Factores determinantes del desistimiento de carreras delictivas en mujeres guerrilleras en prisiones colombianas

dc.contributor
Universitat de Lleida. Departament de Dret Públic
dc.contributor.author
Flórez Pinilla, Katherine
dc.date.accessioned
2019-09-16T08:04:25Z
dc.date.available
2020-07-03T02:00:16Z
dc.date.issued
2019-07-04
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/667468
dc.description.abstract
A Colòmbia, integrants de les guerrilles han decidit, individual o col·lectivament, abandonar els grups armats il·legals, en el marc de lleis que busquen acabar amb el conflicte bèl·lic més longeu de la seva història. En conseqüència i sota el modern concepte criminològic de desistiment del crim, aquesta investigació es va proposar analitzar els factors determinants d'aquesta decisió així com de la seva expectativa de manteniment en el cas de dones guerrilleres a la presó pròximes a aconseguir llibertat. Per aconseguir-ho es va dissenyar una metodologia mixta (qualitativa i quantitativa), basada en teories com l'Aprenentatge social, el Curs de la vida i la Transformació cognitiva, que proposen una etiologia de l'abandonament del delicte des de factors objectius o subjectius. L'aproximació qualitativa, a partir d'entrevistes, va evidenciar les expectatives de manteniment en la decisió en una mostra de dones desisters individuals. Es va identificar una forta expectativa d’allunyar-se del delicte en el 60% dels casos i una feble en el 40% restant, reflectida en factors subjectius-cognitius com canvi d'identitat, penediment, confiança, autoeficàcia i autocontrol. En contrast, factors objectius van ser identificats com a elements reforçadors o inhibidors dels canvis cognitius. Així, vincles socials com els fills o les relacions de parella de bona qualitat han enfortit el desig de mantenir-se lluny del crim, per contra, factors estructurals com el procés penal i l'accés a recursos econòmics s'han constituït en els majors obstacles. D'una banda, la desconfiança en el procés penal ha generat falta de credibilitat en les institucions, incertesa i anomia, i de l'altra, l'absència de recursos materials (ocupació i habitatge) ha generat insatisfacció, inseguretat, frustració i riscos que limiten la posada en marxa de nous projectes de vida que canviïn la trajectòria delictiva per una acord. En contrast, per mitjà d'un model de probabilitat, l'aproximació quantitativa va identificar factors determinants de la decisió de deixar la guerrilla i va mesurar el seu impacte diferencial en desisters individuals i col·lectives. Com a resultat es van validar i refutar hipòtesis de les tres teories seleccionades. En primer lloc, es va trobar que les relacions de parella es relacionen positivament amb el desistiment individual, troballa que contrasta amb l'aproximació qualitativa però s'allunya del confirmat en la literatura. En segon lloc, es va identificar un impacte positiu de la quantia de la pena sobre el desistiment, evidenciant un component de racionalitat instrumental en la decisió. Així, haver comès delictes associats a més altes penes va augmentar la probabilitat de desistir individualment, mentre que delictes amb menors penes, no necessàriament relacionats amb el conflicte armat, van influir en l'ocurrència de desistiment col·lectiu. De la mateixa manera, el temps efectivament viscut a la presó també va intervenir positivament demostrant el seu efecte dissuasiu, encara que de manera retardada en els dos grups. En tercer lloc, es va trobar una nova relació entre el lloc d'origen i el desistiment col·lectiu que dóna compte d'un possible factor de lleialtat ideològica associat a territoris amb històrica presència guerrillera. Tant en l'aproximació qualitativa com a la quantitativa es va evidenciar la influència de l'edat en el desistiment ratificant la teoria, però diferenciat el seu impacte entre grups eteris. Es va trobar una major propensió al desistiment individual entre els 21 i els 30 anys i al col·lectiu només després dels 30 anys. Els dos estudis donen compte de la necessitat d'integrar la dimensió objectiva amb la subjectiva de manera que no s’esbiaixi el debat sobre l'origen del desistiment i el seu manteniment a un sol grup de factors externs, sinó que es motivi la indagació sobre les últimes causes que donin cabuda també a l'avaluació de factors interns.
en_US
dc.description.abstract
En Colombia, integrantes de las guerrillas han decidido, individual o colectivamente, abandonar los grupos armados ilegales bajo el marco de leyes que han buscado acabar con el conflicto bélico más longevo de su historia. En consecuencia y bajo el moderno concepto criminológico de desistimiento del crimen, esta investigación se propuso analizar los factores determinantes de tal decisión así como de su expectativa de mantenimiento en el caso de mujeres guerrilleras en prisión próximas a conseguir libertad. Para conseguirlo se diseñó una metodología mixta (cualitativa y cuantitativa), basada en teorías como el Aprendizaje social, el Curso de la vida y la Transformación cognitiva, que proponen una etiología del abandono del delito desde factores objetivos o subjetivos. La aproximación cualitativa, a partir de entrevistas, desveló las expectativas de mantenimiento en la decisión en una muestra de mujeres desisters individuales. Se identificó una fuerte expectativa de alejarse del delito en el 60% de los casos y una débil en el 40% restante, reflejada en factores subjetivos-cognitivos como cambio de identidad, arrepentimiento, confianza, autoeficacia y autocontrol. En contraste, factores objetivos fueron identificados como elementos reforzadores o inhibidores de los cambios cognitivos. Así, vínculos sociales como los hijos o las relaciones de pareja de buena calidad han fortalecido el deseo de mantenerse lejos del crimen, por el contrario, factores estructurales como el proceso penal y el acceso a recursos económicos se han constituido en los mayores obstáculos. Por un lado, la desconfianza en el proceso penal ha generado falta de credibilidad en las instituciones, incertidumbre y anomia, y por otro, la ausencia de recursos materiales (empleo y vivienda) ha generado insatisfacción, inseguridad, frustración y riesgos que limitan la puesta en marcha de nuevos proyectos de vida que cambien la trayectoria delictiva por una conforme. En contraste, por medio de un modelo de probabilidad, la aproximación cuantitativa identificó factores determinantes de la decisión de dejar la guerrilla y midió su impacto diferencial en desisters individuales y colectivas. Como resultado se validaron y refutaron hipótesis de las tres teorías seleccionadas. En primer lugar, se encontró que las relaciones de pareja se relacionan positivamente con el desistimiento individual, hallazgo que contrasta con la aproximación cualitativa pero se aleja de lo confirmado en la literatura. En segundo lugar, se identificó un impacto positivo de la cuantía de la pena sobre el desistimiento, evidenciando un componente de racionalidad instrumental en la decisión. Así, haber cometido delitos asociados a más altas penas aumentó la probabilidad de desistir individualmente, mientras que delitos con menores penas, no necesariamente relacionados con el conflicto armado, influyeron en la ocurrencia de desistimiento colectivo. De igual manera, el tiempo efectivamente vivido en prisión también intervino positivamente demostrando su efecto disuasivo, aunque de manera retardada en los dos grupos. En tercer lugar, se halló una novedosa relación entre el lugar de origen y desistimiento colectivo que da cuenta de un posible factor de lealtad ideológica asociado a territorios con histórica presencia guerrillera. Tanto en la aproximación cualitativa como en la cuantitativa se evidenció la influencia de la edad en el desistimiento ratificando la teoría, pero diferenciado su impacto entre grupos etarios. Se encontró mayor propensión al desistimiento individual entre los 21 y los 30 años y al colectivo solo después de los 30 años. Los dos estudios dan cuenta de la necesidad de integrar la dimensión objetiva con la subjetiva de manera que no se sesgue el debate sobre el origen del desistimiento y su mantenimiento a un solo grupo de factores externos, sino que se motive la indagación sobre las causas últimas que den cabida también a la evaluación de factores internos.
en_US
dc.description.abstract
In Colombia, members of the guerrilla have decided, individually or collectively, to abandon the illegal armed groups, within the framework of laws that seek to end the longest-lasting war in its history. Consequently, and under the modern criminological concept of desistance of the crime, this investigation was proposed to analyze the determining factors of such decision as well as of the expectation of maintenance in the case of female guerrilla members in prison near to obtain their release. To achieve this, a mixed methodology was designed (qualitative and quantitative), based on theories such as Social Learning, Life-Course and Cognitive Transformation, which propose an etiology of the abandonment of crime from objective or subjective factors. The qualitative approach, based on interviews, disclosed the expectations of maintenance of the decision in a sample of individual desisters. A strong expectation of moving away from crime was identified in 60% of the cases and a weak one in the remaining 40%, reflected in subjective-cognitive factors such as identity change, repentance, confidence, self-efficacy, and self-control. In contrast, objective factors were identified as reinforcing or inhibiting elements of cognitive changes. Thus, social bonds such as children or good quality relationships have strengthened the desire to stay away from crime, on the contrary, structural factors such as criminal proceedings and access to economic resources have constituted the biggest obstacles. On the one hand, mistrust in the criminal process has generated a lack of credibility in institutions, uncertainty, and anomie, and on the other hand, the lack of material resources (employment and housing) has generated dissatisfaction, insecurity, frustration, and risks that limit the implementation of new projects of life that change the criminal trajectory for an agreeable one. In contrast, through a probability model, the quantitative approach identified determinants of the decision to leave the guerrillas and measured their differential impact on individual and collective desisters. As a result, hypotheses of the three selected theories were validated and refuted. In the first place, it was found that relationships are positively related to individual desistance, a finding that contrasts with the qualitative approach but departs from what is confirmed in the literature. Secondly, a positive impact of the length of the prison sentence on the desistance was identified, evidencing a component of instrumental rationality in the decision. Thus, having committed crimes associated with longer prison sentences increased the probability of individual desistance, while crimes with shorter prison sentences, not necessarily related to the armed conflict, influenced the occurrence of collective desistance. Similarly, the time lived in prison also intervened positively demonstrating its dissuasive effect, although delayed in the two groups. In the third place, a novel relationship was found between the place of origin and collective desistance that accounts for a possible factor of ideological loyalty associated with territories with a historical guerrilla presence. Both in the qualitative and in the quantitative approach, the influence of age on the desistance was evidenced ratifying the theory but differentiated its impact between age groups. A greater propensity to individual desistance was found between 21 and 30 years and the collective only after 30 years. The two studies show the need to integrate the objective with the subjective dimension in such a way that the debate about the origin of the desistance and its maintenance is not biased to a single group of external factors, but that the investigation into the ultimate causes is motivated that also allows for the evaluation of internal factors.
en_US
dc.format.extent
268 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
en_US
dc.publisher
Universitat de Lleida
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Desistimiento del crimen
en_US
dc.subject
Transformación cognitiva
en_US
dc.subject
Aprendizaje social
en_US
dc.subject
Mujeres guerrilleras
en_US
dc.subject
Desistiment del crim
en_US
dc.subject
Transformació cognitiva
en_US
dc.subject
Curs de la vida
en_US
dc.subject
Aprenentatge social
en_US
dc.subject
Dones guerrilleres
en_US
dc.subject
Desistance from crime
en_US
dc.subject
Cognitive transformation
en_US
dc.subject
Life course
en_US
dc.subject
Social learning
en_US
dc.subject
Female guerrilla members
en_US
dc.subject.other
Dret Penal
en_US
dc.title
Factores determinantes del desistimiento de carreras delictivas en mujeres guerrilleras en prisiones colombianas
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
343
en_US
dc.contributor.director
Villacampa Estiarte, Carolina
dc.embargo.terms
12 mesos
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

Tkfp1de1.pdf

2.581Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)