Anàlisi sociodemogràfica de la migració valenciana a Catalunya i altres destinacions

Abstract

La present tesi té com a objectiu donar visibilitat als migrants valencians que viuen a Catalunya, però també a l’estranger, a partir dels supervivents de les últimes onades migratòries dels segles XX i XXI. Així mateix, també es planteja com un exercici de memòria històrica en estudiar les migracions de la primera onada del segle XX. La investigació es vertebra al voltant d’un fenomen demogràfic de gran importància per a Catalunya des de finals del segle XIX: la migració interna de la resta de l’Estat. Dins de tots els grups interns, els valencians destaquen per haver estat un dels grups pioners en l’arribada a Catalunya. No obstant això, el seu estudi havia estat fins ara menystingut, de manera que esta tesi va ser ideada per acabar amb este buit acadèmic. Al llarg dels sis articles que componen el cos principal de la investigació, s’estudien un conjunt d’aspectes sociodemogràfics de la migració valenciana i els seus descendents. Prèviament, per dur a terme de manera satisfactòria el procés de recerca, es van plantejar un total de quatre hipòtesis per contrastar: (i) les migracions valencianes al segle XXI a Catalunya prefiguren el perfil de les migracions internacionals del 2008, (ii) les noves dinàmiques migratòries valencianes transformen els espais residencials de la població valenciana i en creen de nous, (iii) la migració valenciana a Catalunya s’ha beneficiat de la seua relació històrica, cultural i lingüística amb Catalunya i (iv) les migracions valencianes a Catalunya són eminentment per raons econòmiques, però contemplen altres motivacions. En termes temporals, s’han abraçat les migracions protagonitzades per valencians des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. En termes territorials, ens centrem en Catalunya i l’estranger. A més a més, una de les particularitats del treball ha estat la combinació de metodologies diferents. D’esta manera, a banda de l’anàlisi demogràfica clàssica dels estocs i fluxos feta amb fonts de caire quantitatiu, s’ha incorporat un experiment participatiu de Ciència Ciutadana (CC) i el treball qualitatiu, centrat en l’anàlisi de les entrevistes en profunditat a valencians i els seus descendents. La combinació d’estes fonts ens ha permès arribar a aspectes que no haguéssem abraçat recorrent únicament a fonts tradicionals. De l’anàlisi de tot el conjunt de dades obtingudes, es conclou que les migracions valencianes són un fenomen demogràfic de gran interès, no tant pel seu nombre, sinó per les seues causes i conseqüències, tant per als propis protagonistes com per als seus descendents. Els resultats obtinguts apunten que: (i) les recents onades migratòries han produït una sèrie de canvis i transformacions demogràfiques, entre els quals destaca, sobretot, el rejoveniment de l’estructura sociodemogràfica dels valencians i l’augment dels moviments emigratoris del País Valencià, de manera que la situació viscuda a Catalunya es va replicar a l’estranger arrel de la crisi econòmica; (ii) d’estos nous moviments emergeixen tres àrees d’assentament preferent de la migració valenciana a Catalunya i països nous se prefiguren com a noves destinacions a l’estranger —com el Regne Unit, Alemanya i els EEUU o Equador—; (iii) la migració valenciana a Catalunya s’ha vist afavorida per l’arrelament dels seus moviments migratoris i els lligams compartits, fet que ha col·locat, tant als valencians com als seus descendents, en una millor posició de cara a un ascens social i una integració sociolaboral i (iv) darrere de les tradicionals motivacions socioeconòmiques de la migració, en el cas dels valencians s’amaguen tot un seguit de causes relacionades amb les conseqüències de la postguerra i el Franquisme, els nexes culturals i socials entre ambdós territoris, la demanda selectiva d’una emigració amb coneixement del català, l’inici o la continuació de la formació acadèmica o, simplement, l’experiència de viure en un territori diferent del País Valencià, però a la vegada tan proper.

This thesis aims to offer greater visibility to migrant Valencians living in Catalonia and abroad, with the starting point of surviving migrants from earlier migration flows in the 20th and 21st centuries. In a similar vein, this thesis is also an exercise in historical memory, studying migrations from the first wave to arrive in the 20th century. Our research centres around a demographic phenomenon that has had great importance in Catalonia since the end of the 19th century: internal migration from elsewhere in Spain. Out of all the migrants from Spain, Valencians stand out for being one of the pioneering groups to arrive in Catalonia. However, this group had not previously been subject to extensive study, and this thesis was proposed in order to fill this academic gap. Throughout the six chapters that make up the main body of our research, we study a series of socio-demographic aspects related to Valencian migration and the descendants of these migrants. A total of four hypotheses were proposed in advance, in order to ensure research was carried out successfully: (i) 21st century Valencian migration to Catalonia acted as a precursor to the profile of migrants who moved abroad in 2008; (ii) the new migratory dynamics for Valencians have transformed the residential spaces for the Valencian population and have created new ones; (iii) Valencian migration to Catalonia has benefited from the historical, cultural and linguistic relationship between the Valencian Country and Catalonia, and; (iv) Valencian migration to Catalonia is mainly for economic reasons, although there are other contributing factors. In terms of time period, we looked at Valencian migration from the end of the 19th century to the present day. In terms of geography, we focused on Catalonia and migration outside Spain. In addition, one of the unique characteristics of our work was the way we combined different methodologies. This means that, aside from the classic demographic analysis of migrant stocks and migration flows carried out using quantitative sources, we also incorporated a participatory experiment in citizen science, along with qualitative work, focusing on analysing in-depth interviews with Valencians and their descendants. The combination of these sources has allowed us to uncover aspects that we would otherwise have been unable to include if resorting only to traditional sources. From an analysis of the entire data set, we concluded that Valencian migration is a demographic phenomenon of great interest, not so much because of the number of migrants, but because of their causes and consequences, both for the protagonists themselves and for their descendants. The results we obtained show that: (i) recent waves of migration have resulted in a series of demographic changes, among which the most notable is the socio-demographic rejuvenation of Valencian migrants, and an increase in emigration from the Valencian Country, which means the situation that took place in Catalonia was then replicated abroad, as a result of the economic crisis; (ii) as a result of these new migration flows, three areas have emerged as preferential destinations in Catalonia for Valencian migrants to settle, as well as new countries that are popular destinations abroad - such as the United Kingdom, Germany, the USA and Ecuador; (iii) Valencian migration to Catalonia has been favoured by well-rooted migratory movements and the shared ties between the regions, which has placed Valencians and their descendants in a better position to increase their social standing and socio-labour integration; (iv) behind the traditional socioeconomic motivations for migration, in the case of Valencians there are also a series of hidden causes related to the consequences of the post-war period and Francoism, including the cultural and social links between both regions, the demand for migrants to fill positions requiring Catalan skills, starting or continuing academic studies or simply the draw of living in a region other than the Valencian Country, but that is still close.