El paper del tinkering en l’educació stem no formal

Abstract

Aquesta tesi analitza les característiques i potencialitats d’impacte, des de la perspectiva de pràctiques científiques i de l’enginyeria, d’una de les corrents que està guanyant més popularitat en l’àmbit de l’educació STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, per les seves sigles en anglès): el moviment Maker. En concret, la recerca se centra en una de les seves variants, el Tinkering, i ho fa en un context específic, l’espai Creactivity del CosmoCaixa de Barcelona. La recerca està dividida en dos estudis, un primer estudi (Estudi 1) que ofereix una proposta de caracterització del Tinkering (com a espai, com a metodologia i com a activitat), i n’analitza les potencialitats d’aprenentatge, i un segon estudi (Estudi 2) que se centra en identificar els models de facilitació que es poden trobar en un context Tinkering. En l’Estudi 1 es combinen subestudis de caire descriptiu i interpretatiu basats en observacions no participants de nou sessions Tinkering, incloent una extensiva recollida de dades en àudio i vídeo. Aquest estudi resulta, d’una banda, en un model de caracterització del Tinkering com a espai i com a proposta metodològica i, de l’altra, en una proposta que dota d’estructura a una activitat desestructurada. Per la seva banda, l’Estudi 2 es planteja com un estudi de cas en el que s’analitzen quatre facilitadors, obtenint-se tres models de facilitació que es mouen entre un model més centrat en la part física del Tinkering i basat en una intervenció mínima a un model que busca la reflexió entorn al Tinkering com a activitat, passant per un model que busca provocar canvis en l’activitat més enllà dels que puguin donar-se per les característiques físiques del Tinkering. En resum, la recerca portada a terme en aquesta tesi ha permès aprofundir en la conceptualització del moviment Maker, i més específicament, del Tinkering des de l’educació STEM i pot resultar molt útil per a plantejar, dissenyar, implementar i avaluar propostes educatives basades en el Tinkering.

This thesis analyzes the characteristics and potentialities of impact, from the perspective of scientific and engineering practices, of one of the approaches that is gaining more popularity in the field of STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics) education: the Maker movement. In particular, the research focuses on one of its variants, the Tinkering, and it does so in a specific context, the Creactivity space of CosmoCaixa in Barcelona. The research is divided into two studies, a first study (Study 1) that offers a proposal to characterize Tinkering (as space, as a methodology and as an activity), analyzing its learning potential, and a second study (Study 2) that focuses on identifying the facilitation models that can be found in a Tinkering context. Study 1 combines descriptive and interpretative sub-studies based on non-participant observations of nine Tinkering sessions, including an extensive collection of audio and video data. This study results, on the one hand, in a characterization model of Tinkering as a space and as a methodological proposal and, on the other, in a proposal that gives structure to an unstructured activity. For its part, Study 2 is based on a case study in which four facilitators are analyzed, obtaining three facilitation models that move between a model more focused on the physical part of Tinkering and based on a minimum intervention to a model that seeks the reflection about Tinkering as an activity, including a secong model that seeks to bring about changes in activity beyond those that may be due to the physical characteristics of Tinkering. In summary, the research carried out in this thesis has allowed to deepen the conceptualization of the Maker movement, and more specifically, of Tinkering from STEM education perspective and can be very useful to propose, design, implement and evaluate educational proposals based on Tinkering.