La gobernanza medioambiental en México. Un análisis del rendimiento de los consejos de desarrollo sustentable

Abstract

Aquesta investigació té com a objectiu analitzar el rendiment dels processos de decisió en els Consells de Desenvolupament Sostenible (CDS) a Mèxic, que són els espais d'interfase socioestatal mitjançant els quals es promou i estimula la participació d'actors no governamentals (socials i privats) en la política mediambiental de Mèxic. Aquests consells són espais amb un disseny institucional del que avui es coneix com governança.

El que s'observa d'aquests espais és la seva representativitat, el seu funcionament i incidència, amb l'objectiu d'indagar, a través d'aquestes tres dimensions, el rendiment dels processos de presa de decisions en governança.

Els resultats en cadascuna de les tres dimensions analitzades mostren que la participació ciutadana que s'observa en els processos de governança mediambiental a Mèxic no genera processos unívocs ni parsimoniosos del tot, sinó una diversitat problemes i desafiaments, tant operatius i de regulació dels espais , que confirmen la complexitat existent quan parlem d'implementar les especificacions en els esquemes de la governança.

En observar que els processos de presa de decisió en espais institucionals dissenyats amb lògica de governança són altament complexos i requereixen bons dissenys i una multiplicitat de factors politicoadministratius a considerar, aquesta tesi posa atenció en un angle poc treballat en el debat al voltant de la governança: la dimensió "meso" o, dit d'una altra manera, les dificultats i esculls que implica la governança des de dins dels espais que es generen en la seva acció.

Esta investigación tiene como objetivo analizar el rendimiento de los procesos decisionales en los Consejos de Desarrollo Sustentable (CDS) en México, que son los espacios de interfase socioestatal mediante los cuales se promueve y estimula la participación de actores no gubernamentales (sociales y privados) en la política medioambiental de México. Estos consejos son espacios con un diseño institucional de lo que hoy se conoce como gobernanza. Lo que se observa de estos espacios es su representatividad, su funcionamiento e incidencia, con el objetivo de indagar, a través de estas tres dimensiones, el rendimiento de los procesos de toma de decisiones en gobernanza. Los resultados en cada una de las tres dimensiones analizadas muestran que la participación ciudadana que se observa en los procesos de gobernanza medioambiental en México no genera procesos unívocos ni parsimoniosos del todo, sino una diversidad problemas y desafíos, tanto operativos y de regulación de los espacios, que confirman la complejidad existente cuando hablamos de implementar las especificaciones en los esquemas de la gobernanza. Al observar que los procesos de toma de decisión en espacios institucionales diseñados con lógica de gobernanza son altamente complejos y requieren buenos diseños y una multiplicidad de factores político-administrativos a considerar, esta tesis pone atención en un ángulo poco trabajado en el debate en torno a la gobernanza: la dimensión “meso” o, dicho de otra manera, las dificultades y escollos que implica la gobernanza desde dentro de los espacios que se generan en su acción.

The objective of this research is to analyze the performance of decision-making processes in the Sustainable Development Councils (CDS) in Mexico, which are the socio-statal interface spaces through which the participation of non-governmental actors (social and private) is promoted and stimulated in the environmental policy of Mexico. These councils are spaces with an institutional design of what is now known as governance.

What is observed in these spaces is their representativeness, their functioning and incidence, with the aim of investigating, through these three dimensions, the performance of decision-making processes in governance.

The results in each of the three dimensions analyzed show that the citizen participation observed in the environmental governance processes in Mexico does not generate univocal or parsimonious processes at all, but a diversity of problems and challenges, both operational and of regulation of the spaces , which confirm the existing complexity when we talk about implementing the specifications in the governance schemes.

When observing that the decision-making processes in institutional spaces designed with logic of governance are highly complex and require good designs and a multiplicity of political-administrative factors to consider, this thesis pays attention to an angle little worked in the debate around governance: the "meso" dimension or, in other words, the difficulties and