Depresión, declive cognitivo y calidad de vida en el envejecimiento con el proyecto SHARE (Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe)

Author

Portellano Ortiz, Cristina

Director

Conde Sala, Josep Lluís

Date of defense

2019-03-19

Pages

277 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Psicologia

Abstract

ANTECEDENTES: El envejecimiento es una etapa del ciclo vital que presenta una alta correlación entre salud física, depresión, capacidades cognitivas y percepción de la calidad de vida. OBJETIVOS: El objetivo general del estudio fue analizar la influencia de la depresión, cognición y calidad de vida en adultos mayores de 50 años. METODOLOGÍA: El presente estudio utiliza datos de la encuesta Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe (SHARE), una encuesta, multidisciplinar y transnacional que cuenta con datos de más de 60.000 participantes, no institucionalizados, mayores de 50 años. Los principales instrumentos clínicos fueron la escala de Depresión EURO-D, la escala de Calidad de vida CASP-12 y una escala específica de Cognición. Se realizaron análisis bivariantes y de regresión y un análisis factorial exploratorio de la EURO-D. En todos los análisis de contraste se valoró la magnitud del efecto. RESULTADOS: 1. Depresión: En todas las muestras la media de depresión osciló entre el 2,5 ± 2,2 y el 2,6 ± 2,3 con una prevalencia media de síntomas depresivos clínicamente significativos (EURO-D ≥4) en torno al 30%. La menor autopercepción de la salud, género femenino, menor percepción de la calidad de vida y menor número de actividades fueron los aspectos más relevantes asociados a la depresión. En la comparación de los países participantes, la depresión presentó una mayor prevalencia en Italia, Francia y España. 2. Factores de la EURO-D: Se identificaron dos factores: Suffering y Motivation. El género femenino tuvo mayor relevancia en el factor Suffering mientras que la menor cognición sólo afectó al factor Motivation. El factor Motivation tuvo mayor relevancia en los países mediterráneos, España, Italia, Israel y Eslovenia, mientras que el factor Suffering estuvo más presente en Suiza, Alemania, Estonia, Luxemburgo, Chequia y Dinamarca. 3. Calidad de vida: La puntuación media de la escala de calidad de vida CASP-12 osciló entre el 35,8 ± 6,3 y el 37,8 ± 6,2. Las variables más relevantes, asociadas a una mejor CV, fueron la menor depresión, las mayores facilidades económicas para llegar a fin de mes y la mejor percepción de salud física. Otras variables significativas fueron el realizar actividades, menores dificultades en las actividades de la vida diaria (AVD) y la práctica de ejercicio físico. Las diferencias más notables se produjeron entre las regiones de países Nórdicos y Continentales vs. Este y Sur, con menores puntuaciones en estas últimas regiones. 4. Cognición: La capacidad cognitiva (SHARE) presentó puntuaciones medias entre 25,2 ± 4,8 y 21,8 ± 6,7 Las variables asociadas con una mayor cognición fueron la menor edad, la mayor educación, las menores dificultades económicas y la menor depresión. Los factores de la EURO-D tuvieron una asociación negativa con la cognición, de forma más relevante en el factor Motivation que en el factor Suffering. En la comparación entre países, España, Italia y Francia, tuvieron unas puntuaciones en cognición inferiores a la puntuación media global. CONCLUSIONES: De forma general la mayor depresión estuvo asociada a menor cognición y menor calidad de vida. Las correlaciones entre estas tres variables fueron más relevantes en los países del Este y Sur de Europa, respecto a los países del Norte y Continentales. Más allá de las notables diferencias individuales, se constata también la importante influencia de los aspectos sociales y culturales. La educación, el nivel económico y las prestaciones sociales y sanitarias de los diversos modelos de bienestar tuvieron un efecto destacable en las variables estudiadas. Los países con un modelo de bienestar más deficitario, como en el Este y Sur de Europa, tuvieron las menores puntuaciones en Calidad de Vida y Cognición y mayores puntuaciones en Depresión.


BACKGROUND: Aging is a stage in the life cycle that presents a high correlation between physical health, depression, cognitive abilities and the perception of quality of life (QoL). OBJECTIVES: To analyse the influence of depression, cognition and quality of life in adults over 50 years of age. METHOD: This study uses data from the “Survey of Health, Age and Retirement in Europe” (SHARE), a multidisciplinary and transnational survey with records of more than 60,000 non- institutionalized participants over the age of 50. The main clinical instruments used were the EURO-D Depression Scale, the CASP-12 Quality of Life scale and a specific Cognition scale. Bivariate and regression analyses and an exploratory factor analysis of the EURO-D were carried out. In all the contrast analyses, the effect size was assessed. RESULTS: 1. Depression: In all samples, the mean depression score ranged between 2.5 ± 2.2 and 2.6 ± 2.3 with a median prevalence of clinically significant depressive symptoms (EURO- D ≥4) in around 30%. Lower self-perception of health, female gender, lower perception of quality of life and fewer activities were the most relevant variables associated with depression. In the comparison by country, the prevalence of depression was highest in Italy, France and Spain. 2. Factors of the EURO-D: Two factors were identified: Suffering and Motivation. Female gender was more relevant in the Suffering factor, while lower cognition affected only the Motivation factor. Motivation was more relevant in the Mediterranean countries, Spain, Italy, Israel and Slovenia, while Suffering was more present in Switzerland, Germany, Estonia, Luxembourg, the Czech Republic and Denmark. 3. Quality of Life: The mean score of the CASP-12 quality of life scale ranged from 35.8 ± 6.3 to 37.8 ± 6.2. The most relevant variables associated with a better QoL were low levels of depression, fewer economic difficulties and positive perception of physical health. Other significant variables were carrying out activities, fewer difficulties in the ADL and the practice of physical exercise. The most notable differences were between the regions of Northern and Central countries vs. Eastern and Southern, with lower scores in the latter regions. 4. Cognition: The cognitive status (SHARE) showed mean scores between 25.2 ± 4.8 and 21.8 ± 6.7. The variables associated with higher cognition were younger age, higher education, fewer economic difficulties and lower depression. The factors of the EURO-D were negatively associated with cognition and were more relevant in the Motivation factor than in the Suffering factor. In the comparison between countries, Spain, Italy and France had lower cognition scores than the mean global score. CONCLUSIONS: In general, higher depression was associated with lower cognition and lower QoL. The correlations between these three variables were more notable in Eastern and Southern European countries than in the Northern and Central countries. Beyond the individual differences, the influence of social and cultural variables was also notable. Education, economic status and the social and health benefits of the various welfare models had a marked effect on the variables studied. Countries with more deficient welfare models (those in Eastern and Southern Europe) had the lowest scores for QoL and Cognition and the highest scores for Depression.

Keywords

Cognició; Cognición; Cognition; Depressió psíquica; Depresión mental; Mental depression; Envelliment; Envejecimiento; Aging; Qualitat de vida; Calidad de vida; Quality of life

Subjects

159.9 - Psychology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

CPO_TESIS.pdf

1.926Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)