Onomàstica de l’Espluga Calba

Author

Anglès i Nicolás, Rosa M.

Director

Gargallo Gil, José Enrique

Tutor

Boix, Emili, 1956-

Date of defense

2019-12-20

Pages

1106 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia

Abstract

La toponímia s’estudià primer a Alemanya i França (1863 - principis del segle XX). Més endavant s’hi dedicaren publicacions periòdiques: Zeitschrift für Ortsnamenforschungen (Munic, 1925), Revue de dialectologie et toponymie (Bèlgica, 1926) i Revue des études anciennes (França, 1932); i el 1934 es va crear una càtedra a la Universitat de Munic. El 1938 un centenar d’universitats de 21 països assistiren al I Congrés de Toponímia i Antroponímia (París). Des del 1950 el Comitè Internacional de Ciències Onomàstiques (ICOS: http://www.icosweb.net) edita Onoma. Bulletin d’Information et de bibliografie du Comité International des Sciences Onomastiques S’han celebrat congressos internacionals en universitats europees, com ara la de Barcelona (2011). Balari va publicar un estudi etimològic dels noms de cims de muntanyes (1877) i Orígenes históricos de Cataluña (1897), analitzant documents de l’època comtal (s. IX-XII). Simultàniament altres estudiosos del país abordaven la matèria: Sanpere i Miquel, Segura i Gomis. El segle passat hi van treballar: Alcover, Moll, Griera, Montoliu, Carreras i Candi, Miret i Sans, Badia i Margarit, Moreu-Rey, Casacuberta i Coromines. El darrer va col·laborar amb Fabra a partir de 1930 com a tècnic de l’Oficina de Toponímia i Onomàstica (IEC), creada el 1921. El 1989, després de més de cinquanta anys de treball, va començar a publicar l’Onomasticon Cataloniae, i continuà, a l’exili, el projecte de la Secció Filològica, que havia perillat amb la Guerra Civil. Al País Valencià, hi han treballat Sanchis Guarner, Rosselló i Verger, Casanova, Epalza...; a les Illes, Mascaró, Miralles, Aguiló i Ribes, i a la Catalunya Nord, Costa, Guiter, Portet i Peytaví. El present treball s’emmarca en el conjunt de recerques centrades en un municipi que en recullen i preserven l’onomàstica, patrimoni cultural del país, en perill de desaparició, per abandonament de l’agricultura i la migració cap a grans nuclis urbans. Entre els molts publicats en les darreres dècades, hem consultat els de localitats properes a la que és objecte d’estudi: les Borges Blanques, Vallbona de les Monges, Ulldemolins, l’Albi, Fulleda, el Vilosell, Juneda, la Pobla de Cérvoles o Vallclara. Les publicacions d’Amigó, principal expert en inventaris monogràfics d’abast local, ens han servit de model metodològic. També hem tingut en compte altres monografies descriptives dels trets lingüístics de parlars de la mateixa zona de transició dialectal (el Cogul, el Vilosell), articles sobre toponímia del Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica (BISO) i l’estudi de Turull (2007) sobre les terres de ponent (les Garrigues, el Segrià, la Segarra, l’Urgell, la Noguera i el Pla d’Urgell). El nostre recull és el primer d’aquestes característiques sobre l’Espluga Calba. A través de l’onomàstica es constata la presència de trets dialectals propis de la zona i de fenòmens lingüístics fossilitzats en els noms, estudiats gràcies a la gramàtica històrica; també es contribueix al coneixement de l’antroponímia d’altres èpoques, a través de la documentació antiga. A més, hem aplegat informació de caràcter històric vinculada a alguns noms estudiats, fet que hi afegeix un cert caràcter enciclopèdic. La llista de noms conté informació obtinguda d’entrevistes orals i citacions de fonts documentals, a part de material facilitat per altres col·laboradors. La recerca bibliogràfica constitueix el cos de les entrades en què calia plantejar alguna hipòtesi etimològica per a justificar una determinada grafia. Als apèndixs, a manera de sumari, hi ha llistes dels noms, que els agrupen atenent a criteris de significat (partides, trossos de terra, classificació dels cognoms, noms de casa i renoms...), formals (genèrics, diminutius afectius, cognoms feminitzats) o cronològics (cognoms, noms de casa i renoms espluguencs en el decurs del temps). A la introducció, a part de les dades generals que emmarquen la vila en l’espai i en el temps, s’hi resumeixen, a manera de conclusió, les observacions de caire lingüístic extretes de l’anàlisi del material inventariat: nom de la comarca i de la vila, frontera català nord-occidental/oriental, comentaris sobre fonètica, morfosintaxi i lèxic.


Toponymy was first studied in Germany and France (1863 – early s. XX). In 1938 about one hundred universities took part in the I Toponymy and Anthroponymy Summit. In 2011 this conference took place in Barcelona. Since 1950 the International Council of Onomastic Sciences has been editing Onoma. Bulletin d’Information et de bibliografie du Comité International des Sciences Onomastiques. In Catalonia Balari published etymological studies on proper names (1877) and documents analysis (1897). Last century Alcover, Moll, Moreu-Rey, Coromines, and others worked on it. The last one, Fabra’s colleague in the Oficina de Toponímia i Onomàstica (IEC), began to publish, in 1989, the Onomasticon Cataloniae. In the Valencian Country, the Balearic Islands and North Catalonia such studies are being continued. Our work, the first one on Espluga Calba, is inserted in the set of researches about one town which collect its onomastics, in extinction danger due to the agriculture decay and the migration towards big urban centers. Dialectal features of the area and linguistic phenomena fossilized in names, studied by grammar in history, are verified through onomastics. We also contribute to the knowledge of anthroponymy of other times, through ancient documents. Besides, we collected historical information related with some nouns, which make this sample encyclopedia like. Amigo’s woks have been chosen as a methodological guide, because he’s the main expert on local monographic inventories. We checked woks on near towns, monographs describing linguistic features from the same dialectal transition area, reports on toponymy from the Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica and the study by Turull (2007) about the west zone. The list of nouns contains information from oral interviews, documental quotations, bibliographical research in entrances in which we had to pose an etymological hypothesis to justify a certain graphic form, and material from other contributors. In the appendix there are lists of nouns in groups of the same meaning (pieces of land, surnames classifications…), the same form (generics, affective diminutives, feminized surnames) or chronology (date of surnames and alias). Apart from more general items, in the introduction, our conclusion summarizes linguistic comments from the inventory analysis: name of the region and the village, border noth- western/eastern Catalan, phonetics, morphosyntax and lexicon.

Keywords

Toponímia; Toponimia; Toponymy; Noms de persona; Nombres personales; Personal names; Inventaris; Inventarios; Inventories; Garrigues (Catalunya : Comarca); Espluga Calba (Catalunya); Nomenclàtors de topònims; Nomenclátores de topónimos; Gazetteers

Subjects

81 - Linguistics and languages

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Note

Programa de Doctorat en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals

Documents

RMAiN_TESI.pdf

12.13Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

This item appears in the following Collection(s)