Neural and evolutionary correlates of rhythm processing through beat and meter

Abstract

El temps és un component estructural de la música. A cada cultura, els sons de la música es produeixen i es perceben com patrons rítmics que posseeixen una pulsació isocrònica subjacent. Aquesta pulsació isocrònica s'organitza mitjançant el compàs en patrons que jerarquitzen posicions fortes i febles. Ambdós, la pulsació isocrònica i el compàs, són constructes cognitius que funcionen com a punts de referència temporal per categoritzar i predir esdeveniments, fet que permet sincronitzar moviments (entre altres coses). Aquesta tesi pretén explorar les bases biològiques de la pulsació isocrònica i del compàs jeràrquic des d'un enfocament neurofisiològic i comparatiu. Els estudis electrofisiològics amb humans han revelat que les poblacions neuronals poden sincronitzar-se amb estímuls periòdics visuals i auditius; i amb el compàs ternari, sigui imaginat en la modalitat visual o marcada per característiques auditives espacials. A més, la formació musical i l'atenció interaccionen amb el processament del ritme i reforcen la sincronia neural amb les periodicitats de la pulsació i el compàs. Els estudis conductuals amb rates han revelat que altres animals són capaços de reconèixer l'estructura rítmica subjacent a una cançó familiar i que poden detectar isocronia en seqüències auditives presentades a diversos tempos, independentment de la durada absoluta dels tons. A diferència dels humans, les rates no tenen habilitats d'aprenentatge vocal, les quals semblen no ser necessàries per processar aquests dos components temporals del ritme. En conjunt, aquestes troballes assenyalen que alguns aspectes rítmics de la música van més enllà de la modalitat auditiva en els humans i que els seus orígens es poden trobar en altres espècies.