people (80 people from Spain and 80 from China) with the aim of identifying those euphemisms and thematic areas that are currently better known. Significant data has been obtained considering the variables of age, gender and education. Among the results, it is worth mentioning that, on one hand, Spanish and Chinese present the differences expected, especially in traditional areas as for example, death and the female life cycle. On the other hand, and probably due to the increasing globalization and modernization of both cultures, the use of euphemisms in most of current fields, such as political correctness and personal gain, shows a parallel evolution. In this sense, this doctoral thesis offers a theoretical and methodological framework that lays the groundwork for future studies devoted to an element of a linguistic and extralinguistic nature such as the euphemism.